Anar al contingut

Rajos X de megavoltaje

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els rajos X de megavoltaje són produïts per acceleradors llineals ("linacs") que funcionen a tensions superiors al ranc de 1000 kV (1 MV) i, per tant, tenen una energia en el ranc dels MeV. La tensió en este cas es referix a la tensió utilisada per a accelerar els electrons en l'accelerador llineal i indica l'energia màxima possible dels fotons que es produïxen posteriorment.[1] S'utilisen en medicina en radioteràpia externa per a tractar neoplasia, càncer i tumors. Els fas en un ranc de voltage de 4-25 MV s'utilisen per a tractar càncers profundament enterrats perque els oncólogos radioterápicos consideren que penetren be en les zones profundes del cos.[2] Els rajos X de menor energia, cridats rajos X de ortovoltaje, s'utilisen per a tractar càncers més propencs a la superfície.[3]


Els rajos X de megavoltaje són els preferits per al tractament de tumors profunts, ya que s'atenuen menys que els fotons de menor energia i penetren més, en una dosis cutànea menor.[4][5][6] Els rajos X de megavoltaje també tenen una eficàcia biològica relativa menor que els rajos X de ortovoltaje.[7] Estes propietats contribuïxen a que els rajos X de megavoltaje siguen les energies de fes més comunes que se solen utilisar per a la radioteràpia en tècniques modernes com l'IMRT.[8]

Història

[editar | editar còdic]

L'us de rajos X de megavoltaje per al tractament es va generalisar per primera volta en l'us de màquines de Cobalt-60 en la década de 1950.[9] No obstant, abans d'açò, atres dispositius havien segut capaços de produir radiació de megavoltaje, inclosos el generador Van de Graaff i el betatrón de la década de 1930.[10][11][12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Treatment Machines for External Beam Radiotherapy», Radiation Oncology Physics: A Handbook for Teachers and Students, Vienna: International Atomic Energy Agency, p. 125. ISBN 92-0-107304-6.
  2. Camphausen KA, Lawrence RC. "Principles of Radiation Therapy" [1] archivat en Wayback Machine. in Pazdur R, Wagman LD, Camphausen KA, Hoskins WJ (Eds) Cancer Management: A Multidisciplinary Approach [2] archivat en Wayback Machine.. 11 ed. 2008.
  3. Clinical Cardio-oncology (en en), Elsevier Health Sciences, p. 81. doi:10.1016/B978-0-323-44227-5.00003-X. ISBN 9780323462396.
  4. “An analysis of depth dose characteristics of photon in water.” . Journal of Ayub Medical College, Abbottabad 21 (4): 41–5. PMID 21067022.
  5. “Buildup region and depth of dose maximum of megavoltage x-ray beams” . Medical Physics 21 (3): 411. doi:10.1118/1.597305. Bibcode1994MedPh..21..411S.
  6. «Principles of radiation therapy», Cancer management : a multidisciplinary approach : medical, surgical, & radiation oncology, 9th ed., 2005-2006. edició, New York: Oncology Group. ISBN 9781891483356.
  7. “Radiobiological Effectiveness (RBE) of Megavoltage X-Ray and Electron Beams in Radiotherapy” . Radiation Research 105 (1): 58. doi:10.2307/3576725. Bibcode1986RadR..105...58A.
  8. «Physics of Radiotherapy Planning and Delivery», Technical basis of radiation therapy practical clinical applications, 5th edició, Heidelberg: Springer, p. 96. ISBN 9783642115721.
  9. “The Race For Megavoltage X-Rays Versus Telegamma” . Acta Oncologica 34 (8): 1055–1074. doi:10.3109/02841869509127233.
  10. Perez and Brady's principles and practice of radiation oncology, 5th edició, Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, p. 150. ISBN 9780781763691.
  11. “A Compact Pressure-Insulated Electrostatic X-Ray Generator” . Physical Review 55 (12): 1160–1165. doi:10.1103/PhysRev.55.1160. Bibcode1939PhRv...55.1160T.
  12. “The Betatron” . Radiology 40 (2): 115–119. doi:10.1148/40.2.115.


Referències

[editar | editar còdic]