Anar al contingut

Quercus sapotifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quercus sapotifolia (Quercus sapotifolia)


Quercus sapotifolia és una espècie de planta en la família Fagaceae.[1] És un arbre natiu del sur de Mèxic (Chiapas), Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, i Panamà.[2] És una espècie dominant en bosc humit montano mixt i bosc núvol en associació en Abies en altituts de 1500 a 3200 m s. n. m.[2] Té una fusta molt resistent i duradora que s'utilisa per a la construcció de mobles, postes, tarimes i ferramentes agrícoles; la seua corfa produïx taninos que s'utilisen per al curtido de #cuiro.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbres que alcancen un tamany de 4–20 (–30) m d'alt, corfa asprosa, grisa a negra; tallos escassament tomentosos en tricomas arrosetados i multiradiados, prontamente glabros, café-roig obscuros tornant-se grisos en envellir, en prominents lenticelas blanques; ulls ovado-elíptiques, 2.5–3 mm de llarc i 1.5–2 mm d'ample. Fulls angostamente elíptics a àmpliament elíptiques pero a voltes lanceolado-ovadas o obovadas,(3–) 5–12 (–16.5) cm de llarc i (1.2–) 2–5 (–6) cm d'ample, àpiç redonejat a agut, base subcordada, marge sancer, nervi marginal involuto, fes glabra llevat per tricomas escampats prop de la base del nervi principal, envés glabro llevat per fascículos de tricomas estipitados i multiradiados en algunes de les aixelles dels nervis secundaris i uns pocs tricomas laterals solitaris en el nervi principal, 8–14 parells de nervis secundaris, afonats o llaugerament impresos en la fes, el nervi principal i els nervis secundaris molt prominents en el envés, els nervis terciarios afonats en abdós superfícies, subcoriáceas a coriáceas; pecíols 3–6 mm de llarc, estípulas liguladas, 4–6 mm de llarc, glabras a llaugerament pubescentes, largamente ciliadas en el marge. #Inflorescència estaminadas 6–12 cm de llarc, periant 1.2–1.6 mm de llarc, pubescente a lo llarc dels màrgens dels llops, bractéola 1.5–2 mm de llarc; #inflorescència pistiladas 0.5–3 cm de llarc, en 1–6 flors. Fruts 1–3 madurant en el raquis, pedúncul 5–20 mm de llarc; cúpula hemisfèrica a turbinada, 4–7 mm d'alt i 7–12 mm d'ample en l'orifici, escamas ovado-triangulars, 2–3 mm de llarc i 1.5–2 mm d'ample en la base, àpiç agut, llaugerament pubescentes a lo llarc del marge i en el centre, planes en la base, café lustrosas; anou 8–14 mm de llarc i 6–9 mm d'ample, 20–35% inclosa en la cúpula, àpiç redonejat, apiculado; pericarpo pubescente en la superfície interior.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus sapotifolia va ser descrita per Frederick Michael Liebmann i publicat en Oversigt over det kongelige danske videnskabernes selskabs forhandlinger og dets medlemmers arbeider. 1854: 185. 1854.[1]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

sapotifolia: epítet

Sinonímia
  • Quercus acutifolia var. microcarpa A.DC.
  • Quercus amissiloba Trel.
  • Quercus apanecana Trel.
  • Quercus bumelioides Liebm.
  • Quercus correpta Trel.
  • Quercus donnell-smithii Trel.
  • Quercus elliptica Liebm. ex A.DC.
  • Quercus elliptica var. microcarpa A.DC.
  • Quercus microcarpa Liebm.
  • Quercus parviglans Trel.
  • Quercus parviglans f. polycarpa Trel.
  • Quercus parviglans f. tejadana Trel.
  • Quercus persiifolia Liebm.
  • Quercus persiifolia var. achoteana Trel. ex Yunck.
  • Quercus persiifolia f. microcarpa Trel.
  • Quercus siguatepequeana Trel.
  • Quercus totutlensis A.DC.
  • Quercus wesmaelii Trel.[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Quercus sapotifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de setembre de 2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Viver; Szejner, {{{nom2}}}; Magin, {{{nom3}}}; Magin, {{{nom4}}} (2006). [1] (en anglés), Cambridge, UK: Fauna & Flora International, p. 21. ISBN 1 903703 22 0.
  3. ↑ Quercus sapotifolia en PlantList
  4. ↑ «Quercus sapotifolia». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 17 de decembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  2. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
  3. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  4. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  5. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  6. Morales, J. F. 2010. Fagaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119(5): 776–781.
  7. Muller, C. H. 1942. The Central American species of Quercus. O.S.D.A. Bur. Pl. Industr. Misc. Publ. 477: 1–216.
  8. Nelson Sutherland, C. H. 2001 [2002]. Plantes descrites originalment d'Hondures i les seues nomenclatures equivalentas actuals. Ceiba 42(1): 1–71.
  9. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1952. Fagaceae. In Flora of Guatemala - Part III. Fieldiana, Bot. 24(3): 369–396.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Quercus_sapotifolia&oldid=580121»