Rattus exulans

rata de la Polinèsia (Rattus exulans)

La rata de la Polinèsia, rata negra o rata del Pacífic (Rattus exulans), coneguda pels maoríés com kiore, és una espècie de rosegador miomorfo de la família Muridae. És la tercera espècie de rata més expandida en el món, darrere de la rata d'aigüera (R. norvegicus) i de la rata negra (R. rattus).

És originària del Surest Asiàtic pero, com els seus parents, es va fer cosmopolita en moltes illes de la Polinèsia, Nova Zelanda, Fiji, Hawái i Tuvalu. Compartix l'habilitat d'adaptar-se fàcilment a molts tipos diferents d'ambients, des de pasturages, boscs, urbanisacions. Els seus hàbits són també similars, sol conviure en humans a on té un fàcil accés a menjar.

Característiques

Esta espècie de Polinèsia és similar en apariència a atres rates com les rates negra i parda. Té orelles grans redonejades, una trompa aguzada, pèl negre/pardo en un ventre més clar, i comparativament curtes pates. Cos prim, llarc, alcançant 15 cm de llongitut del nas a la base de la coa, fent-la lleument més curta que atres rates. En menudes illes, tendixen a ser encara menors; 11 cm. Es distinguixen per una llínea superior més obscura en les mans. El restant de pates i mans és pàlit.

Història natural

Com a molts rosegadorés és d'hàbits nocturns, i són excelents escaladors, freqüentment fent els seus nius en arbres. En hivern, quan escasseja l'aliment, és comú que ramoneen la corfa i els tallos. Tenen les característiques comunes a les rates sobre reproducció; poliéstricas en gestacions de 21-24 dies, tamany de ventrades afectades per aliment i atres recursos (6-11 crío), tornant-los el estro a l'atre més (28 dies).

Dieta

R. exulans és nocturn, omnívoro: menja llavors, frutes, fulls, corfa, insectes, cucs, aranyes, lagartijas, ous d'aus, pollets. Poden observar-se freqüentment prenent peces d'aliment i dur-les a lloc més segur, tant per a protegir-les o per a preparar-les. Es protegixen aixina no solament de predadores, sino també de la pluja i d'atres congèneres. Estes "estacions de taibola" s'ubiquen en arbres, prop de raïls, en fissures de troncs, i encara en branques superiors. En Nova Zelanda, per eixemple, tals estacions es troben baix piles de roques, o en frondas de palmes Nikau (Rhopalostylis sapida).

Ecologia

Està àmpliament distribuïda en el Pacífic i en el Surest Asiàtic. No poden nadar grans distàncies, per #lo que li la considera una marcadora significativa de les migració humana a través del Pacífic pels polinesios que, accidental o deliberadament, la varen introduir en les illes que ocupaven. Esta espècie és responsable de moltes extincions d'aus i insectes endèmics en el Pacífic; eixes espècies estaven en un ecosistema en absència de mamífers i tenien la mansedumbre de isleños fent-los incapaces d'escapar de la pressió predadora d'estes rates. S'ha sugerit que potser estes rates hagen jugat un rol en la completa deforestación de la illa de Pasqua, per haver menjat les anous de la palma local (Arecaceae), impedint el rebrot de la vegetació.

Restants d'esta rata polinésica es daten en més de 2000 anys en Nova Zelanda. Es va sugerir que va aplegar en exploradors primerencs que posteriorment varen perir o les varen deixar sense colonisar-les.

Enllaços externs

• D. J. Campbell, I. A. I. Atkinson. . Journal of The Royal Society of New Zealand. Vol. 29 Nº 4, decembre 1999, pp. 265-290. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2008. Consultat el 17 de juny de 2007.

• . Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2020. Consultat el 5 de decembre de 2006.