Anar al contingut

Rafael Botella Serra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Rafael Botella Serra (Alcoy; 28 de març de 1814 - f. Vitòria; 27 de novembre de 1892), músic i professor de piano.

Biografia

[editar | editar còdic]

Fill de Vicente Botella i Vicenta Serra,[1] naixcuts sobre 1775, naturals d'Alcoy i que residien en c/ Sant Josep n.º 33 de dita ciutat.[2]

La seua formació musical va deure inicirase en Alcoy, lligada a la Capella parroquial o a la banda Primitiva sorgida a partir de la Milícia Nacional Local.

Marcha a viure a Madrit, a on realisa estudis de música i piano, a lo manco des de 1832 i fins a 1842, en el Real Conservatori de Música i Declamació María Cristina, fundat en 1830,[3] sent alumne de Pedro Albéniz, primer catedràtic de piano del Real Conservatori.

El 15 de decembre de 1832, com a alumne, va tocar un rondó per a piano del mestre Czerny[4] i El 31 de giner de 1834, va tocar un rondó per a piano i flauta del mestre Tadolini, acompanyat a la flauta per l'alumne Pedro Sarmiento, en un oïment d'alumnes en la presència de la reina regente María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, viuda de Fernando VII i mare de la reina Isabel II.[5]

Va assistir a les classes de composició impartides per Ramón Carnicer i Batlle pero per poc temps, ya que va ser expulsat d'estes (junt en Manuel Suárez, Pedro Camil i Joaquín Espin i Guillén) per Real Decret en giner de 1834.[6]

En 1836, en plena 1ª guerra civil carlista, s'allista per a la Guàrdia Nacional, 6º batalló. En eixa época estava domiciliat en la c/ Desenganye n.º 6 de Madrit.[7]

Es casa en Teresa Coloma, natural de la Torre dels Maçanes (Alacant) i frut del matrimoni naixen els seus fills Rafael Botella Coloma (24-X-1837), Ángela Botella Coloma (2-X-1839) i Baldomero Botella Coloma (13-X-1844).

A lo manco des de 1838 fa apanys d'òperes per a piano o piano i vora, que serien editades en establiments com el de Bernabé Carrafa Carvajal, que tenia un almagasén de música en el carrer del Príncip n.º 15 de Madrit des de 1831 i que es convertiria en el més important de la ciutat durant tota la primera mitat de sigle.

Uns mesos despuix de la seua publicació en giner de 1838, adapta fragments de l'òpera Ipermestra de Baltasar Saldoni i Remendo (professor de solfeig del Real Conservatori María Cristina de Madrit i que va aplegar a ser el seu director) per a vora i piano.

Este fet provoca la protesta pública de Baltasar Saldoni en un comunicat firmat el 24-III-1838 i publicat en l'Eco del Comerç de Madrit de 26 de març de 1838:


Senyors redactors de l'Eco del Comerç: Molt senyors meus: He vist en sorpresa en el diari d'avisos d'esta cort del 24 corrent un anunci de venda de la Romanza de l'òpera Ipermestra arreglada per a piano i vora per don R.B.- Sent yo l'autor de l'expressada òpera, és esta una propietat meua que ningú pot imprimir ni vendre sense el meu consentiment, segons la llei. Per lo tant el que ha publicat l'expressada Romanza ha atacat els meus drets i principalment la meua reputació artística; puix que adulterada completament la música en el pretés apany que ha fet d'ella per a vora i piano, seria per a mi un descrèdit el que circulara en esta forma pel regne i països estrangers. Aixina que, inter cite davant la llei a l'expressat don R.B., cree del meu deure advertir al públic que les peces originals de la Ipermestra arreglades per mi solament es trobaran de venda en l'almagasén de música de Lodre, carrera de Sant Gerónimo número 13- Madrit 24 de març de 1838. Queda de vds. Senyors redactors a.s.q.b.s.m.- Baltasar Saldoni”.

Per la seua banda, Rafael Botella, defén la seua obra en un comunicat el dia 27-III-1838 en la Gasseta de Madrit i en Diari d'Avisos de Madrit :

COMUNICAT: Sr. Editor del Diari. Molt Sr, meu: He vist també en sorpresa en el número del dumenge 25 de Març l'anunci i amenaça que em fa el Sr. Saldoni com a autor de l'òpera Ipermestra per haver publicat la Romanza de la mateixa que vaig prendre de memòria i vaig posar per a vora i piano, i no sent-me possible contestar als càrrecs que dit Sr. em fa i que sembla poden redundar en descrèdit de la seua reputació artística tant en Espanya com en l'estranger!!!! Ho verificaré a penes dit Sr. Publique la que va arreglar. Per lo tocante a si un professor pot arreglar per a un o més instruments les obres d'un atre, em sorprén que dit senyor, la reputació artística del qual dec supondre és europea, ignore que en totes les capitals de més nombradía es publiquen casi al sendemà del seu debat les peces que més han agradat d'una òpera nova, sense que el mestre compositor ni l'empresa li'l puguen prohibir, per ser el producte del seu talent i per tant la seua propietat; devent fer #present aixina mateix que les peces de dita òpera i de qualsevol atra que yo vaja arreglant per a vora i piano, piano sol, violí, flauta, etc. Es trobaran únicament en l'almagasén de música Carrafa, carrer del Príncip, número 15. B.L.M. de V.S.S.S.- R.B.”.

El 3 d'abril de 1838 en el Diari d'Avisos de Madrit apareixen anunciats els apanys tant el de Saldoni com el de Rafael Botella, per a la mateixa òpera Ipermestra. Finalment, l'obra de Rafael Botella Serra va ser retirada de l'imprenta per l'autoritat puix es va reconéixer la propietat intelectual a Saldoni.[8]

En 1841 tenia una renda anual per el “eixercici eventual de la seua professió” d'uns 12.000 reals.[9]

Va impartir classes de piano, a lo manco des de 1842, encara sent alumne del Conservatori, en el “Colege d'Humanitats”, siti en la plazuela de l'Ángel n.º 8, dirigit per José Fernández.[10]

El 30 de novembre de 1854, com a membre de la Societat Orfeo Espanyol, creada eixe mateix any i presidida per Hilarión Eslava, firma un manifest dirigit a la reina i al ministre de Gràcia i Justícia, solicitant que siguen admesos músics seglares per a les places de mestres i professors de música de les iglésies-catedrals.[11]

El 9 d'octubre de 1855 subscriu una petició a les Corts per a que creu l'Òpera Nacional i destine a tal efecte l'edifici del Teatre Real.[12]

En 1856 donava classes de piano en el colege francés de senyoretes “Sant Vicente Ferrer”, dirigit per donya Vicenta Mónaco.[13][14]


Publica numeroses adaptacions d'òperes per a piano i piano i vora, a lo manco des de 1848, en l'editor Mariano Martín Salazar, c/ Esparteros 3, antiga Baixada de Santa Creu, Madrit. També publica en l'editor Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona. A partir de 1856 publica numeroses partitures en l'editor i clarinetista Antonio Romero i Andía, l'editor més important de l'Espanya del sigle XIX, siti en c/ Preciosos, 1.

Des de 1860 va ser soci de número fundador (nº19) de la Societat Artístic-Musical de Recobres Mutus.[15][16][17]

La seua dòna, Teresa Coloma, mor el dumenge 9 de giner de 1876 en Madrit en el seu domicili del carrer Sant Gregorio 37-39, 2do., dreta, a on residia, a lo manco, des de 1864, sent traslladat el seu cadàver el dilluns 10 de giner de 1876 des de la propenca casa mortuoria en la c/ S. Lucas n.º 5 fins al desaparegut cementeri de la Patriarcal.

Despuix de enviudar la seua filla Mª Àngels el 6 d'abril de 1879, abandona Madrit i marcha a viure en ella al domicili de Sevilla del seu fill Baldomero, arquitecte i Administrador dels bens d'Antonio d'Orleans, Duc de Montpensier, en Andalusia, en residència en el Palau de Sant Telmo.

Una volta fallit el duc de Montpensier, es trasllada, junt al seu fill Baldomero, el seu net i la seua filla Ángela, a Vitòria-Gasteiz, a on Baldomero havia segut nomenat arquitecte municipal en data 8 de març de 1891.

Mor el dumenge 27 de novembre de 1892, a les dèu de la nit, en la seua residència del carrer Sant Antonio, número 20, pis segon de Vitòria-Gasteiz per un fallo renal “uremia cistitis purulenta”. Els funerals es varen celebrar el dimarts 29 de Novembre en la Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (Vitòria),[18][19] sent enterrat eixe mateix dia en el panteón n.º 52 de la c/ Santa Creu del cementeri de Santa Isabel de Vitòria.

  • Romanza de l'òpera Ipermestra arreglada per a piano i vora (Baltasar Saldoni). 1838. Bernabé Carrafa. c/ del Príncip 15, Madrit.
  • Tanda de rigodones sobre motius favorits de l'òpera Ipermestra de Saldoni. 1838?. Bernabé Carrafa. c/ del Príncip 15, Madrit
  • Segona Tanda de Rigodones, molt fàcils, sobre aires favorits de Atila. 1848. Comte i M. Salazar, Baixada de Sta Cruz, nº3, Madrit
  • La Triunfante. Polka Nacional. Colecció de Polkas. 1855. Martín Salazar. c/Espartero, nº3, Madrit
  • La princesita : polka per a piano. 1855. Martín Salazar. c/Espartero nº3, Madrit
  • Carmen: polka per a piano. 1850-59
  • Tanda de rigodones sobre aires favorits de l'òpera Lucia de Lammermoor de Donizetti. 1835-59. Bernabé Carrafa. c/ del Príncip 15, Madrit
  • Inés: polka per a piano. Àlbum de Ball de 1858. Al Círcul Miner de Madrit. Nº6. 1858. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Menuda fantasia per a piano : sobre motius del Trobador de Verdi. 1860?. M. Salazar, Baixada de Sta Cruz, nº3, Madrit
  • Menuda fantasia per a piano : sobre motius del Trobador de Verdi. 1860?. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Menuda fantasia sobre motius de Il trovatore : òpera de G. Verdi. 1860?. Anastasio García. c/ del Príncip n.º 14. Madrit
  • Menuda fantasia sobre motius de les vespres sicilianes : òpera de Verdi. 1862?. Anastasio García. c/ del Príncip n.º 14. Madrit
  • Jota de les chiquetes. 1862. Anastasio García. c/ de Espoz i Mina, Passage de Matheu. Madrit
  • Jota de les chiquetes. 1864. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Menuda fantasia sobre motius de la figlia del reggimento : òpera de Donizetti. 1864-74. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • La traviata: òpera de Verdi. Recorts del Teatre Real. Colecció de Menudes Fantasies sense Octaves sobre motius favorits de les òperes més aplaudides. Per Rafael Botella. nº2. 1867. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit. (1863-84)
  • La favorita: òpera de Donizetti. Recorts del Teatre Real. Colecció de Menudes Fantasies sense Octaves sobre motius favorits de les òperes més aplaudides. Per Rafael Botella. nº3. 1867. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Fausto: òpera de Gounod. Recorts del Teatre Real. Colecció de Menudes Fantasies sense Octaves sobre motius favorits de les òperes més aplaudides. Per Rafael Botella. nº1. 1867. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Lucia: òpera de Donizetti. Recorts del Teatre Real. Colecció de Menudes Fantasies sense Octaves sobre motius favorits de les òperes més aplaudides. Per Rafael Botella. nº5. 1867. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • El trobador: òpera de Verdi. Recorts del Teatre Real. Colecció de Menudes Fantasies sense Octaves sobre motius favorits de les òperes més aplaudides. Per Rafael Botella. nº4. 1867. Antonio Romero i Andía c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • La figlia del reggimento: òpera de Donizetti. Recorts del Teatre Real. Colecció de Menudes Fantasies sense Octaves sobre motius favorits de les òperes més aplaudides. Per Rafael Botella. nº6. 1867. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit
  • Menuda fantasia per a piano sobre motius de Luisa Miller : òpera de G. Verdi. entre 1863 i 1867. Madrit (carrer del Príncip n.º 14) Almagasén de pianos i música Boisselot Bernareggi i Cº
  • Colonnen i Carnevals-Bothschaster. Nº 2 Menudes fantasies-valses per a piano sobre les Tandes de J. Strauss. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos nº 1, Madrit.
  • Valentina: polka molt fàcil per a piano sobre un motiu de Offenbach. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Els hugonotes. : Cavatina d'Urbà, 2o. acte òpera de Meyerbeer (Giacomo Meyerbeer). Miniatures Musicals nº16. 1868. Antonio Romero i Andía c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Poliuto Errant i cavaleta: òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº13. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Elisir d'amor: Una furtiva lagrima òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº21. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Elisir d'amore: Canzonetta òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº1. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Moisés: Pregària òpera de Rossini. Miniatures Musicals nº20. 1868. Antonio Romero i Andía c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • El trobador: Ai nostri monti òpera de Verdi. Miniatures Musicals nº8. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • La Traviata: Brindis òpera de Verdi. Miniatures Musicals nº6. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • El Profeta: Marcha de la coronació òpera de Meyerbeer. Miniatures Musicals nº24. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Un ballo in maschera : Errant del tenor òpera de Verdi. Miniatures Musicals nº9. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • La favorita: Romanza de baríton i bailete òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº19. 1868?. Antonio Romero i Andía. c/ Capellans n.º 10. Madrit (1884-96)
  • Alegres comadres de Windsor: De la simfonia òpera de Nicolai. Miniatures Musicals nº22. 1868?. Antonio Romero i Andía. c/ Capellans n.º 10. Madrit (1884-96)
  • Rigoletto : Ballata òpera de Verdi. Miniatures Musicals nº7. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Els Hugonotes : Cor de dònes del 2o. acte òpera de Meyerbeer. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • La figlia del reggimento: Rataplám òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº10. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • La Giralda: De la simfonia òpera de A. Adam. Miniatures Musicals nº15. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Marta: Romanza de tenor òpera de Flotow. Miniatures Musicals nº14. 1868?. Antonio Romero i Andía. c/ Capellans n.º 10, Madrit. (1884-96)
  • Lucrezia Borgia : Tercet i allegreto de l'introducció òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº12. 1868?. Antonio Romero i Andía. c/ Capellans n.º 10, Madrit. (1884-96)
  • L'estrela del Nort : De la simfonia òpera de Meyerbeer: Miniatures Musicals nº17. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • La figlia del regimento [sic] : Entreacte òpera de Donizetti. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Lucrezia Borgia: Brindis òpera de Donizetti. Miniatures Musicals nº3. 1868?. Antonio Romero i Andía. c/ Capellans n.º 10. Madrit. (1884-96)
  • Diamants de la corona : De la simfonia òpera de Auber. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Roberto el diable Romanza i siciliano : òpera de Meyerbeer. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • El Trobador : Ai nostri monti (Giuseppe Verdi). 1868. Antonio Romero i Andía. Barcelona?
  • La Giralda: de la sinfonia (Adolphe Adam). Miniatures Musicals nº15. 1868. Antonio Romero i Andía. Barcelona?
  • Un Ballo in maschera : errant del tenor (Giuseppe Verdi). 1868. Antonio Romero i Andía. Barcelona?
  • Rigoletto Quartet per a piano : òpera de Verdi. 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Coquelicot = Rosella : tanda de rigodones (Olivier Métra). 1868. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Doloritas (Redowa). Colecció El Ball. 1872-78. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • La princesita: polka per a piano. Colecció de Valses, Rigodones, Mazurkas, Polkas, Schottischs i Havaneres per a piano per varis autors. 1875. Antonio Romero i Andía. c/ Preciosos n.º 1, Madrit.
  • Menuda fantasia per a piano sobre motius de Luisa Miller : òpera de G. Verdi. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 5. 1883. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • L'estrela d'or : contradanza havanera. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 9. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Menuda fantasia sobre motius de Marta : òpera de Flotow. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 1. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • El Malakof. Contradanza havanera. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 17. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • La mulata. Contradanza havanera. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 18. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Gràcia : polka. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 14. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Recorde de Ems : polka. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 7. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Un ballo in maschera (1) : òpera de Verdi. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 2. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Un ballo in maschera (2) : òpera de Verdi. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 3. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Menuda fantasia sobre motius d'Un ballo in maschera : òpera de Verdi. Coleccions de Peces Fàcils per a piano. 1883. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • María Teresa : polka mazurka (Olivier Métra). Coleccions de Peces Fàcils per a piano 10. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Menuda fantasia sobre motius de les vespres sicilianes : òpera de G. Verdi. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 4. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • El llac argentí : schottisch (Keller). Coleccions de Peces Fàcils per a piano 15. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Jota de les chiquetes. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 12. 1886. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • Marcha real. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 11. 1886. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • La Vesprada. Valses. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 8. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona
  • El Trobador. Menuda Fantasia. Coleccions de Peces Fàcils per a piano 16. 1884?. Andrés Vidal i Roger c/ Ampla 35, Barcelona

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Partida de defunció de Rafael Botella Serra
  2. Padró d'Alcoy de 1846
  3. Acta Real Conservatori 2-XI-1832, Acta Real Conservatori 11-XII-1833, Acta Real Conservatori 14-XII-1833, Acta Real Conservatori 16-XII-1833. El Primer Llibre d'Actes del Real Conservatori de Música María Cristina. Beatriz Montes. Revista Música 16-17, 2009-10.
  4. Programa dels exàmens públics que el Real Conservatori de Música de María Cristina celebra per a solemnisar el tercer natalici de l'entrada en Madrit de la seua augusta protectora Donya María Cristina de Borbón, reina amadísima d'Espanya en els dies 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19 de decembre
  5. La Revista Espanyola, 2-II-1834
  6. Joaquín Espin i Guillén (1812-1882): una vida entorn a l'òpera espanyola. Gloria Araceli Rodríguez Lorenzo. Quaderns de música iberoamericana, 12, p. 63-88(2006). Original de: Madrit, Archiu del Real... Llibres de notes mensuals que donen els senyors mestres del conservatori de música María Cristina de la conducta i aplicació dels alumnes de les seues respectives classes
  7. Diari d'Avisos de Madrit, 11-VII-1836
  8. Gasseta de Madrit 10-IV-1838
  9. "Estat General que Manifesta el Número d'Alumnes d'Abdós Sexes que d'entre els Matriculats en el Real Conservatori de Música i Declamació des de la seua Creació fins a la Data Adquirixen una Subsistència Decorosa deguda a l'Ensenyança que han Rebut en dita Escola”, Informe presentat pel Secretari del Real Conservatori, Just Vaig morar al Director, L. d'Ayala, 1-III-1866
  10. Diari d'Avisos de Madrit 5-X-1842
  11. La Gasseta Musical de Madrit 4-II-1855
  12. L'Iberia 9-XI-1855
  13. Gasseta Musical de Madrit 27-IV-1856
  14. L'Espanya 9-IV-1856
  15. Estatuts de la Societat Artístic-Musical de Recobres Mutus, 1858
  16. Junta General de la Societat Artístic-Musical de Recobres Mutus, celebrada en l'Escola Nacional de Música i Declamació de Madrit 4-V-1879
  17. Anuari i Estatuts de la Societat Artístic-Musical de Recobres Mutus, 1882-83
  18. Partida Defunció Archive Històric Diocesà de Vitòria
  19. L'Heralt de Madrit 30-XI-1892

Enllaços externs

[editar | editar còdic]