Quinquagèsim natalici d'Adolf Hitler

El quinquagèsim natalici d'Adolf Hitler es va celebrar el 20 d'abril de 1939 en una festa nacional a lo llarc de tota l'Alemània nazi i atres parts del món. Es varen enviar regals i telegrames de felicitació tant des d'atres parts del territori alemà com des dels demés països de l'Eix. Els Aliats varen ignorar l'event a nivell diplomàtic. La celebració del natalici es va compondre, entre atres events, de la desfilada més multitudinària de l'història del Tercer Reich, en unitats de les forces terrestres, aérees, marines i paramilitars; en total, més de 50 000 hòmens.

El Govern de l'Alemània nazi felicita a Hitler en la Cancelleria del Reich, en Berlín.

Celebracions

Celebració del quinquagèsim natalici de Hitler en un club alemà situat en Austràlia.

El 18 d'abril de 1939, el Govern de l'Alemània nazi va declarar el dia del natalici del seu Führer Adolf Hitler, el 20 d'abril, festa nacional. Les festivitats se celebraven en tots els municipis del país, aixina com en la Ciutat lliure de Danzig. El historiador britànic Ian Kershaw apunta que els events que el ministre de Propaganda nazi, Joseph Goebbels, va organisar en Berlín varen ser «un sorprenent i extravagant cult al Führer. L'efusividad en l'adulació va superar la de qualsevol aniversari anterior».

Les festivitats varen començar la vesprada anterior al dia del natalici. Hitler va encapçalar una comitiva de cinquanta limusines blanques que va recórrer el recent completat Eix Este-Oest, dissenyat per Albert Speer per a eixercitar la funció de bulevar central de la Welthauptstadt Germania, que seria la nova capital en acabant de que Alemània s'imponguera en la Segona Guerra Mundial. Hitler, que havia anticipat que Speer pronunciaria un discurs, va trobar divertit el fet de que este anunciara breument que l'obra ya dia suficient per sí sola. El següent acte va consistir en una processó d'antorches procedents de tota Alemània, que Hitler oteó des d'un balcó de la Cancelleria del Reich.

El Focke-Wulf Fw 200 Condor personal de Hitler.

Més tart, a mijanit, els cortesanos de Hitler ho varen felicitar i li varen entregar els seus regals, incloent «estàtues de bronze fos, porcelanes de Meissen, pintures a l'oli, tapissos, monedes poc comunes, armes antigues i molts més regals, gran part d'ells kitsch. A Hitler li varen agradar molt alguns, es rio d'uns atres i va ignorar la majoria». Speer li va entregar a Hitler una maqueta a escala del jagantesc arc del triumfo que havia esbossat per a la reconstrucció de Berlín, mentres que el pilot de Hitler, Hans Baur, li va donar un model de la «màquina del Führer», un cuatrimotor monoplano denominat Focke-Wulf Fw 200, que estava previst que fora el aeroplano oficial de Hitler a partir de finals d'eixe any.

Desfilada militar

Els soldats de la 1.ª Divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler marchen per Berlín com a part de la desfilada militar.

D'entre tots els events que varen conformar les celebracions, el gran desfilada militar que els nazis varen desplegar per a mostrar les seues capacitat militar va ser un dels més rellevants. Un dels seus objectius consistia en llançar un avís a les forces aliades. La desfilada, que va durar prop de cinc hores, ho varen protagonisar dotze companyies de la Luftwaffe, dotze del Eixèrcit terrestre i atres dotze de la Marina, aixina com unitats de la Schutzstaffel (SS). En total, varen participar entre 40 000 i 50 000 soldats. 162 avions de guerra varen sobrevolar Berlín. Vint mil oficials invitats i varis centenars de mils d'espectadors varen presenciar la desfilada. Varen destacar les peces d'artilleria aérees de llarc alcanç i es va prestar especial atenció a l'artilleria motorisada i al desenroll de les unitats de defensa aérea. Goebbels, encarregat d'organisar l'event, va transmetre el següent mensage al poble alemà:

El Reich s'assenta sobre l'ombra de l'espasa alemana. El comerç i l'indústria, aixina com la vida cultural i nacional, florixen gràcies a la garantia que oferixen les forces militars. El nom de Herr Hitler és el nostre programa polític. L'imaginació i el realisme es conjuguen armoniosament en el Führer.

Líders militars de tot el país varen instar a les seues tropes a celebrar el dia. Alguns d'ells, com el major general —més vesprada aplegaria a ser Generalfeldmarschall— Erich von Manstein, varen fer mostres d'especial efusivitat en les seues alabanzas al comandant suprem. Els oficials invitats, que representaven a un total de vintitrés països, també varen participar en les celebracions. L'enviat del papa, Cessara Orsenigo, el president de la República Eslovaca Jozef Tiso, els líders dels diferents braços de les forces armades de l'Alemània nazi i els alcaldes de les ciutats alemanes varen enviar els seus regals a la cancelleria. Hitler i Benito Mussolini es varen intercanviar telegrames en els que s'asseguraven que l'amistat entre Alemània i el Regne d'Itàlia —abdós règims fascistes llavors— no es badaria per la pressió dels enemics. Els embaixadors de Regne Unit, França i Estats Units no varen estar presents en la desfilada, ya que s'havien retirat del país despuix de la marcha de Hitler sobre Checoslovàquia que havia tingut lloc en 1938. El chargé d'affaires Raymond H. Geist va representar als Estats Units en la desfilada de les tropes. Aixina i tot, el president nortamericà, Franklin D. Roosevelt, no va felicitar a Hitler pel seu natalici, ya que l'alemà tampoc enviava regals a ningú, a no ser que anaren monarques en el poder. El rei britànic, Jorge VI, va enviar un mensage de felicitació a Hitler; no obstant, a tenor de les tenses relacions entre els dos països, els seus consellers li havien recomanat al rei que deixara passar el seu natalici. No va haver representació polaca en la desfilada.

Referències