Rambla del Juncaret
La rambla del Juncaret, també denominada barranc del Juncaret i en el seu tram final barranc de Maldo, és un curs fluvial intermitent de la província d'Alacant, en el surest d'Espanya. Constituïx un dels principals sistemes de drenage natural del nort del Camp d'Alacant i desemboca en la Plaja de la Albufereta, en la ciutat d'Alacant.[1]
La rambla naix en el terme municipal de Muchamel i travessa diverses partides rurals i barris periurbanos lligats històricament a l'Horta d'Alacant. A lo llarc del seu recorregut rep les aigües de diversos barrancs interiors, especialment les del barranc de Cocons i la rambla d'Orgegia, formant un dels principals eixos hidrogràfics del noreste de l'àrea metropolitana d'Alacant.
Històricament, el sistema hidrogràfic del Juncaret, Cocons i Orgegia ha provocat numeroses inundacions en Santa Faç, la Albufereta i atres barris del nort d'Alacant, motiu pel qual gran part del seu caixer va ser canalisat i modificat al començament del sigle XXI.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom «Juncaret» sembla derivar de la presència històrica de juncals i vegetació palustre en les zones humides i marjals pròximes a la seua desembocadura.[1] En el tram final, especialment en l'Albufereta, el barranc ha segut tradicionalment conegut com a barranc de Maldo.
El topònim Cocons, corresponent a un dels seus principals afluents, fa referència a les menudes pozas naturals i marmitas de jaganta excavades per l'erosió de l'aigua sobre la roca calcàrea en l'interior montanyós de Muchamel.
Curse
[editar | editar còdic]La rambla del Juncaret naix en la partida de Borratxina, en Muchamel, en un paisage de barrancs mediterràneus, antigues seques i menudes serres interiors vinculades històricament a l'Horta d'Alacant.[3]
Un dels seus principals afluents és el barranc de Cocons, també conegut localment com a riu Sec. Este barranc naix entre els térmens municipals de Xixona i Sant Vicente del Raspeig, travessant el terme de Muchamel en un paisage abrupte de rambles encaixades i antics enclavaments miners relacionats en l'extracció d'ocre.
El barranc de Cocons discorre entre la serra del Güendo, serra Pelada, Bec de l’Àguila i Tossal Redó, formant part de l'entorn natural del Bec de l’Àguila.[4] Aigües avall, desemboca en la rambla del Juncaret en els voltants del camí de la Torreta, dins de la partida rural de Borratxina, en Muchamel.
Des d'este punt, la rambla del Juncaret continua el seu recorregut cap al sur travessant zones agrícoles tradicionals i els voltants del Monasteri de la Santa Faç. Posteriorment travessa els barris de Tángel i Santa Faç.
També rep les aigües de la rambla d'Orgegia, que drena sectors de Villafranqueza i Vistahermosa.
Finalment, el caixer desemboca en la mar Mediterrànea en la plaja de la Albufereta, a on històricament varen existir marjals i chapulls llitorals relacionats en les riuades del sistema Juncaret-Orgegia.[1]
Característiques hidrològiques
[editar | editar còdic]La rambla del Juncaret presenta un règim torrencial típicament mediterràneu, permaneixent seca o en cabal reduït durant gran part de l'any. No obstant, durant episodis de pluges torrencials associats a danas i gotes fredes pot experimentar riuades repentines de gran intensitat.[5]
La seua conca hidrogràfica arreplega les aigües d'una àmplia part del noreste de l'àrea metropolitana d'Alacant, incloent sectors rurals i urbanisats d'Alacant i Muchamel.
La combinació de fortes pendents en els barrancs interiors, especialment en el barranc de Cocons, i l'elevada impermeabilisació urbana en el tram baix ha favorit històricament episodis d'inundació en Santa Faç i la Albufereta.[1]
Història i inundacions
[editar | editar còdic]Les avingudes del barranc del Juncaret han provocat històricament inundacions periòdiques en l'Horta d'Alacant i en diversos barris del nort de la ciutat.[1]
L'entorn de la Albufereta va ser tradicionalment una zona pantanosa formada per l'acumulació d'aigües procedents dels barrancs del Juncaret i Orgegia. Aixina mateix, el monasteri de Santa Faç va ser construït junt al caixer històric i va sofrir repetidament l'entrada d'aigua durant episodis torrencials.
Entre les riada més importants destaquen les de 1982, 1987 i especialment la de 1997, que va afectar greument a Santa Faç, l'Albufereta i atres àrees urbanes d'Alacant.[6]
Despuix de la riada de 1997 es va desenrollar un important sistema d'infraestructures hidràuliques destinat a reduir el risc d'inundacions en el nort d'Alacant. Entre estes actuacions va destacar la construcció de la denominada assut de Cocons, situada estratègicament en el barranc de Cocons, en la partida de Tossal Redó, dins del terme municipal de Muchamel.[7]
L'assut va ser dissenyat per a interceptar i laminar les avingudes torrencials procedents del Bec de l’Àguila, serra del Güendo, Tossal Redó i serra Pelada ans que les seues aigües alcançaren la rambla del Juncaret. El barranc de Cocons constituïx un dels principals aportes de cabal al sistema del Juncaret durant episodis de pluges intenses.
Ademés de la seua funció hidràulica, l'entorn de l'assut posseïx interés paisagístic i geològic i forma part de diverses rutes senderistes que recorren el Bec de l’Àguila, el Tossal Redó i les antigues mines d'ocre de Muchamel.[8]
Canalisació
[editar | editar còdic]Com a mida de prevenció front a inundacions, entre finals de la década de 1990 i començos de la de 2000 es varen eixecutar importants obres d'encauzamiento en la rambla del Juncaret i la rambla d'Orgegia.[2]
En 2005 abdós barrancs varen quedar canalisats per mig de grans caixers artificials de formigó dissenyats per a aumentar la capacitat hidràulica i accelerar l'evacuació d'avingudes cap a el mar.
En l'entorn de Santa Faç el caixer va ser parcialment desviat per a rodejar el núcleu històric i disminuir el risc de desbordament sobre el monasteri i les zones residencials pròximes.
Pese a la artificialización del caixer, continuen desenrollant-se comunitats de vegetació mediterrànea en distints trams, incloent margalloneres, canyars i xara de rambla.[9]
Mig natural
[editar | editar còdic]Encara que gran part del barranc es troba urbanisat o canalisat, el sistema conserva cert interés ecològic com a corredor natural entre les serres interiors i el llitoral mediterràneu.
En els seus trams alts i afluents apareixen espècies vegetals adaptades al clima semiárido, com la margallonera (Chamaerops humilis), lentiscos, albaidas i tomellos.[4]
La fauna inclou aus rupícoles i de rambla, reptils mediterràneus i diverses espècies de menuts mamífers adaptats a mijos semiáridos.
L'entorn del barranc de Cocons i del Bec de l’Àguila constituïx una de les àrees naturals de major valor paisagístic de l'interior del Camp d'Alacant.
Vore també
[editar | editar còdic]- Barranc de Cocons
- Rambla d'Orgegia
- Monasteri de la Santa Faç
- Plaja de la Albufereta
- Tossal Redó
- Bec de l’Àguila
- Muchamel
- Alacant
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «org/2008/06/ramblas-barrancos-e-inundaciones. html Rambles, barrancs i inundacions d'Alacant». Alacant Viu. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 «alacant. es/es/noticias/alacant-finaliza-obras-encauzamiento-barranco-orgegia Obres d'encauzamiento del barranc d'Orgegia». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ «gva. es/visor/ Cartografia de la Generalitat Valenciana». Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 «gva. es/datos/2022/07/05/pdf/2022_6207. pdf Declaració del Parage Natural Municipal Bec de l’Àguila». Generalitat Valenciana. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ «chj. es/es-es/medioambiente/saih/Paginas/default. aspx Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica». Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ «informacion. es/alacant/2017/09/30/riada-97-cambio-alacant-5873331. html La riada del 97 que va canviar Alacant». Informació. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ «chj. es/es-es/medioambiente/gestionriegosinundacion/Paginas/default. aspx Gestió del risc d'inundació». Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ «mutxamel. org/medio-ambiente Espais naturals de Muchamel». Ajuntament de Muchamel. Consultat el 8 de maig de 2026.
- ↑ «eldebate. com/espana/comunidad-valenciana/20250129/crecimiento-vegetacion-barrancos-alacant-podria-desbordar-sistema-antirriadas_264607. html El creiximent de vegetació en barrancs d'Alacant». El Debat. Consultat el 8 de maig de 2026.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Rambla del Juncaret» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.