Reacció inversa

En física teòrica, la reacció inversa a sovint és necessària per a calcular el comportament autoconsistente d'una partícula o un objecte en un camp extern.

Definició intuïtiva

Quan es considera que una partícula no té massa o que té una càrrega infinitesimal, açò pot descriure's com dient que tractem en una sonda i que la reacció inversa es descuida. No obstant, un objecte real també du (en general) una massa i una càrrega en sí. Estes propietats impliquen que el model de l'entorn original deu modificar-se per a alcançar la coherència. Per eixemple, una partícula es pot descriure com ajudar a curvar l'espai en la relativitat general. Tindre en conte les restriccions implicades en el model per les propietats de la partícula, la reacció inversa, és una forma d'aplegar a un model més precís que si s'ignoren eixes restriccions.

Cosmologia

En la cosmologia no homogénea, en la que la formació d'estructures es té en conte en un model general-relativiste de l'univers, el terme "reacció inversa" s'utilisa per a medir la no conmutatividad del procediment de promig

$G_{\mu \nu }(\overline{g_{\alpha \beta }})\ne \overline{G_{\mu \nu }(g_{\alpha \beta })}=\frac{8\pi G}{c^4}\overline{T_{\mu \nu }}$

(que prové de la no linealidad de les equacions de camp d'Einstein) i l'evolució dinàmica dels segments espacials del espai-temps. No obstant, el paper de la reacció inversa en la possibilitat de conduir a una alternativa a l'energia obscura és una qüestió oberta de debat entre els cosmólogos. L'existència d'una escala de llongitut d'homogeneïtat pot considerar-se com aquella en la que els càlculs en i sense reacció inversa donen els mateixos resultats. L'existència de tal escala necessita confirmació experimental.