La recolecció en plaja d'objectes consistix en recórrer la plaja i la zona intermareal en busca de coses de valor, interés o utilitat, reunint i almagasenant estos elements.

Recolecció en plaja
Recolecció en Suva, Fiji.
Recolecció en Belle Isle State Park, Virginia, Estats Units.

La primera aparició impresa d'esta activitat apareix en Dos anys abans del màstil (1840) de Richard Henry Dana Jr. i més tart es va fer referència a ella en Omoo (1847) d'Herman Melville.[1] S'estima que en 1850 hi havia més de 2000 recolectors de closques en tota Polinèsia i Micronesia.[2] Els recolectors de plaja practiquen la conservació ecològica i no maten moluscs per a obtindre les seues closques ni excaven tallats en busca de fòssils ni secs per a extraure eixemplars de coral.[3]

Els tipos d'objectes més comuns que es recolecten inclouen:

  • Conchas marines, galletes de mar, dents de taburó i fòssils antics, especialment despuix de les marees baixes de la matinada o les tormentes.

Vidre marí i ceràmica de plaja: Vidre trencat i porcelana antiga rodats per les ones, lo que dona com resultat peces planes i esmeriladas que es poden utilisar per a joyeria i artesania.

Fusta flotant, desgastada i de forma única esculpida pels elements.

Restants marins: Fragments de coral, closques d'ariçons de mar i ossos de sépia.

Llavors flotants que són transportades per les corrents oceàniques a lo llarc de mils de quilómetros.

Artefactes històrics i fets per l'home: Botelles antigues, pipes d'argila, monedes antigues, botons navals, derrames de càrrega, gomes, joguets.

Rebujos marins: com aparejos de peixca abandonats, cuerdo i plàstics, per a mantindre net l'entorn coster.


Referències

  1. ↑ H.E. Maude, Of Islands and Men (1968), 135.
  2. ↑ K.R.Howe, Where the Waves Fall: A New South Siga Islands History from First Settlement to Colonial Ruler (1984), 103.
  3. ↑ S. Deacon Ritterbush, A Beachcomber's Odyssey, Vol. I: Treasures from a Collected Past, Ritz Dotter Publishers (2008), 115