Reformes de Constantino
Les Reformes de Constantino és la denominació que ha donat el historiografia[1] a la continuació del processe reformiste començat pel emperador Diocleciano (reformes de Diocleciano) pel emperador Constantino. Estes es varen estendre durant tot el seu regnat, escomençat en l'any 306, fins a la seua mort en l'any 337.
Dos fets fonamentals de les reformes de Constantino són els següents:
- La declaració de la llibertat de cults en l'any 313, lo que terminaria en les persecucióés al cristianisme, el qual va alcançar a ser religió oficial de l'imperi més vesprada.[2]
- L'inauguració de la nova capital del Imperi romà, Constantinopla, lo que rebaixaria a Roma a una ciutat secundària després de mil anys de domini.[2]
Violència social
[editar | editar còdic]Ya que en eixos temps es vivia en molta violència social, l'emperador va decidir endurir algunes lleis, encara que es varen flexibilisar unes atres.[3]
Una llei va establir que no es podien seqüestrar a les chiquetes, ya que no estava reglamentat abans, va dispondre la pena de mort per als que s'aprofitaren dels demés gràcies a la recaptació d'imposts, i es varen prohibir algunes de les condicions infrahumanas en les que es tenia als presoners.
També es varen rebaixar algunes de les penes feya els condenats, i es va eliminar la crucifixió com a part de la seua política cristiana, encara que es va introduir la horca, intentant demostrar l'existència de la llei romana i la justícia.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Us bibliogràfic en Google books.
- ↑ 2,0 2,1 «Les grans reformes». Història de Roma. Consultat el 10 d'octubre de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 «L'Emperador Constantino». La Guia. Consultat el 11 d'octubre de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reformas de Constantino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.