Rauvolfia tetraphylla
Rauvolfia tetraphylla és una espècie de planta de les Apocynaceae. Espècie oriunda d'Àsia i d'Àfrica, àmpliament distribuïda en Amèrica Tropical (en una àmplia distribució en Veneçola). En Cuba es diu pal boniato o pal moniato.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Herbácea subarbustativa de suc lechoso, pertanyent a la família de les Apocináceas, caracterisada per presentar una altura de 0,5 - 1,5 m, raïl axonomorfa de 5-15 cm de llarc per 0,5–2 cm de diàmetro; fulls glabras, lanceoladas i verticiladas en tres parts; numeroses #inflorescència agrupades en cims terminals o axilars, en cinc pétals de color rosat o blanc. Els fruts són drupes ovoides que en madurar presenten un color negre - violáceo. Orgue tòxic de la planta: tota la planta.
Propietats
[editar | editar còdic]Principis Actius
[editar | editar còdic]Conté alcaloides: reserpina, serpentina, serpentinina, ajmalicina, ajmalina, ajmalinina, sarpagina.
Uns atres: conté entre un 5 - 10 5 d'aigua, 6 - 7% de minerals, almidó, fitoesteroles, #àcit grassos, alcohols no saturats i sucres.
Medicinals
[editar | editar còdic]- La decocció de raïl s'usa oralment per a tractar malaria, mordedura de culebra, dolor d'estòmec, baixar la tensió arterial, com a depurador, i febrífugo.
- L'infusió de fulls s'usa per a tractar disenteria i malaria. La llacor o làtex s'usa en hidropesia i tós crònica, s'aplica en ulls inflamats i edemas; la corfa s'usa per a desintegrar molgues.
S'usa el cocimiento de tallos o fruts martafallats tópicamente en emplastos per a la mordedura de serps, picadura d'avespes i escorpiones; el cocimiento i fulls de talle s'usa per a curar úlceres, sarna, #sífilis, i atres malalties cutànees; la cendra de la planta cremada s'aplica en les ferides per a evitar infeccions; la decocció de raïl s'usa per a baixar l'hipertensió i tractar afeccions orals i erisipela; l'extracte de la corfa en oli servix per a curar la sarna i atres afeccions cutànees. El làtex s'usa para càries dentals, enfortir les genives, coliri oftàlmic i cicatrisar. Els fruts martafallats s'usen per a tractar tinea.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rauvolfia tetraphylla va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 208, en l'any 1753.[2]
- Etimologia
Rauvolfia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic alemà Leonhard Rauwolf.
tetraphylla: epítet llatío que significa "en 4 fulls".[3]
- Noms comuns
Verí de gos, pal amarc, huave. Se li coneix, en Guatemala, també com: alcotán, amatillo, cabamuc, curarina, matacoyote, senyoreta, viborilla.[4]
- Sinonímia
- Rauvolfia canescens L.
- Rauvolfia canescens var. glabra Müll.Arg.
- Rauvolfia canescens var. intermija Markgr.
- Rauvolfia canescens var. tomentosa Müll. Arg.
- Rauvolfia canescens var. typica Markgr.
- Rauvolfia heterophylla Willd. ex Roem. & Schult.
- Rauvolfia heterophylla var. puberula A.Gray
- Rauvolfia hirsuta Jacq.
- Rauvolfia hirsuta var. glabra (Müll. Arg.) Woodson
- Rauvolfia latifolia var. minor Müll. Arg.
- Rauvolfia odontophora Van Heurck & Müll.Arg.
- Rauvolfia subpubescens L.
- Rauvolfia tomentosa Jacq.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Rauwolfia tetraphylla en Tròpics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ (CÀCERES),1996. Pág. 131 i 132
- ↑ Rauwolfia tetraphylla en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rauvolfia tetraphylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.