Reclutament (oïment)

El reclutament consistix en la major sensació sonora que percep un oït en hipoacusia per lesió coclear respecte a un oït normal. A partir del llindar discrimina molt ben les distintes variacions del sò. En ocasions, si el sò és molt intens, pot produir algiacusias (dolor auditiu).

Síntomes

El reclutament ocorre a causa d'una afectació específica de les cèlules ciliadas externes de la cóclea, en les cèlules internes sense estar-ho. Estos dos tipos de cèlules receptores neurosensoriales es troben en l'orgue de Corti en la part del oït intern.

Les cèlules ciliadas internes estan situades en la zona interna del túnel de Corti dispostes en fila i són les encarregades de conectar al nervi auditiu, per a on envien l'informació, que prové de les vibracions captades i posteriorment transformades en energia elèctrica per les mateixes cèlules per a enviar-ho al cervell. També s'encarreguen de regular els sons d'alta intensitat i, per tant, magnituts de dB (decibelis) altes.

Les cèlules ciliadas externes estan situades en la zona externa del túnel de Corti en tres files i també són capaces de transformar les vibracions en energia elèctrica pero no de transmetre-la. Això sí, són capaços de reenviar esta energia per a aumentar la sensibilitat i la selectivitat frecuencial. També s'encarreguen de regular els sons de poca intensitat, és dir, baixes magnituts de dB (decibelis).

Les cèlules ciliadas externes regulen el funcionament de les internes, per lo tant, si les externes es veuen afectades, possiblement les internes també responguen com a tal. A partir d'un cert punt d'intensitat, el pacient en lloc de millorar auditivament, empijora. Pansa de no sentir, a sentir massa. En tindre afectades només les cèlules externes, el pacient presentarà un ranc auditiu (Dinàmica Residual Auditiva) reduït per davall (hipoacusia) i normal per la part alta.

<o>Afectació llindar d'incomoditat</o>

A partir del llindar d'oïment o del llindar d'incomoditat, es pot determinar si existix reclutament. També a partir de vàries proves com les de Fowler i SISI.

El llindar d'incomoditat o també conegut com a llindar del dolor, és l'intensitat que causa molèstia i en el cas de que persistixca en el temps, podria aplegar a ocasionar un trauma acústic al pacient. La seua evaluació és subjectiva, escomencem en una intensitat de 80 dB i l'anem aumentant en passos de 5dB fins a aplegar a la màxima intensitat tolerable. Esta sol rondar entre els 100 dB i / o 15 dB per damunt del reflex estapedial (contracció reflectix del múscul de l'estrebe). En el reclutament este tipo de llindar es veu reduït, en canvi, el llindar d'oïment aumenta. És per este motiu que obtenim una dinàmica auditiva reduïda. Açò significa que el pacient passarà del llindar auditiu al llindar d'incomoditat en molt poc canvi d'intensitat sonora.

La dinàmica residual auditiva és el ranc auditiu del pacient. En una persona d'oïment normal, el ranc auditiu va de ≤0 dB (llindar d'oïment) fins a 100-110 dB (llindar d'incomoditat). Per lo tant, tenim un marge d'oïment d'aproximadament 100-110 dB.

Per una atra part, una persona en una pèrdua auditiva a totes les freqüències per igual, començarà a sentir a partir una intensitat superior a 0 dB i provablement el llindar d'incomoditat també serà de major intensitat sonora. Obtenint un marge d'oïment pràcticament igual al d'un normo-escoltant, pero estos 100-110 dB estaran desplaçats cap a valors de major intensitat.

En canvi, un pacient que present reclutament, tindrà una pèrdua auditiva variable segons la freqüència. Per a freqüències greus la pèrdua serà de menor magnitut que en freqüències agudes.

En este cas es conserva el llindar d'incomoditat d'una persona d'oïment normal, ya que es tracta de intensitat sonores elevades. Per lo tant, és un pacient en una dinàmica residual molt reduïda, ya que les intensitat baixes es troben alterades (hipoacusia) i les intensitat elevades normals.

Com a conseqüència  passarà de no sentir, a fer-ho i sentir com a normals els sons forts i els més intensos li molestaran. A diferència de l'anterior tipo de pacient, no li podem proporcionar una ajuda auditiva que amplifique tot per igual. Per lo tant, serà necessari un audífon d'amplificament selectiu, és dir, que permeta amplificar més els sons dèbils i en menys o nula intensitat els sons de freqüències agudes.

<o>Proves reclutament:</o>

FOWLER:

Esta prova, també coneguda com ABLB test (alternate binaural loudness balanç), s'utilisa entre atres coses per a evaluar el reclutament de forma subjectiva comparant la sonoritat d'abdós oïts. Per a que siga possible evaluar-ho, serà necessari que un dels oïts estiga sà o siga millor que el que presenta hipoacusia (té que haver una diferència mínima en el llindar auditiu de 20 dB entre abdós costats (OD/OI) per a realisar la prova i no pot ser superior a 60 dB en tal d'evitar l'oïment creuat).

Procediment:

1. Instruccions al pacient: se li explica que sentirà un sò a cada costat alternadamente i de forma automàtica i tindrà que apretar un botó o alçar la mà quan crea que en abdós costats l'intensitat del sò és igual.
2. Seleccionar la freqüència de l'audífon en dos canals. Utilisarem l'oït sà com a referència.
3. S'escomença posant l'intensitat llindar en l'oït que anem a evaluar i 20 dB per damunt del llindar en l'oït de referència. Hi haurà quatre estímuls alterns escomençant per l'oït sà.
4. Ara és quan el pacient tindrà que indicar quàn creu que els sons són de la mateixa intensitat. Si no ho detecta, s'anirà aumentant l'intensitat de 5 dB en 5 dB fins que conseguixca igualar-los.  
5. Repetirem el procés aumentant 20 dB de l'oït de referència tantes voltes fins que s'iguale en abdós costats les intensitat o el pacient present alguna molèstia auditiva pel sò.

Segons els resultats obtinguts:

• <o>Normoyente:</o> en este cas el pacient notarà que l'intensitat és igual o similar quan l'estímul siga el mateix que en l'oït sà. És dir, si en el OD (sà) rep del canal de l'audífon 20 dB i en el OI (hipoacúsico) va aumentant de 5 dB en 5 dB, quan este aplegue a 20 dB nos indicarà que és igual.  
• <o>Hipoacusia de transmissió</o>: recordar que és característic per presentar una alteració en el conducte auditiu extern o en l'oït mig, cosa que provoca la disminució de la via aérea fins a un màxim de 60 dB. Fent esta prova s'obtindrà una diferència constant entre l'oït normal (de referència) i l'oït en hipoacusia (evaluat). És dir, si el normal té un llindar de 10 dB i el hipoacúsico de 40 dB, este últim sempre necessitarà 30 dB més que l'oït normal.

• <o>Hipoacusia de percepció en reclutament</o>: en este cas, el reclutament apareix a partir d'una certa intensitat sonora. Si s'utilisa l'eixemple anterior que l'oït normal té un llindar de 10 dB i el hipoacúsico de 40 dB, s'equipararen els dos en una diferència de 30 dB. Pero quan l'oït sà està en els 30 dB, l'atre estarà a 50 dB en una diferència de 20. Aixina seguirà fins que, en este cas, a 80 dB en abdós sentits de manera que s'equipararen en la mateixa intensitat sonora.

SISI (Short Increament Sensitivity Test):

En esta prova, a diferència de l'anterior, es podrà realisar independentment del llindar auditiu dels dos oïts, és dir, no té que haver necessàriament un oït sà. Es tracta d'una prova basada en la capacitat d'una persona en reclutament de detectar més fàcilment auments menuts d'intensitat.

Procediment:

• En el audiómetro posem dos estímuls:
  • Un to continuat a 20 dB per damunt del llindar auditiu.
  • Un estímul de ≈0,2s a una intensitat d'1 dB per damunt del to continuat.
• Hi haurà 20 repeticions de 5s a diferents freqüències (entre 500 Hz i 4.000 Hz).
• El pacient nos indicarà alçant la mà o apretant un botó quan detecte un aument en l'estímul.

• La prova escomençarà en canvis d'intensitat de 5 dB per a que el pacient entenga el funcionament d'esta.

Segons els resultats obtinguts:

• < 20% dels increments: no existix reclutament.
• 20% - 60% dels increments: el resultat pot ser dubtós.

• > 60% dels increments: existix reclutament.

En esta prova hi ha prou risc d'obtindre falsos negatius i falsos positius.

<o>Logoaudiometría</o>

La audiometría verbal o logoaudiometría és un tipo de prova en la qual s'utilisen estímuls verbals com a paraules, fonema o frases per a evaluar la capacitat de cada pacient per a percebre el llenguage parlat. S'utilisa per a detectar el tipo de disfunció i pèrdua auditiva, la localisació i quantificació d'esta.

En l'adaptació protésica la logoaudiometría és imprescindible per a la selecció de les característiques de l'audífon com per eixemple comprovar la calitat d'adaptació. En els estudis en chiquets es té que tindre present que l'objectiu és medir la seua percepció auditiva  no els coneiximents llingüístics.

El método, la composició del material verbal i l'equip necessari per a estes proves està reglamentat per la normativa internacional. Llavors, és preferible utilisar sempre material verbal gravat en la màxima calitat en la finalitat d'obtindre resultats fiables i estables.

Un pacient pot ser que escolte un to, pero al mateix temps no entenga una conversació. També cal tindre en conte que dos persones en la mateixa pèrdua tonal poden presentar gràfiques verbals molt distintes.

Una logoaudiometría es pot eixecutar de dos formes, manualment o automàticament:

• En el método manual, l'examinador diu paraules i el pacient les té que repetir; en el qual és molt difícil controlar el volum desijat i és imprescindible que pacient i examinador no es vegen, en la finalitat d'evitar la llectura de llavis.

• En el método automàtic s'utilisa un archiu de sò en paraules configurables a diferents intensitat (tindre en conte que és un método poc recomanable en casos de respostes poc àgils). I per últim, mencionar que hi ha l'opció d'eixecutar les dos tipologies de proves a camp lliure, és dir, en altaveus (si el pacient du audífons), o en auriculars.

Per un atre costat, en una logoaudiometría és de rellevància tindre en conte que les freqüències més importants en el parla van de 500Hz a 2000Hz, i que també hi ha consonante que tenen freqüències molt superiors (ss, f, c…). Fa falta valorar l'atenció i la fatiga, sobretot en pacients majors. I també és aconsellable repetir les proves per als dos oïts si es fa en auriculars, o els dos al mateix temps si és a camp obert.

En referència a la llista de paraules, es representa la mateixa proporció de cada fonema típic de la llengua materna del pacient. La llista es basa en paraules soltes, fòra de context. Hi ha molts tipos de llistes: de monosílaps, bisílabos, números… pero sempre adaptades al nivell cultural de cada pacient. Es té que evitar les paraules en doble sentit i fàcilment confundibles fonèticament. La prova pot ser de 25 a 100 paraules. I també es pot fer la prova en soroll ambiental de diferent tipo per a valorar la situació real.

Hi ha un test molt important que és el Llindar de Recepció Verbal (URV), el qual evalua l'intensitat mínima necessària per a entendre el 50% de les paraules. I es considera que si una persona entén més o menys la mitat dels fonema, pot seguir una conversació. Per un atre costat també es conta en el Test de Discriminació Verbal, que evalua millor la capacitat d'entendre el llenguage parlat per mig d'una llista sancera de paraules. I el percentage de discriminació és el tant per cent de paraules correctes a 35 dB per damunt de el URV, encara que també es pot fer en atres intensitat.

Finalment, si la logoaudiometría ix millor que la Via Aérea (VA) tonal, podria haver acúfenos que interferiren en la audiometría tonal. Pero si nos ix pijor que la Via Aérea tonal, nos podem trobar dos opcions possibles: es pot tractar d'una discrepància unilateral (possible dany en cóclea) o una discrepància bilateral (dany en el sistema nerviós central, àrea de percepció i interpretació del sò, reconeiximent de paraules, memòria…).

Vore també

• Hipoacusia
• Oït
• Cóclea
• Sò