Real Fàbrica de Don Diego López
La Real Fàbrica de Panys
En l'any 1782, el rei Carlos III concedix per Real Cèdula autorisació a Diego López per a teñir panys en la seua fàbrica, anulant el monopoli sobre el tente que fins a llavors tenia el duc de Béjar.[1] En 1788, una atra Real Cèdula li autorisaria a colocar en la frontera l'escut real en l'inscripció "Real Fàbrica de Diego López".[2]
S'uniria per tant esta fàbrica a les demés Manufactura realés que varen implantar els Borbones en diferents punts del país, ben pròpies, be concendiendo pribilegios com en este cas.
Antecedents
L'activitat textil basada en la llana va ser el motor econòmic de la ciutat de Béjar des de finals de el XIII. Les principals raons varen ser el fàcil accés a la matèria primera, per la pròpia cabanya ganadera, i per trobar-se en una zona pròxima a acañdas de trashumancia, i l'abundància d'aigua, la seua bona calitat per al llavat i la força de la corrent, que permetia l'instalació de màquines hidràuliques[3] En un inici comença a desenrollar-se en chicotets obradores ubicats dins del caixco urbà de la ciutat, des d'eixe moment fins a l'actualitat no ha cessat dita activitat en el municipi pese al decliu que sofrix actualment (2018).
L'indústria textil ha experimentat un creiximent potenciat per diferents agents socials en distints moments de si història, en primer lloc l'impuls donat pels ducs des de el XVI aplegant a construir la tenyida del duc per petició popular (edifici del que per desgràcia solament es conserven algunes peces de cantería) i per un atre costat l'auge sorgit durant lo que considerarem la Revolució Industrial en la ciutat, construint durant este periodo les grans fàbriques textils entorn al ric Cos de Home per a aprofitar la força de les seues aigües en la producció d'energia i els processos de fabricació.
És el primer periodo, d'influència ducal el que nos interessa per al cas particular de la Real Fàbrica. Durant estos sigles els Ducs monopolisaven l'activitat textil en la ciutat lo que provocava una dependència entre els fabricants i la casa ducal.
Restants actuals
L'edifici s'ubica en el barri de l'Antiga, situat enfront de l'iglésia major de la ciutat: Santa María la Major. En el seu interior trobem restants d'una edificació prèvia, segons els estudis actuals, se supon que es tracta de l'antic palau del bisbe de Plasencia, a on s'hostajaria en les seues visites a la ciutat, puix Béjar pertany a dit bisbat.
Junt a este claustre, la construcció sorgix de l'ampliació i conversió d'un almagasén ubicat junt a la casa-obrador de l'empresari convertint-ho en fàbrica. Es tracta d'un edifici de dos altures en una zona més compartimentada dedicada a la vivíenda, i un espai anexe en una planta més lliure per al desenroll de l'activitat industrial.
Referències
- ↑ Majada Neila (1998). Història de Béjar (1208-1868), Kadmos, p. 182-183.
- ↑ «L'indústria textil de Béjar en el sigle XX i en les albors de el XXI».Història de Béjar, Vol II, 81-129. Centre d'Estudis Bejaranos.
- ↑ Bo Aguado (1973). Del obrador a la fàbrica: Vicissituts dels centres textils no catalans, Béjar, Impr. Grafisvan S.L., p. 25.
Bibliografia
- Història de Béjar. Volum I. Coords. HERNÁNDEZ DÍAZ, José María i DOMÍNGUEZ GARRIDO, Urbà. Centre d'Estudis Bejaranos. 2012
- Història de Béjar. Volum II. Coords. HERNÁNDEZ DÍAZ, José María i AVILÉS AMAT, Antonio. Centre d'Estudis Bejaranos, Diputació de Salamanca i Ajuntament de Béjar. 2013
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Fábrica de Don Diego López» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.