Anar al contingut

Redundància de sistemes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis de sistemes, es coneix redundància com la disposició de més d'un recurs, normalment de similars característiques a un atre existent, per a l'eixecució d'una mateixa tasca que es considera crítica o prioritària. S'ampra en sistemes coneguts com a sistemes de seguritat i sistemes de sistemes d'alta disponibilitat.

No confondre en seguritat perimetral o seguritat operativa que està relacionada en les intrusions i les vulnerabilitatés dels sistemes.

Fallo és l'interrupció en la funció d'un sistema, subsistema, part, dispositiu, component o element que ho forma.

Per la seua quantia, un fallo pot ser simple o múltiple.

Per la seua naturalea, un fallo pot ser visible o invisible.

  • Un fallo visible implica que la situació ha resultat en un error i este s'ha detectat. Un error en un sistema és la representació o manifestació d'un falle comés en l'estat actual o en un estat anterior.
  • Un fallo invisible és un fallo que no dona com resultat un error, be perque no hi ha error o perque l'error no s'ha detectat. Un doble fallo, pot donar com resultat una situació correcta, quan en realitat el sistema és doblement insegur. A l'hora que transcorre entre un fallo i la representació del seu error, es denomina latencia del fallo.

Modo degradat

[editar | editar còdic]

Generalment, un fallo conduïx a una situació que es denomina modo degradat de funcionament. Este modo establix unes llimitacions funcionals, operatives, tècniques o de seguritat que s'establixen en temps de disseny.

Sistemes de seguritat

[editar | editar còdic]

La seguritat és un concepte molt ampli que arreplega tot lo necessari per a establir una relació de confiança entre el sistema i l'operador.

Seguritat en les comunicacions. Seguritat en l'operació. Seguritat en la protecció de les senyes. Seguritat perimetral i control d'accessos. Seguritat en l'almagasenament de les senyes. Seguritat basada en privilegis i perfils. Seguritat de funcionament en ambients perillosos. Seguritat d'us.

En general podem definir la seguritat a partir d'un conjunt de situacions que es deuen evitar. Per a això es definixen dites situacions i s'analisa el sistema de manera matemàtica.

Els sistemes de seguritat en anàlisis de processos, són sistemes en els que un procés s'eixecuta com una màquina d'estats finitos, en la que es definixen els estats que estan permesos. Els estats possibles impliquen seguritat en l'operació, que significa conéixer de bestreta com va a ser la situació futura de tots els recursos del sistema. El coneiximent de totes les variables del sistema i els seus recursos associats de manera anticipada, permet un aprofitament eficaç i una operació segura. Ademés en este modo de funcionament, el sistema dispon dels recursos necessaris per a moure's entre els diferents estats sense interrupcions, més allà de les que establixen les prioritats internes i/o externes del procés que s'està eixecutant. Ademés, un sistema de seguritat deu evitar fallos, i en els fallos que ocorren, posar els mijos per a que les conseqüències siguen els mínims danys com siga materialmente possible.

Un sistema de seguritat conta en la característica que permet que davant un fallo el sistema no cometa errors encara estant en un modo de funcionament degradat. Un dels mecanismes que s'ampren és detindre l'operació. En informàtica es considera que l'ordenador més segur és l'ordenador apagat.

Generalment els sistemes es protegixen davant un fallo simple, pero hi ha arquitectura que defenen al sistema d'un fallo doble. Als sistemes de seguritat se'ls denomina comunament intrínsecament segurs, no confondre en sistemes de seguritat intrínseca, ya que la seguritat és un paràmetro funcional quantificable com la velocitat, les dimensions o la massa d'un objecte, formant part del seu disseny i modo de funcionament.

Referències

[editar | editar còdic]