Anar al contingut

Ràdio d'acció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El radi d'acció (també cridat, encara que solament en l'àmbit militar, ràdio de combat) és el punt més alluntat al que pot aplegar una aeronau en el cas de que tinga que retornar al seu punt d'envolament inicial. El radi d'acció es calcula tenint únicament en conte la cantitat de combustible embarcada en el moment de l'envolament inicial i ignorant, per lo tant, tot reabastecimiento de combustible en vol i tot contacte en el sol (per mig del que l'aparat també podria haver-se reabastecido en combustible). En els models d'aeronau capaces d'embarcar depòsits externs de combustible (en general lanzables una volta buits), es distinguix entre diferents capacitats de radi d'acció, en funció de que l'aeronau hi haja o no embarcat depòsits externs i en este últim cas en funció de la capacitat que tingueren dits depòsits externs.

El radi d'acció es distinguix per tant dels conceptes d'alcanç (una distància referida a una hipotètica llínea recta, sense tornada al punt d'envolament) i d'autonomia (el temps màxim en el que una aeronau és capaç de mantindre's en vol), encara que, naturalment, les tres especificacions (ràdio d'acció, alcanç i autonomia) són resultants de la capacitat de combustible inicial en el moment de l'envolament.

Per eixemple el F-35 té una ràdio de combat superior a 1000 km.[1] Mentres que el F-16 block 70 tenia 550 km d'acció.[2]

Ràdio de combat

[editar | editar còdic]
Archiu:Combat radii of cuban Mig-29.jpg
Mapa de la CIA que mostra el radi de combat de cazabombarderos cubans MiG-29 en base en Sant Antonio dels Banys. Les distintes circumferències mostrades es corresponen en diferents configuracions de missió:
· interceptació aérea a alta altitut, 600km
· interceptació aérea a baixa altitut, 350 km
· atac a terra en perfil Hi-Lo-Lo-Hi, 240 km

En l'àmbit de l'aviació militar, el radi de combat és lo mateix que el radi d'acció, pero el terme fa més émfasis en els factors pròpiament militars i en quant puga succeir o estiga previst que succeïxca en vol, incloent l'envolament, el recorregut d'anada, l'eixecució d'una missió típica (ya siga reconeiximent, bombardeig, escolta o intercepción d'atres aeronaus, patrulla, entrenament, etc.), la tornada a la seua base d'orige en una reserva de carburant de seguritat i l'aterrisage.[3] El radi de combat d'una aeronau varia depenent de varis factors com la disponibilitat de tancs externs de combustible, el perfil d'eixecució de la missió (o altitut de vol), la situació meteorològica o la càrrega de combat. D'esta manera:


Una aeronau en tancs externs tindrà un radi de combat molt major que una que no els duga. No obstant, els tancs de combustible afigen pes i empijoren l'aerodinàmica, lo que influïx negativament; encara que estos poden ser eyectados una volta consumits. El perfil d'eixecució de la missió fa referència a les distintes altituts a les que vola l'aeronau depenent de la missió a eixecutar. Cada tipo de motor té una altitut determinada en a on és més eficient, consumint menys combustible per a una mateixa distància. Si el perfil de la missió obliga a volar molt temps a una altitut diferent a eixa, el radi d'acció es vorà influït. La presència de vent de coa o de cara pot ampliar o acurtar respectivament el radi de combat. L'armament que porta cada aeronau varia depenent del tipo de missió. El pes i característiques aerodinàmica del mateix influïx en el radi de combat.

El radi de combat d'una aeronau no deu ser confòs en l'alcanç màxim de la mateixa, paràmetro que indica la distància capaç de recórrer en la màxima càrrega i sense tancs externs; o l'alcanç en ferry, que indica la distància màxima possible sense armament i en tancs de combustible.

Eixemple

[editar | editar còdic]

En funció dels factors anteriorment indicats el radi de combat pot variar ostensiblement. Per eixemple, un avió AV-8B Harrier II pot tindre els següents ràdios de combat:[4]

Perfil de la missió Tancs externs Armament extern Ràdio de combat
Hi-Ho-Ho-Hi 6 x Mk-82 SE Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.
Hi-Ho-Ho-Hi No 6 x Mk-82 SE Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.
Lo-Lo-Lo 6 x Mk-82 SE Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.
Lo-Lo-Lo No 6 x Mk-82 SE Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «F35-C Lightning II» (en en). www.usna.edu. Consultat el 2026-04-30.
  2. «F-16 Block 70: How Lockheed Modernized Its Successful Legacy Fighter» (en en). Simple Flying. Consultat el 2026-04-30.
  3. Christopher G. Morris (1992). Academic Press dictionary of science and technology (en anglés), Londres: Academic Press. ISBN 0-12-200400-0.
  4. Standard Aircraft Characteristics - AV-8B Harrier II McDonnell Douglas


Referències

[editar | editar còdic]