Radiado bàrbar
El radiado bàrbar és una imitació del antoniniano, un tipo de moneda emesa durant l'Imperi romà, cridada aixina pel seu estil tosco i la prominent corona radiada que duya l'emperador en l'anvers.
Història
[editar | editar còdic]Els radiados bàrbars es varen emetre de forma privada principalment durant la crisis del sigle III (c. 259-274) en les províncies occidentals de l'Imperi. Generalment no es consideren falsificacions, ya que rara volta eren enganyoses perque eren més chicotetes i toscas que les emissions estàndar. Provablement servien com a monedes de canvi de chicotet valor.
Encara que antics numismàtics, especialment Philip V. Hill, teorizaron que els radiados bàrbars es varen produir molt despuix que els seus prototips i durant l'Edat Mija i el periodo sajón, treballs més recents indiquen que, en general, varen ser contemporàneus dels seus prototips.[1][2]
Segons Hill, en Anglaterra, encara que els radiados bàrbars es varen produir clarament en varis llocs, l'evidència dels tesors mostra la presència d'estils locals. Per eixemple, en el nort d'Anglaterra va haver una forta tendència a produir radiados bàrbars en figures inverses en contorns sense relleu, mentres que en el sur d'Anglaterra varen ser més comuns les figures en alt relleu i traços més grossos i plens. També existien "escoles artístiques" similars per a peces produïdes en l'Europa continental.[3]
Per la seua fabricació no oficial, els radiados bàrbars presenten moltes peculiaritats. Els tipos dels reversos que representen a una determinada deidad o personificació, per eixemple Spes, poden presentar, en el seu lloc, una llegenda en el revers per a Pietas. En alguns eixemplars, els dispositius normalment associats a una deidad o personificació es mostren en una deidad o personificació diferent. Per eixemple, el ceptre, que normalment és un símbol de Pax, apareix en Pietas. El resultat és una personificació o deidad genèrica invertida.
Les llegendes dels radiados bàrbars van des de còpies correctes i exactes del prototip, fins a un batiburrillo de lletres i símbols ininteligibles i sense sentit. Les peces més menudes, conegudes com minims, de menys de 10 mm de diàmetro, solen ser anepígrafas (sense marques/lletres). En les imitacions bàrbares molt degradades, es tendix a destacar una traça particular del prototip, en este cas la corona radiada
Els prototips més imitats són els de els emperadors gals, com els Tétricos (270-274), Tétrico I i el seu fill Tétrico II, que es distinguix per no tindre barba i el seu pare, sí.[4] Els següents més freqüents són els de Claudio II (270), especialment les emissions pòstumes en un altar en el revers, i Victorino (268-270). Les imitacions dels antoninianos de Pòstum són escasses, encara que les dels seus grans bronzes (com el doble sesterci) són relativament comuns. Atres tipos poc comuns o rars per orde de freqüència són els de Galieno, Quintilo, Probo, Aureliano i Tácito.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1961).Anglo-Saxon Coins: Studies Presented to F. M. Stenton (R.H.M. Dolley, Ed.).
- ↑ (1987).Llimes Studien.
- ↑ Philip V. Hill, Numismatic Notes and Monographs number 112. Barbarous Radiates; Imitations of Third-Century Roman Coins, 1949, American Numismatic Society.
- ↑ Barbarous radiates: Unofficial coins of the Gall-Roman empire struck AD 259-274.] En Augustus coins. Consultat el 23 de juliol de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Philip V. Hill, Numismatic Notes and Monographs number 112. Barbarous Radiates; Imitations of Third-Century Roman Coins, 1949, American Numismatic Society.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiado bárbaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.