Refineria de Escombreras
La refineria de Escombreras és un complex petroquímic espanyol que es troba situada en la zona d'Escombreras, dins del terme municipal de Cartagena, en la regió de Múrcia. Les instalacions estan operades per l'empresa Repsol i es componen de diverses plantes industrials.
Les instalacions varen ser inaugurades originalment en 1950, despuix d'haver segut construïdes per iniciativa del Institut Nacional d'Indústria en el context de l'autarquia i la posguerra. En aquell moment va constituir la primera refineria de petròleu que s'alçava en el territori peninsular espanyol. En els anys les instalacions de Escombreras han aumentat el seu tamany fins a configurar-se com un important complex petroquímic, operat en l'actualitat per l'empresa Repsol. Ademés, les instalacions de Escombreras es troben enllaçades en la ret ferroviària general a través d'un ramal.
Història
[editar | editar còdic]Orígens i creació
[editar | editar còdic]A mitan de la década de 1940, baix els auspicis del Pla Nacional de Combustibles Líquits, es va plantejar la construcció d'una refineria en la zona d'Escombreras de la qual s'obtindrien carburants a través del refinat de cru d'importació.[1] Es va aplegar a contactar en empreses de l'Alemània nazi per al respal tecnològic i industrial al proyecte. No obstant, els treballs de construcció —baixe l'iniciativa de l'Empresa Nacional Calvo Sotelo— arrastrarien numerosos retarts per les carestia econòmiques d'aquells anys i el posterior aïllament d'Espanya.[1]
Les primeres instalacions no es varen construir fins a 1947. Debido a ello, un any més tarde l'Institut Nacional d'Indústria (INI) va decidir constituir una empresa de capital mixt i participació estrangera, fundada en 1949 com Refineria de Petròleu de Escombreras (REPESA).[2] A partir de llavors els treballs de construcció de la refineria es varen accelerar, finalisant-se eixe mateix any el montage de l'unitat de destilació a pressió atmosfèrica i buit. Les instalacions varen ser inaugurades oficialment en juny de 1950, encara que ya es trobaven operatives des de mesos abans.[3]
Desenroll posterior
[editar | editar còdic]Les operacions de refinat de petròleu varen viure un fort auge durant els anys que varen seguir a la seua entrada en servici. Bona part del cru s'importava a través de la nortamericana Caltex,[4] encara que també es va aplegar a importar petròleu procedent de la zona d'Orient Mig.[5] Per la seua banda, el INI va realisar inversions per valor de dèsset millons de pessetas, entre 1950 i 1963, en l'objectiu d'amplificar les instalacions de la zona.[6] Es va ser articulant un complex petroquímic que entraria en servici cap a 1963.[7] Ademés de productes lligats al petròleu, en el complex de Escombreras també es va començar a elaborar fertilisants. A finals de la década de 1960 va començar a operar en la zona la societat Abonaments Complexos del Surest (ASUR), la planta del qual de producció estava a càrrec de l'elaboració de fertilisants. Tot este desenroll es va vore potenciat en l'entrada en sercicio en 1958[8] del ramal Cartagena-Escombreras, que enllaçava les instalacions en la ret ferroviària general.
En 1974 l'Estat va decretar que REPESA s'integrara en empresa de nova creació, ENPETROL,[9] passant les instalacions de Escombreras a mans d'esta última. En 1987 la refineria va passar a estar controlada per l'empresa Repsol, constituïda eixe mateix any a partir dels actius estatals que controlava l'Institut Nacional d'Hidrocarburs. Des de llavors Repsol ha segut propietària del complex petroquímic. Davant el virtual envelliment de les instalacions convencionals, durant la década de 2000 es varen posar en marcha diversos treballs encaminats a construir noves unitats de producció de gasoils. En el moment de la seua inauguració, en 2012, va ser considerada la major inversió industrial de l'història d'Espanya (3.190 millons d'euros).[10]
Instalacions
[editar | editar còdic]
El complex petroquímic de Escombreras està format per una planta refinadora de petròleu, una planta de lubrificants i una planta d'desulfuración. Per a 2006 la refineria posseïa una capacitat de destilació de 5,4 millons de tonellades a l'any, mentres que l'unitat de lubrificants té una capacitat anual de fins a 140.000 tonellades.[11] Existixen també vàries plantes auxiliars. Totes estes instalacions es veuen completades per una ret de depòsits, canonades i un terminal marítim. Aixina mateix, des de Escombreras partix un oleoducte de 351 quilómetros que enllaça en la refineria de Puertollano.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Martínez Carrión, 2002, p. 455.
- ↑ Martínez Carrión, 2002, pp. 455-456.
- ↑ Martínez Carrión, 2002, p. 456.
- ↑ Martín Aceña y Comín, 1991, p. 215.
- ↑ García Ballesteros, 1969, p. 167.
- ↑ Barciela López, 2003, p. 117.
- ↑ Montaner, Montaner y Tudela, 2002, p. 71.
- ↑ Anònim, 2008.
- ↑ Ayala Carcedo, 2001, p. 340.
- ↑ López, 2012.
- ↑ Elías Castells, 2012, p. 68.
- ↑ Elías Castells, 2012, pp. 67-68.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refinería de Escombreras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.