Anar al contingut

Recint amurallado i ampliació abaluartada sigle XVII (Traiguera)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Recint amurallado i ampliació abaluartada sigle XVII (Traiguera)

Els restants de la muralla de Traiguera, en la comarca del Baix Maestrat, i la seua ampliació abaluartada del XVII, disseminats a lo llarc del núcleu més antic de la població, es troben catalogats, de manera genèrica, com Be d'Interés Cultural, en anotació ministerial R-I-51-0011155, i data d'anotació: 4 de març de 2004.[1]

Història

L'orige de la vila està en un chicotet assentament íbero pertanyent a l'Ilercavonia. Conta la llegenda que d'estes terres és originari el Caudillo Mandonio, conegut més tarde com el “Viriato del Maestrat”, per haver-se rebelat en les tribus ilercavonas contra el general romà Escipión.[2][3][4] La vila va quedar més vesprada totalment romanizada i conserva restants de l'época romana. Després va ser islamisada per a ser conquistada per Jaime I d'Aragó en el XIII, passant a mans, primer de l'orde dels Hospitalaris, i després de la de Montesa ya entrat el XIV.[2][3] La vila va ser sèu de tres convocatòries a Corts del Regne de Valéncia (1411, 1421 i 1429) i va tindre un gran desenroll econòmic en el XVI, gràcies a l'agricultura i el comerç. La vila va ser protagonista d'enfrontaments de la guerra de Successió (XVIII), dels ocorreguts contra els francesos durant el seu invasió i en les tres guerres carlistas del XIX.[2] La vila orientada al sur s'adapta a l'orografia del terreny en el que s'assenta. Per la zona sur l'inclinament del terreny li servix de protecció, mentres que en el nort el espolón la conseguia en restants de la muralla migeval i del portal d'accés al recint amurallado datat dels sigles XIII-XIV.[2] El primer recint amurallado de Traiguera és d'época migeval, existint documentació de la preocupació de diferents maestres de l'orde de Montesa, com a Fra Pedro de Thous i Fra Berenguer March en 1371, 1374 i 1375, o Fra Romeu de Corbera en 1411, per reforçar les muralles i alçar els murs de la vila a lo manco uns sis pams més i aumentar la seua gruixa en huit pams sobre els preexistentes. Més tart, s'inicia un procés de fortificació de la frontera del Regne de Valéncia en Catalunya (durant el conflicte de la Guerra dels Segadores) , a partir de 1640, i pot documentar-se que el nou recint amurallado abaluartado per a Traiguera va ser sufragat per viles i ciutats de tot el regne per petició del rei.[2][3][4]

Descripció

Es tracta d'una muralla de fàbrica de mampostería, sillería i sillarejo; de planta irregular de la que es conserven solament una portada i mija sillería sense matacán, pero en els goznes per a les portes de fusta. També presenta quatre contraforts de sillarejo en li tram de la zona este.[5]

Les obres de fortificació de Traiguera varen estar a càrrec de l'ingenier Francisco d'Isasi, conservant-se en l'archiu de Simancas els plans d'esta fortificació, i en un d'ells pot observar-se el traçat de la muralla migeval el qual disponia d'huit torres. Per a la nova fortalea solament es varen aprofitar dos trams del vell recint amurallado. La nova fortificació devia ser un infranquejable conjunt amurallado en un total de nou baluarts, dels que cinc estaven en el polígon interior i quatre aïllats en l'exterior, en forma d'estrela rodejant completament Traiguera.[2][3]

Actualment com a restant únic de la muralla migeval està el conegut com “Portalet”, un accés al recint amurallado datat del XIV. El mur tenia 6 pams de gruixa i 30 d'altura, en almenas defensives superiors. Va ser restaurat per l'Escola Taller i en el mateix carrer poden contemplar-se atres mostres de fortificacions de diferents époques.[4]

La Portella és un atre accés al recint amurallado de Traiguera. En ella es produïx la superposició dels traçats de la muralla migeval i de les fortificacions modernes.[4]

Per la seua banda els restants del bastió de les fortificacions modernes de Traiguera, proyectades per Francisco d'Isasi, es troben en la zona nort-oriental.[4]

En abril de 2014 la Comissió de Cultura de les Corts Valencianes va aprovar l'iniciativa parlamentària defesa pel diputat Juan Soto (PSPV), per a realisar obres urgents en el recint amurallado de Traiguera.[6]

Referències

  1. ↑ Ficha BIC’s. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Deport. [1]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Muralles de Traiguera. Castelló Mediterràneu. [2] (Consulta 28 de juliol de 2016)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Recint amurallado migeval i ampliació abaluartada del XVII de Traiguera TRAIGUERA. Biblioteca Direcció general de Patrimoni Artístic. [3] (Consulta 28 de juliol de 2016)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tesors de Traiguera. [4] [5] archivat en Wayback Machine. (Consulta 28 de juliol de 2016)
  5. ↑ Associació espanyola d'amics dels castells [6] (Consulta 28 de juliol de 2016)
  6. ↑ Les Corts aproven obres urgents en part de les muralles de Traiguera. Llevant. El Mercantil Valenciana. [7] (Consulta 28 de juliol de 2016)

Bibliografia

  • Castells, Torres i Fortalees de la Comunitat Valenciana. Llevant. El Mercantil Valencià. Editorial. Prensa Valenciana, S. A. Valéncia 1995.
  • FERRERES i NOS, Joan. Patrimoni Terrisen de Traigera. Defensa i llogística. El nort de Valéncia en la guerra dels trenta anys. Bolentín del centre d'estudis del maestrazgo, 68. P.15-36

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Recint_amurallado_i_ampliació_abaluartada_sigle_XVII_(Traiguera)&oldid=1498319»