Anar al contingut

Raig còsmic d'ultra-altes energies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Screenshot 20190407 123915.png
Gràfica logarítmica de l'espectre energètic de rajos còsmics. La provabilitat de medir un event de UHECR sobre els 1018 eV decreix dramàticament, en lo que es coneix com a taló. Senyes capturades de varis observatoris.

En física de astropartículas, un raig còsmic d'ultra-altes energies (en sigles en anglés UHECR, de Ultra-high-energy cosmic ray) és un raig còsmic en energies que superen 1 EeV (1018 electronvoltios, aproximadament 0.16 J),[1] valors molt més alts que la seua pròpia massa invariante relativista. Estes energies són altes en comparació al restant d'un atre tipos de radiació còsmica.

Per una atra part, un raig còsmic d'energies extremes (en sigles en anglés EECR, Extreme Energy Cosmic Ray) és un UHECR en energies que superen els 5 x 1019 eV (aproximadament 8 J), també cridat llímit Greisen-Zatsepin-Kuzmin. Este llímit deuria ser de l'energia cinètica màxima possible per a protones còsmics que han viajat llargues distàncies (aproximadament 160 millons d'anys llum), ya que els protones d'altes energies haurien perdut energia cinètica durant el seu llarc recorregut en chocar en fotons del fondo de microona còsmic (CMB). Açò és evidència de que els EECR no podrien ser supervivents del univers primerenc, sino que són cosmológicamente "jóvens", emesos des d'algun lloc del supercúmulo local per algun procés físic desconegut específicament.

Formació en objectes astrofísics

[editar | editar còdic]

L'orige d'esta radiació és l'acceleració de protones i núcleus atòmics en objectes astrofísics de l'univers a on la densitat d'energia és extremadament alta, per eixemple en inductores unipolars d'objectes girant a velocitats relativistes en camps elèctrics i magnètics en força suficient per a accelerar partícules a estes escales energètiques.[2] Les estreles de neutrons, forats negres supermasivos en discs d'acreció magnetizados (perdent energia en forma de jets relativistes), o remanentes de supernova són candidats a fonts d'este tipo de radiació d'ultra-altes energies.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. “Open Questions in Cosmic-Ray Research at Ultrahigh Energies” . Frontiers in Astronomy and Space Sciences 6: 23. doi:10.3389/fspas.2019.00023.
  2. Proceedings of the 2013 CERN–Latin-American School of High-Energy Physics, Arequipa,Peru.doi:10.5170/CERN-2015-001.169.Consultat el 7 d'abril de 2019.