Quercus montana
Quercus prinus, el roure castany[1] o roure blanc americà, roure de montanya és una espècie arbòrea de la família de les fagáceas. Està classificada en la secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotas maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulls carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie de roure endèmica de l'est d'Estats Units, sent un dels més importants arbreés del sur de Maine, suroest a centre de Mississipi, en una població en l'extrem noroest del sur de Míchigan. Com a conseqüència del seu hàbitat i exposició, no és usualment un gran arbre, típicament de 20-30 m d'altura; ocasionalment en millors condicions pot alcançar 40 a 43 m d'altura. No són arbres de la millor fusta per la seua brancada baixa i no molt recte, pero creixent en bones condicions, donen fusta molt bona; que es mercadea com "roure blanc mescla".
S'identifica pel seu corfa grisa obscura, i la més grossa de totes les espècies de roures de l'est de Norteamérica. Full de 12-20 cm de llarc i 6-10 cm d'ample, suaument lobulada en 10-15 lòbuls redonejats en cada marge; són virtualment idèntiques a les del Quercus michauxii i del Quercus muhlenbergii, pero els arbreés es distinguixen be per la seua corfa, la del michauxii tenen un grisáceo ceniciento llauger i es descama com el Quercus alba L.; i el Quercus michauxii Nutt., és encara més pàlit. El Quercus muhlenbergii també té molt més menudes les bellotes que el roure blanc americà; este és fàcilment distinguit del Quercus bicolor Willd. degut a que tenen blanquecinas els enveses dels fulls.
Molta confusió es produïx en Quercus michauxii, fins a alguns botànics els han considerat com la mateixa espècie en el passat. El punt per a distinguir-los és pel seu hàbitat; si creix en ales, és prinus, si ho fa en terres altes humides, provablement siga el més massiu michauxii; no obstant, açò no és asolutamente aixina.
Les bellotas d'1,5-3 cm de llarc i 1-2 cm d'ample, de les més grans dels roures natius americans, sobrepassat solament per Quercus macrocarpa Michx., i possiblement per michauxii, i és un aliment salvage valiós.
El nom Quercus prinus, ho va donar Carlos Linneo, pero l'espècimen original incloïa una mescla de fulls d'esta i d'atres espècies, i actualment Quercus prinus és considerada com un nom confús que deu ser rebujat. El següent més antic nom Quercus montana, ho dona Willdenow, és el recomanat per a l'espècie de la Flora de Norteamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]- Ritidoma: obscur, badat i en fissures amples, escamoso. Al principi vert bronze, més tarde rojós pardo, finalment gris obscur o pardo. Molt carregat d'àcit tánico.
- Fusta: parda obscura, albura més clara; pesada, dura, forta, plana, de gra apretat, durable en contacte en el sol. Usada para cerques, fuel, trabucants. Sp. gr., 0.7499; weight of cu. ft., 46.73 lbs.
- Ulls hivernals: pardas suau, ovadas, agudes, 6-13 mm de llarc.
- Fulls: alternades, 9-20 cm llarc, tres a quatre voltes de l'ample, obovadas a oblongas lanceoladas, vora romo o redonejat en la base, dentados, dents redonejades agudes, apex redó o agut. Brots convolutados, vert groguencs o #bronzejada, lluentes dalt, molt pubescentes avall. A creiximent ple són grossos, ferms, vert obscur groguencs, alguna cosa lluents, i avall vert pàlit i pubescente; venes primàries conspicuas. En autumne passen a groc ple a groc pardo. Pecioles ferms i prims. Estípulas llineals a lanceoladas, caduques.
- Flores: en maig, quan els fulls han creixcut un terç. Flores estaminadas en #ament pilosos de 5-8 cm de llarc; cáliz groc pàlit, piloso, 7-9 lòbuls profunts; 7-9 estams; anteres grogues lluentes. Flores pistiladas en curts mechons; pedúnculs verts, forts, pilosos; involucre escamoso pubescente; estigmes curts, roig lluents.
- Bellotes: anual, soles o en parells; anou oval, redonejada o aguda en l'àpiç, pardas lluents, 30-30 mm de llarc; en copa, tancant mija a un terç de l'anou, prim, pardo llauger, tuberculado prop de la base. Escamas menudes. Pepita blanca, dolça.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Quercus prinus va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(1): 440. 1805.[3]
- Etimologia
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.
montana: epítet llatío que significa "de les montanyes"
- Sinonímia
- Quercus carolineana Dippel
- Quercus carpinifolia Raf.
- Quercus castanea G.B.Emers.
- Quercus granulata Raf.
- Quercus longifolia Raf.
- Quercus monticola Petz. & G.Kirchn.
- Quercus prinus var. llanda Aiton
- Quercus prinus var. monticola Michx.
- Quercus prinus var. oblongata Aiton
- Quercus prinus var. palustris Michx.
- Quercus prinus f. viridis Trel.
- Quercus pumila Michx.
- Quercus versicolor Raf.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Keeler, Harriet L. (1900). [1], Nova York: Charres Scriber's Sons, pp. 338-344.
- ↑ «Quercus prinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
- ↑ «Quercus prinus». The Plant List. Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ «Quercus prinus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 12 de juliol de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus prinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.