Castell de Miravet (Cabanes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Castell de Miravet, en Cabanes.

El Castell de Miravet, situat en el terme municipal de Cabanes, en la comarca de La Plana Alta, sobre un cerro junt a la carretera de Cabanes a Oropesa, és una construcció islàmica en reformes d'arquitectura medieval.

El seu primitiu orige és desconegut, pero els seus voltants estaven ya habitats en l'época prehistòrica segons nos revelen varis jaciments de l'época eneolítica, aixina com també s'ha pretés per algun historiador identificar el lloc del castell en la mansió d'Ildum dels itineraris romans, sense que fins al present hi haja plena confirmació d'això.

Història[editar | editar còdic]

Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'El Sit Campeador, qui ho va conquistar als musulmans en l'any 1091 i des de 1093 a 1103 el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i Pere I d'Aragó en la finalitat de contindre l'invasió dels almoràvits, pero no es va consolidar la conquista.

Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per Jaume I. Ya en l'any 1178 el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de 1224, estant el rei en Osca, confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de 1225), des de Tortosa otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i Fadrell, els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de Peníscola per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.

Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o Llibre dels feyts que en juliol de 1233 es va rendir Burriana i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de Pere I de l'any 1100 i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.

Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella (1213-1254) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en l'any 1243, Benlloch en 1250 i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de l'any 1350.

En març de 1245 Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Oropesa, en 1262 es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en 1285 i 1333 es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.

En aplegar el sigle XVI era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el 5 de juliol de 1575.

Descripció[editar | editar còdic]

El castell, pertany als denominats castells montans, situats en terreny montanyós en accessos entre 30° i 60°. La seua planta és irregular dispersa distribuïda sobre un eix llongitudinal lateral. Va posseir un fos artificial que el defenia en la seua part més assequible. El castell manté els seus murs laterals, les seues defenses prèvies, restants de torres i algunes dependències internes i almenes.

Va tindre doble recint inferior a on es troben restants arquitectònics, vestigis de vivendes del seu antic poblat i l'arruïnada iglésia de Sant Martí i Sant Bertomeu.

Es conserven varis arcs apuntats i de mig punt.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons