Anar al contingut

Rajos delta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Figura 1: Image presa en el Pic du Midi (a 2877 m d'altitut) en una cambra de boira Phywe PJ45 (el tamany de la superfície és de 45 x 45 cm). Esta image mostra les quatre partícules detectables en una cambra de boira: protón, electró, muon (provablement) i alfa. Els rajos delta es veuen associats en la traça dels protones

Un raig delta és un electró secundari en suficient energia per a escapar a una distància significativa del fes de radiació primari i produir una major ionisació.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where El terme s'utilisa a voltes per a descriure qualsevol partícula adicional causada per ionisació secundària. El terme va ser falcat per Joseph John Thomson (1856-1940).

Característiques

[editar | editar còdic]

Un raig delta es caracterisa per estar format per electrons molt ràpits produïts en cantitat per partícules alfa o atres partícules ràpides carregades d'energia que expulsen electrons de les seues òrbites atòmiques. En conjunt, estos electrons es definixen com a radiació delta quan tenen suficient energia per a ionizar més àtoms per mig d'interaccions posteriors per sí sols. Els rajos delta apareixen com a branques en la trayectòria principal d'una cambra de boira (vegen-se les figures 1 i 2). Estes branques apareixeran més prop de l'inici de la trayectòria d'una partícula fortament carregada, a on s'imprimix més energia als electrons ionizados.

Rajos delta en acceleradors de partícules

[editar | editar còdic]
Figura 2: Una representació 3D d'un electró delta eliminada per un muon de 180 GeV, medit en un detector GridPix en el SPS de el CERN. El color indica l'altura

També cridat electró d'efecte en cadena, el terme raer delta també s'usa en física d'altes energies per a descriure electrons individuals en acceleradors de partícules que exhibixen una desacceleració característica. En una cámara, els electrons perdran la seua energia més ràpidament que atres partícules a través de la radiació de frenat i crearan una trayectòria en espiral per la seua chicoteta massa i al camp magnètic. La taxa de Bremsstrahlung és proporcional al quadrat de l'acceleració de l'electró.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2005) Podgorsak, E. B. (ed.). Radiation Oncology Physics: A Handbook for Teachers and Students, Vienna: International Atomic Energy Agency. ISBN 978-92-0-107304-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]