Recolecció en plaja
.jpg)
La recolecció en plaja d'objectes consistix en recórrer la plaja i la zona intermareal en busca de coses de valor, interés o utilitat, reunint i almagasenant estos elements.
La primera aparició impresa d'esta activitat apareix en Dos anys abans del màstil (1840) de Richard Henry Dana Jr. i més tart es va fer referència a ella en Omoo (1847) d'Herman Melville.[1] S'estima que en 1850 hi havia més de 2000 recolectors de closques en tota Polinèsia i Micronesia.[2] Els recolectors de plaja practiquen la conservació ecològica i no maten moluscs per a obtindre les seues closques ni excaven penya-segats en busca de fòssils ni secs per a extraure eixemplars de coral.[3]
Els tipos d'objectes més comuns que es recolecten inclouen:
- Conchas marines, galletes de mar, dents de taburó i fòssils antics, especialment despuix de les marees baixes de la matinada o les tormentes.
Vidre marí i ceràmica de plaja: Vidre trencat i porcelana antiga rodats per les ones, lo que dona com resultat peces planes i esmeriladas que es poden utilisar per a joyeria i artesania.
Fusta flotant, desgastada i de forma única esculpida pels elements.
Restants marins: Fragments de coral, closques d'erizos de mar i ossos de sépia.
Llavors flotants que són transportades per les corrents oceàniques a lo llarc de mils de quilómetros.
Artefactes històrics i fets per l'home: Botelles antigues, pipes d'argila, monedes antigues, botons navals, derrames de càrrega, gomes, joguets.
Rebujos marins: com aparejos de peixca abandonats, cuerdo i plàstics, per a mantindre net l'entorn coster.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Recolección en playa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.