Reacció d'Evans–Tishchenko
La reacció d'Evans-Tishchenko és la reducció diastereoselectiva de β-hidroxicetonas als corresponents monoésteres 1,3-anti-diol. La reacció ampra un àcit de Lewis, a sovint yodur de samari, i un aldehit. Va ser descrit per primera volta en 1990 per David A. Evans i Amir Hoveyda, com un desenroll de la coneguda reacció de Tishchenko descoberta en 1906.[1] La condensació aldólica de Tishchenko proporciona una atra ruta potencial per als productes de monoéster d'1,3-diol.[2]
Mecanisme
[editar | editar còdic]El mecanisme de reacció implica l'atac del aldehit del grup alcohol lliure. A continuació, l'àcit de Lewis pot quelar entre els dos àtoms d'oxigen per a formar un estat de transició cíclico de 6 membres. El hidrur, anteriorment l'hidrogen de formilo en l'aldehit, s'administra per via intramolecular, lo que explica la anti-diastereoselectividad observada: el resultat és un monoéster d'1,3-anti-diol. El mecanisme propost està respalat ademés pel marcage isotòpic, que demostra que l'hidrogen de formilo és el que migra.[3]
Alcanç i aplicacions
[editar | editar còdic]El poder d'esta reacció en comparació a atres métodos de generació de syn i anti-dioles, com la reducció de Narasaka-Prasad o la reducció d'Evans-Saksena, és la capacitat de diferenciar entre els dos grups hidroxilo resultants, protegint de forma selectiva un d'ells. Per este motiu, esta reducció ha segut àmpliament utilisada en la lliteratura, especialment en la síntesis total de productes naturals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1990).Journal of the American Chemical Society.112(17)
- 6447–6449.doi:10.1021/ja00173a071.
- ↑ (1997).Journal of Organic Chemistry.62(17)
- 5674–5675.doi:10.1021/jo971012i.
- ↑ (2012).Synthesis.44(15)
- 2310–2324.doi:10.1055/s-0032-1316544.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Evans–Tishchenko» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.