Racionalisació (economia)
En economia, la racionalisació representa l'intent per canviar un fluix de treball ad hoc preexistente cap a un atre basat en una série de regles normatives. Donada la tendència moderna a quantificar l'experiència, el coneiximent i el treball, la racionalitat orientada a objectius és utilisada per a calcular de forma precisa tot lo necessari per a alcançar les metes propostes.
El Reichskuratorium für Wirtschaftlichkeit alemà va definir la racionalisació en 1927 com «un sistema d'organisació econòmica que deu provocar un acrecimiento del benestar nacional, per una rebaixa dels preus, un aument de la cantitat i un mejoramiento de la calitat dels productes disponibles».[1] Instruments de la racionalisació són: la màquina en la fàbrica i l'organisació tècnica i científica en l'oficina. En la seua essència la racionalisació no és un fenomen nou: el seu més immediat precursor és la cridada "revolució industrial" de el XIX.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Múnera Arango, 1948, p. 207.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1948).Revista Universitat Pontifícia Bolivariana.14(53)
- 203-210.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Racionalización (economía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.