Rebelions tuareg
Les rebelions tuareg es referixen als diferents tumults protagonisats per grups tuareg, sobretot en Mali i Níger en el XX i el XXI. Els tuaregs són un poble bereber en una població d'uns 2 millons i mig d'habitants. Despuix de la reducció del tràfic de caravanes pel Sahara i el procés de lliberació colonial en Àfrica varen quedar repartits sobretot en cinc països: Níger (36%), Mali (30% representant el 10 % de la població del país[1]), Líbia (4,8%), Argèlia (3,6%) i Burkina Faso (1,8%), el restant està dispers per Nigèria, Chad, Tunis i Marroc. Els grups tuareg són un dels actors locals més rellevants de la regió del Magreb i el Sahel.[2]
Rebelió tuareg (1916-1917)
- Artícul principal → Rebelió tuareg (1916-1917).
Va tindre lloc prop del massiç d'Air en l'actual Níger. Va ser dirigida per Ag Mohammed Wau Teguidda Kaocen (1880-1919) i va tindre el respal dels sanusíes encara que els tuaregs no compartien la seua doctrina religiosa i els historiadors ho consideren una aliança de conveniència. El seu objectiu comú: la lluita contra el colonialisme francés.[3]
Rebelió tuareg (1963-1964)
- Artícul principal → Rebelió tuareg (1963-1964).
Esta insurrecció a voltes denominada primera rebelió tuareg o Alfellaga es produïx en el nort de Mali protagonisada especialment per la tribu dels iforas despuix de l'independència de Mali colonisat fins a 1960 per França. Els grups armats exigien el reconeiximent polític de les particularitats del nort de Mali i un estatut particular per a la regió. Llunt de cedir, el primer règim poscolonial del socialiste Modibo Keïta va optar per la repressió.[4] Per un atre costat els tuaregs no varen conseguir un liderage unificat ni implicar globalment a la majoria de tribus. El govern de Mali va sofocar el tumult en el respal de Marroc i Argèlia i un eixèrcit armat per l'Unió Soviètica que va conseguir la derrota militar dels tuaregs.[4] A finals de 1964 els métodos brutals del govern de Mali varen conseguir esclafar la rebelió pero solament es va pospondre el conflicte.[5] Segons un antropòlec la brutalitat de la repressió portada a terme per l'eixèrcit maliense, aplegat principalment del sur "ha deixat traços dolorosos en la memòria colectiva, de manera particular en Kidal, i ha nutrit d'un resentiment profunt en el sí de moltes famílies d'esta zona afectades per les massacres que varen tindre lloc".[6] El govern de Mali va anunciar programes per a millorar les oportunitats econòmiques i l'infraestructura local pero no es varen dur a la pràctica. El resentiment va continuar en moltes comunitats tuareg, especialment en Kidal.[7]
Referències
- ↑ «El conflicte de Mali: retrospectives, introspectives i perspectives | Revista Pobles» (en és). Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2020. Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ «El factor Tuareg en el Nort d'Àfrica» (en és). Dessifrant la Guerra. Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ «Els révoltes dones Touareg du Niger (1916-17).».Cahiers d'Études africaines.13(49)
- 82–120.doi:10.3406/cea.1973.2727.Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 Arthur boutellis et Marie-Joëlle Zahar. IPI Publications (ed.): «Un processus en quête de paix. Els enseignements tirés de l'accord intermalien».
- ↑ Khalifa Keita. «Conflict and conflict resolution in the Sahel : The Tuareg insurgency in Mali»».
- ↑ Jean-Pierre Olivier de Sardan, «La “question touareg” aujourd’hui au Mali : Ràpel dones faits et mise en perspective », Cahiers du Mapinduzi 3, 2013, p. 28.
- ↑ «A Process in Search of Peace: Lessons from the Inter-Malian Agreement» (en en-us). International Peace Institute. Consultat el 25 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rebeliones tuareg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.