Recint Amurallado de Cabanes
El recint amurallado de Cabanes es troba en el municipi de Cabanes, en la comarca de la Plana Alta, en la província de Castelló.[1]
.JPG)
Com tot recint amurallado està catalogat com Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial número R-I-51-0012336, i data d'anotació 22 d'abril de 2009; segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[2]
Història
Cabanes és un municipi de gran història, ya que per la seua ubicació, a uns 300 metros d'altitut aproximadament, i situada estratègicament entre el Maestrat i la costa, es convertia en una zona de poblament idònea. Potser per això, contem en proves d'haver existit població en la zona, des d'époques remotes, possiblement des del Neolític. Tot això fa que en ella pugam trobar restants arquitectònics del pas de moltes i diferents formes de poblament, des de prehistòrics als més recents, passant per romans, àraps, migevals, contemporàneus.[2] La població de Cabanes, en el seu inici depenia del Castell de Miravet, el qual va ser conquistat pel Cid en 1090. Fins a 1103, va pertànyer als territoris aragonesos dominats per Pedro I d'Aragó.[2][1] Més tart, quan es va mamprendre la reconquista dels terrenys en mans dels musulmans, Jaime I d'Aragó va contar en molts colaboradors, com va ser el cas de dò Poncio de Torrella, Bisbe de Tortosa, qui com a compensació pels servicis prestats, va rebre la possessió del castell de Miravet el 24 d'abril de 1225, encara que en eixe moment encara estava en mans musulmanes. La reconquista del Castell de Miravet, va tindre lloc en l'any 1233.[1][2]
En el seu inici, el núcleu de població ho constituïen unes pomes compreses entre els carrers Carmen, Del Rosario i de Sant Antonio, les quals estaven degudament defeses per unes muralles. Este recint va tindre que ser ampliat en el XIV, lo que va supondre la construcció de nous edificis entre els carrers Sant Mateo fins a la de la Mar i la de Sant Vicente; açò va tindre com a conseqüència una nova zona amurallada que comprenguera el nou núcleu poblacional. Novament, esta volta en el XV es va procedir a ampliar les antigues muralles. En el XVI les poblacions de Miravet i Albalat dels Ànecs es varen traslladar a l'actual Cabanes, que es anexionó abdós territoris,[1] lo que va supondre una nova necessitat d'ampliar la zona poblacional. Com tot núcleu amurallado, Cabanes presentava portals pels que entrar i eixir de la població. Podem destacar els de la Mar, Sant Mateo, Sant Vicente, Sant Antonio i del Sitjar, dels que només perdura l'últim. Va existir una porta de Sant Josep, dels restants de la qual s'han pogut recuperar sellars que pertanyen a l'arc romà situat en les proximitats de la mateixa.[2]
Les muralles es varen conservar fins a l'any 1857. Del recint amurallado es conserven també dos torres, una d'elles extramuros, les quals presenten restants de matacanes redons en el cantó.[2]
Actualment, el recint es troba confòs en el caseriu de la població, destacant únicament la porta del Sitjar, els mencionats restants de la porta de Sant Josep i les torres en les seues matacanes.[2][1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto Amurallado de Cabanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.