Anar al contingut

Rangatira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'illa del mateix nom en l'archipèlec de Chatman vore Illa Surest.

Rangatira ([rɑːŋɑːʈ@iːrɑː]) són els líders hereditaris māoríés del hapū, i han segut descrits per etnólogos tals com Elsdon Best com a caps tribals.[1] Idealment, els rangatira eren persones de molt saber pràctic que eixercia autoritat en nom de la tribu i matenían les fronteres entre les terres d'una tribu i una atra. Els canvis a les lleis de propietat en el XIX, en particular l'individualisació dels títuls de terres, varen socavar la posició dels rangatira, aixina com també ho va fer la generalisada pèrdua de terres baix el govern colonial.

Etimologia

La paraula 'rangatira' significa "cap (masculí o femení), ben naixcut, noble" i prové del Proto-polinesio central oriental langatila ("cap de condició secundària").[2] Existixen paraules cognades en moriori, tahitiano, maorí de les illes Cook, tuamotuano, marquesano i hawaiano.

Interpretacions

Erro al crear miniatura:
Un lletrer que explica l'història tangata whenua de The Bricks, Christchurch

Tres interpretacions de rangatira la consideren una paraula maorí composta per l'unió de les paraules "ranga" i "tira". En el primer cas, "ranga" és concebuda com a banc d'arena i "tira" com una aleta de taburó. El banc d'arena alegórico ajuda a reduir l'erosió de la duna (o el poble). L'aleta reflectix tant l'apariència del banc d'arena com, més important encara, "la seua dominació física i intencional com a guardià"(Gray-Sharp, 2011, p. 195).[3] Els rangatira reforces les comunidads, deixen d'existir sense elles ("¿qué és un banc d'àrea sense arena?"), i té una funció protectora.[4]

El etnógrafo John White (1826-1891) va oferir un punt de vista diferent en una de les seues càtedra sobre les costums maoríes.[5] Va dir que els māori tradicionalment havien format dos kahui que es reunien per a discutir l'història o whakapapa.

"Each chief in the kahui had his plau assigned to him, according to the amount of knowledge he possessed; and this plau was given to him by the leader of the kahui of which he was a member. This act of the leader was called ranga, or putting in order. The people, as they came to the temple in a body, were called tira, or company; and as the leader had to assign, or ranga, a plau to each of his tira, he was called the rangatira, from which we derive our word in Maori for chief, rangatira."[5]

Esta interpretació encaixa be en una segona traducció en a on "ranga" és l'abreujament de rāranga (teixir) i "tira" que indica un grup.[4]

Una tercera interpretació s'adapta igualment be a este traducció, interconectando els conceptes relacionats en l'identitat de la ‘tira’. Primerament, l'hospitalitat condicional[6][7][8] presentada en la forma d'un teixit creat per la 'tira' d'invitats. Després, l'intencionalitat colectiva[9][10] "reflectida en el teixit" de la ‘tira’ dels amfitrions.[11] Junts, estos conceptes resalten el valor lligat a la "relació personal" entre el líder i el seu grup.[11] Este tipo de relació és similar a la mahara atawhai (afecte o "preocupació benévola") oferida en el preàmbul del Tractat de Waitangi per la Regna Victoria, reflectint el "llaç personalentre el governant i els seus subjectes" del sigle dèneu (McHugh, 1991, p. 177).[12]

Referències

  1. ↑ «The Maori as he was: A brief account of Maori life as it was in pre-European days». Nzetc. org.
  2. ↑ «Et matapunenga: A compendium of references to concepts of Maori customary law» (PDF). The University of Waikato. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2012. Consultat el 13 de febrer de 2014.
  3. ↑ «Ō rātou kāinga: Esme rangatiratanga and contemporary housing policy».Huia.Wellington, New Zealand:
    191-212.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gray-Sharp (2011, p. 195).
  5. ↑ 5,0 5,1 White, J. (1826-1891). An epitome of official documents relative to Native affairs and land purchases in the North Island of New Zealand. Lectures on Maori Customs, &c., by Mr. John White, Part 11. NZETC, retrieved 13 November 2001.
  6. ↑ Derrida, J. (2000). Of hospitality (R. Bowlby, Trans.). Stanford, CA: Stanford University Press.
  7. ↑ (2010).«Being 'at home' in the nation: Hospitality and sovereignty in talk about immigration».Ethnicities.10(2)
    236–256.doi:10.11/146896810361653.
  8. ↑ (2008).«Interruptions: Derrida and hospitality».Kritike.2(1)
    1–10.
  9. ↑ Searle. J. R. (1990). Collective intentions and actions. In P. R. Cohen, J. Morgan, & M. I. Pollack (Eds.), Intentions in communication (pp. 401-416). Cambridge, MA: MIT Press.
  10. ↑ (2003).«Collective acceptance, social institutions, and social reality».American Journal of Economics and Sociology.62(1)
    123–165.
  11. ↑ 11,0 11,1 Gray-Sharp (2011, p. 196).
  12. ↑ McHugh, P. G. (1991). The lawyer’s concept of sovereignty, the Treaty of Waitangi, and a llegal history for New Zealand. In W. Renwick (Ed.), Sovereignty & indigenous rights: The Treaty of Waitangi in international contexts (pp. 170-189). Wellington, New Zealand: Victoria University Press.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rangatira&oldid=1320946»