Raggamuffin
Plantilla:Ficha de gènero musical
El Raggamuffin, també conegut com ragga, és un subgénero del dancehall i el reggae, que va sorgir en la década de 1980 en el qual l'instrumentació està composta de modo electrònic, similar al rap, en a on el sampling ocupa un paper fonamental.[1][2][3]
El terme ragga s'utilisa actualment com a sinònim de dancehall reggae o per a descriure dancehall en un deejay parlant (o fent toasting) més que practicant deejaying sobre un riddim.[4][5]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme raggamuffin és una accepció intencionalmente mal escrita de ragamuffin, un terme que va entrar en el patois jamaiquino despuix de la colonisació del Imperi Britànic de Jamaica en el XVII.[6] A pesar de l'aplicació pijorativa pels colonialista britànics del terme, la joventut jamaiquina es va apropiar d'ell com una designació intragrupal. El terme música raggamuffin descriu la música de Jamaica dels "habitants del ghetto".[7]
Orígens
[editar | editar còdic]Tot va començar en el productor musical Prince Jammy (naixcut Lloyd James, més vesprada rebatejat com King Jammy). Moltes de les exitoses produccions de Jammy havien segut gravades en la High Claves Band, el sò de la qual es caracterisava per una estructura típica de dancehall sobre vells ritmes rocksteady heretats de décades anteriors.[4]
Este sò, no obstant, està escomençant a ser revolucionat pel famós duo instrumental de Sly i Robbie (Sly Dunbar i Robert Shakespeare), que seguixen estant entre els productors i músics de sessió més solicitats de Jamaica, aixina com els propietaris de Taxi Records.[6] El duo ya havia contribuït a l'evolució de la música jamaicana en la década de 1970,[8] ya que varen ser responsables, junt en Augustus Pablo, del naiximent de l'estil reggae rockers, que va dominar l'escena jamaicana durant la segona mitat de la década de 1970.[9] L'experimentació de Sly i Robbie en ritmes electrònics a mitan de la década de 1980 és una clara senyal del canvi dràstic que estava experimentant el dancehall, ya que els productors també començaven a canviar de la gravació analògica a la digital. La revolució de la tecnologia de la música digital està impulsant l'introducció de noves experiències i sons, que han començat a ser adoptats per productors i sagells. Açò també va dur al decliu dels famosos grups de sessió (o bandes d'acompanyament); Ara, els equips digitals permeten que solament un o dos músics formen una banda.[10]
El gènero va sorgir en 1985 en Jamaica. La primera pista de raggamuffin va ser el senzill de Wayne Smith Under Em Sleng Teng (1985), produït pel propi King Jammy i construït al voltant d'un ritme que més vesprada es va descobrir que havia segut preprogramado en un teclat Casio, (Casio MT-40).[11] Esta cançó és reconeguda com la primera cançó de reggae en ritmes electrònics, marcant l'inici de l'era del dancehall electrònic o raggamuffin,. "Sleng Teng"[12] també és reconeguda com la primera cançó exitosa de reggae sense llínees de baix.[13] Un atre artiste important per a l'auge del raggamuffin va ser Junior Prim, l'àlbum del qual Raggamuffin Year, llançat en 1986, va ajudar a difondre el terme per a definir esta nova música. A partir de llavors, el terme a sovint es va acurtar a ragga i es va adoptar per a definir àmpliament la nova música de Danchehall.[6]
En 1985, la revolució digital va començar en el productor Loyd "King Jammy" James, qui va crear el seu riddim Sleng Teng (instrumental)[14] en només una caixa de ritmes, sintetisador i atres ferramentes deixant poc espai per als músics. Va ser el començ de lo digital. Varen nàixer molts experiments, principalment a través de la creació de ritmes més ràpits (riddim "bogle") que es desprenien dels ritmes digitals pero eren més "Roots". Va ser a partir d'este periodo que tota una generació de cantants representatius de l'estil dancehall digital encapçalaria Jamaica.[15] Generalment són del final de l'era del rub-a-dub com Papa Sant, Stitchie, Nardo Ranks i són famosos tant en l'estudi com en els sistemes de sò en les grans sessions digitals. Este estil no existix com a tal en Jamaica, ningú ha parlat mai de el "raggamuffin" com un estil musical. Diem dancehall, un estil musical bailable pero que reflectix la realitat jamaicana en la seua totalitat.[15] Hi ha temes socials (conscients), temes sexuals (slack) o molts uns atres.
En França, el cantant Tonton David és un dels pioners del dancehall francés. En el seu tema Peuples du monde inclós en el recopilatori Rappattitude produït per Virgin en 1990, el dancehall va sorgir de l'univers underground per a invertir en les chicotetes pantalles i les ràdios. Per lo tant, l'estil obri el camí per a l'estil hardcore dancehall representat per artistes com Beenie Man, Bounty Killer,[16] Sizzla o Capleton, entre uns atres. L'estil dancehall (overdub) va aparéixer a finals de la década de 1960.[3]
Década de 1990
[editar | editar còdic]Durant la década de 1990, el ragga es va mantindre fermament establit com un dels gèneros més populars del reggae que es tocava en els salons de ball jamaiquinos[14] Shabba Ranks, General Trees, Tiger, Lieutenant Stitchie, Capleton, Mad Cobra i Supercat són solament alguns dels artistes que han firmat en grans sagells, encara que la majoria d'ells han segut retirats pels mateixos sagells durant la década de 1990.
En mig dels acalorados debats sobre si els temes obscens i vulgars del ragga realment reflectien la realitat dels guetos jamaicans, l'escena del reggae va començar a mostrar un admirable gest d'auto-recuperació i autocontrol, en el desenroll del roots reggae revival, cridat new roots, un fenomen que va reafirmar en veu alta el rebuig de les obscenidades defeses pels artistes de dancehall i ragga, reemplaçant estos temes en valors més morals,[15] en la tradició del vell roots reggae de la década de 1970. L'estil de producció digital mai va desaparéixer per complet (s'estava produint una renaixença en Europa) i, a principis de la década de 1990, la tornada de les raïls va ser estimulat per l'enorme popularitat de Garnett Silk. De sobte, DJs com Buju Banton i Capleton es deixen créixer rastas i canvien els seus valors per a millor, mantenint els sons característics del gènero. Beenie Man també va deixar de costat vells temes del seu repertori, mentres que a estos nous DJs de raïls es varen unir Anthony B i Sizzla, dos representants de la secta Beco Ashanti Rasta, que s'havien unit per a denunciar la tendència de les rastas de la década de 1980. Ademés, a raïl de Garnett Silk, varis cantants de raïls varen començar a combinar la sensibilitat i l'espiritualitat de Bob Marley en un enfocament modern de la seua música. Luciano, Tony Rebel i Morgan Heritage varen ser dels primers en introduir esta novetat, mentres que Cocoa Tea semblava haver-se adaptat als ritmes moderns.[15]
.jpg)
Década dels 2000
[editar | editar còdic]Beenie Man, Sizzla i Capleton, tres dels artistes de dancehall/raggamuffin més famosos de Jamaica i de tot lo món, firmen un document, el Reggae Compassionate Act, en el que afirmen el seu compromís de no seguir difonent mensages homofóbicos, tant pel que fa als nous llançaments com a la reedició de cançons anteriors que contenen lletres anti-gai.[17]
També hi ha grans festivals d'este tipo, com el Festival de Música Raggamuffin, que es va originar en Nova Zelanda.[18]
En Veneçola el moviment musical del reggae, dancehall i ragga va cobrar major força en la ciutat de Maracay en artistes com: Selector Cocoman,[19][20] OneChot,[21] Verdeman LRuz, Baroni One Clave i bandes com Nou Vin Lakay,[22] Papashanty SaundSystem, entre uns atres.
A partir dels 2000 s'han desenrollat diversos festivals al voltant del món[23] enfocats a la divulgació del raggamuffin, a on es fusionen ritmes reggae, dancehall.[24]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'història del raggamuffin, la instrumentalización digital del reggae» (en és). MDC - Més de Cultura. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ «What Is Ragga?» (en inglés). musicgateway.com.
- ↑ 3,0 3,1 «Raggamuffin, More then Just a Stereotype.» (en en). African Music in the New World. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ 4,0 4,1 (2003) The World of DJs and the Turntable Culture (en en), Hal Leonard Corporation. ISBN 978-0-634-05833-2.
- ↑ «Ragga, Style de musique issu du dancehall reggae» (en francés). Consultat el 2024-05-30.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Baker, Christopher P. (2003). Lonely Planet Publications (ed.). Jamaica (en Inglés), pp. 46-47. ISBN 1-74059-161-5.
- ↑ «Comprendre al ragamuffin: una mirada a l'història i el significat del terme - Explicació salvage» (en és). Wild Explained. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ Stuart Borthwick (2004). Popular Music Genres, Edinburgh University Press, p. 110. ISBN 0-7486-1745-0.
- ↑ Stolzoff, Norman C. (2000). Wake the Town and Tell the People. Dancehall Culture in Jamaica. (en Anglés), Duke University Press. ISBN 0-8223-2478-4.
- ↑ Wynands, René (1995). Do The Reggae. Reggae von Pocomania bis Ragga und der Mythos Bob Marley., Pieper Verlag und Schott. ISBN 3-492-18409-X.
- ↑ «[1]».
- ↑ «Sleng Teng». www.reggaezine.co.uk. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ Moskowitz, David Vlado (2005). Caribbean popular music: an encyclopedia of reggae, mento, ska, roc steady and dancehall (en anglés), Greenwood, p. 245. ISBN 0-313-33158-8.
- ↑ 14,0 14,1 «Explore: Ragga | AllMusic». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2012. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «BBC - Reggae - The Story of Reggae». www.niceup.com. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Dones heures de raggamuffin hip-hop - Ràdio Nova» (en fr-fr). https://www.nova.fr/. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ «Omofobia- Reggae Revolution.it». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2009. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ «9 Facts About Raggamuffin Music Festival» (en en-us). Facts.net. Consultat el 2024-05-30.
- ↑ Reiver Davila. «Reggae del Teatre Municipal» (en és). El Carabobeño. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «seua-carrera-en-la-nit-de-reggae-del-teatre-municipal-de-valència-este-23-de-setembre Selector Cocoman farà repàs de la seua carrera en la nit de reggae del Teatre Municipal de Valéncia este 23 de setembre» (en és). Blog Informatiu Valéncia Hui. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «meu-pais-que-fòra-onechot-cantant-veneçolà "Faig més estant en el meu país que fòra": OneChot, cantant veneçolà» (en és). Shock. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Cantant James Lakay advoca perque no ha més racisme» (en és). Últimes Notícies. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Review: Raggamuffin» (en en-nz). NZ Herald. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Raggamuffin Music Festival: An End Of An Era - The 13th Floor» (en en-nz). 13thfloor.co.nz. Consultat el 2024-05-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ragga» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «raggamuffin» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.