R-16 (missil)
R-16 (en rus: Р-16, designació GRAU: 8К64, designació OTAN: SS-7 Saddler) va ser un missil balístic intercontinental soviètic de dos etapes començat a desenrollar en 1956. Va entrar en servici en 1963 i va ser retirat en 1974. Es varen desplegar fins a 186 R-16.
El missil va tindre el seu orige en una resolució del Comité Central de el PCUS i el Consell de Ministres de la URSS datada el 17 de decembre de 1956 per la que s'encarregava a l'oficina de disseny «Южное» (baix la direcció de M. K. Yangel) el disseny d'un missil que utilisara propergols almacenables a temperatura ambiente (àcit nítric i dimetilhidrazina asimètrica) i que millorara l'operatividad del missil R-7 de S. P. Koroliov. El disseny va estar llest en novembre de 1957 i va ser revisat per una comissió en giner de 1958. El 13 de maig de 1959 es va publicar un decret autorisant a M. K. Yangel a desenrollar els missils R-14 i R-16, i a S. P. Koroliov a començar el desenroll del R-9, entrant en competència entre abdós.
Catàstrofe de Nedelin
- Artícul principal → Catàstrofe de Nedelin.
El 24 d'octubre de 1960 el primer R-16 estava llest per a provar, completament ple de propergoles en la rampa de llançament, pero un problema en el sistema elèctric va dur a la parada de les operacions. M. I. Nedelin, comandant de les Forces Estratègiques de Missils, va ordenar la reparació del problema lo abans possible: degut a que els propergoles utilisats són corroents, no podien permanéixer en els tancs i llínees d'abastiment del missil durant més d'un parell de dies. M. I. Nedelin estava supervisant les tasques entorn al missil quan, a les 18:45 hora local, una senyal de radi va ordenar per error l'ignició de la segona etapa del missil. El dispar de la segona etapa va ser el resultat d'una série d'errors per lo afanyat de les reparacions, i va provocar una explosió en la que va morir gran part dels ingeniers i tècnics en cohetería de que disponia l'Unió Soviètica, incloent a Nedelin. 74 persones varen morir en el moment i 48 posteriorment per cremades i per contacte en els propelentes tòxics.
Continuació del programa
A pesar de tot, el programa tenia alta prioritat i va continuar. El 2 de febrer de 1961 va tindre lloc el següent intent de llançament, terminant en fracàs i el missil caent a només 520 km del lloc de llançament. La següent prova va tindre lloc vint dies més vesprada, sent exitosa. El 20 d'octubre de 1961 el missil va ser acceptat preliminarment per a us militar per a poder començar en la seua producció, i l'acceptació total va aplegar el 15 de juny de 1963.
La versió original estava dissenyada per a ser llançada des d'una rampa. El 14 de juny de 1960 es va autorisar un disseny per al seu us des de siges, el R-16U de major llongitut 34,30 m . Va ser acceptat per a entrar en servici el 15 de juliol de 1963.
Entre 1974 i 1977, les rampes i siges dels R-16 varen ser demolits conforme al tractat entre l'Unió Soviètica i els Estats Units de llimitació d'armes estratègiques SALT I.
Vore també els missils
Referències
- Wade, Mark. «R-16» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2008. Consultat el 3 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «R-16 (misil)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.