Anar al contingut

Quercus ellipsoidalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Northern Pin Oak.jpg
roure d'Hill (Quercus ellipsoidalis)

El roure d'Hill[1] (Quercus ellipsoidalis) és un roure pertanyent a la secció Lobatae dins del gènero Quercus. És originària de Norteamérica.


Descripció

[editar | editar còdic]

El roure d'Hill és un arbre caducifolio de tamany mijà que aplega a créixer fins als 20 m d'altura i forma una corona redona i oberta. Els seus fulls són lustrosas, de color vert i medixen entre 7 i 13 cm de llarc per 5 a 10 cm d'ample, lobadas, en cinc o sèt lòbuls separats per profunts buits entre ells i que a la seua volta cada u d'estos lòbuls té entre 3 i 7 dents puntagudes. El full casi no tenen bells, a excepció de menuts mechones de color taronja pàlit o café a on s'unixen les venes dels lòbuls en la vena central. Les bellotas tendixen a ser de forma elíptica, i d'allí prové el nom científic d'esta espècie, encara que tendixen a ser de formes molt variables i tendixen a ser globosas, de 6 a 11 mm de llarc i 10 a 19 mm d'ample, en la seua cúpula que recuble a la bellota entre la tercera part o inclús fins a la mitat. Estes bellotes quan maduren, aproximadament després de 18 mesos despuix de polinisació, són d'un color vert marró pàlit i de sabor molt amarc. La superfície interna de la tapa de les bellota és glabra (sense pèls) o moderadament pubescentes, i els pèls, si és que estan presents, tendixen a ser rullats en lloc de rectes.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Principalment es desenrolla en la zona nort del Mig Oest d'Estats Units, i també en el sur este i sur oest d'Ontario en Canadà. Preferentment es desenrolla en sols secs, arenencs i per lo general en sols àcits. Encara que el seu nom en anglés "Northern Pin Oak" sugerix algun tipo de semblança en el "Pin Oak" (Quercus palustris, este en realitat tradicionalment ha segut relacionat estretament en el Quercus coccinea i de fet va ser inclós dins d'esta espècie per varis botànics. No obstant treballs recents sugerixen que el roure d'Hill està més relacionat en el Quercus velutina conegut com a roure negre i que pot existir alguna correlació entre els gens d'estes dos espècies.[2] La similitut morfològica entre Q. ellipsoidalis i Q. coccinea seguix sent una font de confusió, sobretot en el noroest d'Indiana i el sur del Comtat de Cook en Illinois.

El roure d'Hill ocasionalment és plantat com un arbre ornamental, molt popular pel color roig lluent dels seus fulls en autumne, i per la seua tolerància als sols arenencs i infértiles. El seu tronc és massa menut per a ser aprochado com a fusta, pero és similar a la d'atres "roures rojos".

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus ellipsoidalis va ser descrita per Ellsworth Jerome Hill i publicat en Botanical Gazette 27(3): 204–208, pl. 2–3. 1899.[3]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

ellipsoidalis: epítet llatí

Sinonímia
  • Quercus ellipsoidalis var. coccinioides Farw.
  • Quercus ellipsoidalis f. heterophylla Trel.
  • Quercus ellipsoidalis f. incurva Trel.
  • Quercus ellipsoidalis var. kaposianensis J.W.Moore [4][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. El nom roure d'Hill prové de la seua traducció des de l'anglés Hill's oak, pero no hi ha referències oficials a este nom en castellà.
  2. Hipp, Andrew L.; Weber, Jaime A.. «teua6c4maub.alice Taxonomy of Hill's Oak (Quercus ellipsoidalis: Fagaceae)». American Society of Plant Taxonomists. Consultat el 30 de decembre de 2009.
  3. «Quercus ellipsoidalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
  4. Quercus ellipsoidalis en PlantList
  5. «Quercus ellipsoidalis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 18 de decembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]