Recint Amurallado d'Almazora
El Recint Amurallado d'Almazora, és un monument catalogat com Be d'Interés Cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, en número d'anotació ministerial R-I-51-0011238, i data d'anotació 30 de novembre de 2004.[1][2]
El monument s'ubica en el centre de la població d'Almazora, en la Plana Alta, província de Castelló.
Descripció històric-artística
En l'ocupació musulmana escomençada en el VIII, el núcleu de població invasora es trobava ubicat en el castell d'Almazora. El seu reconquista segons l'historiador Diago es va portar a terme en l'any 1234. En el Llibre dels Fets de Jaime I, es relata com Pere Cornell, conquista el castell d'Almazora, i els seus moradores, segons consta en el seu Carta de Privilegis (1235), queden baix la custòdia de Jaime I, mida en la qual es tractava d'atraure repobladores cristians. Més tart, el monarca va cedir el domini al Monasteri de Santa Cristina, de Somport (Osca), conseguint Carta Pobla en 1237, estipulada segons fur de Burriana; i confirmada en 1243, pel propi rei respectant íntegra la seua redacció. Més tart, en 1245, el rei infeuda la vila al Bisbe de Tortosa, quedant lligada fins a l'abolició dels señoríos. En 1247 el prelat Pons de Torrella, va decidir traslladar la ciutat, des del Castell al seu emplaçament actual; conseguint el nou núcleu poblacional, que ya estava amurallado a fins del XIII, numeroses prerrogatives. El recint amurallado es va alçar per a conseguir fortificar la nova ciutat cristiana. Es va seguir per a la seua construcció el model de Jaca (de 1076, que es basa en uns furs que otorgaven parceles iguals a hòmens iguals, seguint un traçat ortogonal), que s'expandia pel Camí de Santiago i per les zones repoblades per la Corona d'Aragó en época de reconquista. El caixco històric migeval d'Almazora s'ha conservat, pese a que en el XVII es va produir una forta expansió pel creiximent de la població. Pese a tot això les muralles, que actualment es troben anexes, en la seua major part, als edificis existents; conserven alguns trams visibles i en bon estat (el més destacat és el cridat la murà, entre els carrers Tremedal i Sant Blai. També hi ha alguns llenços d'esta muralla en els carrers D'Arremur, Burriana i Colón).[2] Per la seua banda, intramurs, es poden contemplar tres arcs de la sòlida porchada de la plaça i el forn de còure pa, que va ser concedit en 1247, pel bisbe de Tortosa.[1][2][3] En l'any 1468 es va reformar i va reforçar la muralla, i durant les Guerres Carlistas es va elevar la seua alrtura[2]
El recint amurallado ha segut recentment restaurat. Fins al XVIII, en concret fins a 1798, la població se situava en recints rectangulars concèntrics, que se separaven de les muralles per lo que es coneix com el corredor de la Muralla, el qual es troba defés per sis torres (de les quals només queden dos), situades, quatre en els ànguls, i dos en el centre dels costats Nort i Sur. La torre del centre del costat sur està situada darrere del palau del Comte Almenara o d'Aversa.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=4516
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2018. Consultat el 27 de giner de 2014.
- ↑ https://www.jdiezarnal.com/spaincastellon.html
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2014. Consultat el 27 de giner de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto Amurallado de Almazora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.