Ragusa
Ragusa (Raùsa en siciliano) és un comune i ciutat d'Itàlia, capital de la provincia homónima, en la regió de Sicília. Es troba en surest de l'illa i té al voltant de 70 000 habitants. Està construïda sobre un tossal de caliza entre dos fondos valles, Cava San Leonardo i Cava Santa Domenica.
L'economia de la província que la rodeja es basa principalment en l'agricultura (horticultura, oliveres), granges, turisme, manufactura llaugeres i chicotets camps de petròleu. Junt en atres sèt ciutats de Val di Noto, es troba entre el Patrimonio de la Humanidad.
Història
Els orígens de Ragusa poden remontar-se a l'II mileni a. C., quan en esta zona hi havia varis assentaments dels antics sículos. L'actual Ragusa Ibla queda provablement sobre un d'ells, identificat com Hybla Heraia.[1]
L'antiga ciutat, ubicada sobre un tossal de 300 m d'alt, va entrar en contacte en les propenques colonias griegas, i es va desenrollar gràcies al propenc port de Camarina. Despuix d'un breu periodo de domini cartaginés, va ser administrada pels romanos i els bizantinos: estos últims fortificaron la ciutat i varen construir un gran castell. Ragusa va ser ocupada pels sarracenos en 848, quedant baix el seu domini fins al XI, quan els normandos la varen conquistar. Seleccionada com a sèu comtal, el seu primer comte va ser Geoffrey, fill del comte Roger I de Sicilia.
Posteriorment Ragusa va seguir els acontenyiments del regne de Sicília, creat en la primera mitat del XII. Un feu de la família Chiaramonte va permanéixer com a capital del comtat despuix de l'unificació en el de Módica en 1296, un estatus que va perdre en el XV despuix d'un tumult popular.
En 1693 la ciutat va quedar devastada per un enorme terremoto, que va matar a uns 5000 habitants. Despuix de la catàstrofe, la ciutat va ser àmpliament reconstruïda, datant d'este periodo molts edificis del barroco tardío. La major part de la població es va traslladar a un nou assentament en l'anterior districte de Patro, cridant al nou municipi Ragusa Superiore i a l'antiga ciutat Ragusa Inferiore. Les dos ciutats varen quedar separades fins a 1926, quan, per un jerarca fascista, varen ser fusionades per a convertir-se en capital provincial (1927) en lloc de Módica, capital del mateix districte i més poblada. La reconstrucció posterior al terremot va donar lloc a dos núcleus urbans contigus, un sobre l'assentament antic i un atre desenrollat en el propenc replanell.[2]
En 1838, es va descobrir un depòsit de asfalto, que encara actualment s'explota.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 22 883 | 29 087 | 31 185 | 41 594 | 55 189 | 55 842 | 50 797 | 50 158 | 50 240 | 57 311 | 61 805 | 64 492 | 67 535 | 68 956 | 69 794 |
Lugares de interés
Ragusa forma partix del lloc Patrimonio de la Humanidad declarat per la Unesco en 2002 denominat «Ciutats del barroco tardío de Val di Noto», en concret en el còdic 1024-007. Gran part dels edificis barrocs daten de la reconstrucció posterior al terremoto de 1693. Ragusa ha canviat considerablement durant les últimes dos décades anys pel turisme, encara que molts llocs de la ciutat es mantenen igual que fa dos sigles, i no s'ha vist afectada pels excessos del turisme de masses. Un es pot sentir en alguns punts de la ciutat com si vixquera en el XVIII.
La ciutat té dos parts distintes: Ragusa Ibla (més antiga) i Ragusa Superiore (més elevada). Les dos parts estan separades per la Vall dels Ponts, que ho creuen quatre ponts. Un d'ells, el Posa't dei Cappuccinni, del XVIII, és particularment bell. Esta la ciutat té 18 monuments reconeguts Patrimonio de la Humanidad.[3]
Ragusa Superior
Una de les construccions més impressionants és la catedral de San Giovanni Battista: És el principal monument de Ragusa Superiore. L'iglésia s'ubicava al principi en la part occidental de l'antiga Ragusa, baix les muralles del castell medieval, a on està actualment la chicoteta iglésia de Santa Inés (Sant'Agnese). Es va construir ràpidament un edifici més chicotet despuix del terremot de 1693, pero pronte es va demostrar que era inadequat. L'actual edifici es va construir entre 1718 i 1778, en una frontera és barroco tardío pur, en tres pòrtics i talles i escultures representant a la Verge, sant Juan Bautista i sant Juan Evangeliste. L'orde superior de columnes té dos rellonges mostrant el temps a l'estil italià i francés, respectivament. Té un alt campanario del mateix estil, en el costat esquerre.
El ornamentado interior barroc té planta de creu llatina, en una nau central i dos laterals, separades per tres columnates revestides de oro. Per damunt de cada columna hi ha taules que mostren versículs de la Bíblia referents a sant Juan Bautista. Les voltes de les naus i el presbiteri varen ser decorades en estuc dorats rococó obra de Giuseppe i Gioacchino Gianforma, també autors de les dos estàtues en les casetes del transepto. La cúpula va ser construïda en 1783, i coberta en chapes de coure en el XX. Les capelles laterals, caracterisades per altars decorats en marbres polícromos, són del XIX.
També en la zona superior de Ragusa és digne de menció el Museu Arqueològic Ibleo, en sis seccions dedicades a troballes des de l'época prehistòrica a l'Antiguetat tardana.
Ragusa Inferior
La major part de l'arquitectura barroca d'interés està, no obstant, en la Ragusa Inferiore o Ragusa Ibla.
Aixina, la iglesia de San Giorgio va ser construïda a partir de l'any 1738 per l'arquitecte Rosario Gagliardi, en substitució del temple destruït pel terremot de 1693, del que només queda un pòrtic d'estil gótico aragonés. La frontera es caracterisa per un tram de 250 escalons i unes massices columnes ornamentadas, aixina com estàtues de sants i pòrtics decorats. L'interior té planta de creu llatina, en una nau central i dos laterals arrematats en àbsits semicirculares. Està coronat per una gran volta neoclásica construïda en 1820.
Sobre un carreró tortuoso que conecta Ragusa Ibla (el nou nom de Ragusa Inferiore, pres d'una llegendària ciutat grega que potser es va alçar en este lloc) en Ragusa Superiore està l'iglésia de Santa Maria delle Scale («Santa María dels Escalons»), construïda entre el sigle XV i el XVI. Esta iglésia és particularment interessant: molt danyada durant el terremot de 1693, la mitat d'esta iglésia va ser reconstruïda en estil barroc, mentres que la mitat supervivent es va mantindre en el gòtic original, inclosos tres pòrtics d'estil aragonés en la nau de la dreta. L'última capella d'esta última té un portal renaixentiste. Les capelles tenen llenços d'alguns pintors sicilians del XVIII.
La iglesia de las Almas del Purgatorio té un pòrtic barroc. L'iglésia de Santa Maria dell'Itria, construïda pels Caballeros de Malta en el XVII, té un campanar en ceràmiques de Caltagirone i un llenç atribuït a Mattia Preti.
L'iglésia de Sant Giorgio, dissenyada per Rosario Gagliardi i construïda en 1739-1775, té una frontera en files de columnes yuxtapostes. Un Tesor conté valiosos objectes d'argent. Pareguda, encara que més menuda, és la propenca iglésia de Sant Josep (San Giuseppe), en un interior elíptic que alberga una estàtua del XVII del sant patró.
L'iglésia de Sant'Antonino és un eixemple d'arquitectura normanda, caracterisada per un portal gòtic, mentres que l'iglésia de la Immacolata presenta un bell portal del XIV.
Sant Giorgio Vecchio té una frontera retranqueada en un notable pòrtic de gòtic aragonés, en un altorrelieve en la luneta representant a Sant Jorge matant al dragó, i les àguiles aragoneses.
El Jardí Ibleo oferix un panorama de les tres iglésia dels Cappuccini Vecchi, Santiago (XIV) i Sant Domenico.
Finalment, i sempre en la zona de Ragusa Inferiore, el Palacio Zacco és una de les més belles edificacions barroques de la ciutat, el seu columnas corintias sostenen balcons de ferro forjat, cariátides i grutescos.
Personas notables
- Artícul principal → Categoría:Nacidos en Ragusa.
Referències
- ↑ «Cenni Storici» (en it). Comune di Ragusa. Consultat el 14 de septiembre de 2026.
- ↑ «Late Baroque Towns of the Val di Noto (South-Eastern Sicily)» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 14 de septiembre de 2026.
- ↑ «Qué ver en Sicilia: del este a la costa oeste». stories.weroad.es. Consultat el 3 de octubre de 2023.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ragusa.- Sitie web del Comune vaig donar Ragusa
- Archivat el 27 de decembre de 2021 archivat en Wayback Machine.