Anar al contingut

Quercus canbyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Quercus canbyi x Q. xalapensis in Hackfalls Arboretum (2).jpg
Quercus canbyi (Quercus canbyi)


Quercus canbyi és una espècie del gènero Quercus dins de la família Fagaceae.[1][2] Està classificada en la secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en Mèxic en els estats de Nou #León (Tamaulipas) i els Estats Units en l'estat de Texas a la Serra de Chisos. Creix entre els 0 als 2100 m en canons rocosos, en una zona restringida.

Descripció

[editar | editar còdic]

Quercus canbyi és un menut arbre que alcança un tamany d'entre els 4 als 15 metros d'altura, i el tronc entre 20 a 50 cm de diàmetro. Les branques són llargues i flexibles, alguna cosa caigudes. La corfa és de color marró verdoso, suau, convertint-se en gris obscur, barrugós, solcat. Les ramitas tenen un color rojós amarronado, lluents, fines (1-2 mm de diàmetro), pronte glabras, en lenticelas clares. Els brots terminals tenen un color rojós marró, ovoides, d'1 0,5-5 mm, poc ciliats. Els fulls medixen 7,5-10 x 2-3 cm, semiperennifolias o últimament caducifolias, grosses, correosas, lanceoladas a estretament elíptiques. L'àpiç agut, atenuat, base redonejada o cuneïforme, marge gros, revoluto, en 4 parells de cerdes de poca profunditat en punta de lòbuls dentados, o a voltes tot, de color vert lluent, sense pèl dalt; sense lluentor, de color marró rojós; entre 4 a 8 pares venes. Els pecíols estan sense pèls, prims i flexibles, d'1-2 cm de llarc. Les flors ixen 1 o 2 entre els mesos d'abril i maig. Els aments masculins medixen entre 3 a 5 cm de llarc i els pistils fan entre 0,5 a 1 cm de llarc. Les bellotes fan 1,5 cm, estretes, sense pecíol, sola o en parelles. La tassa és molt superficial i cobrix 1/4 o 1/3 de la nou, i les bellotes maduren entre 1 o 2 anys.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus canbyi va ser descrita per William Trelease i publicat en Memoirs of the National Academy of Sciences 20: 188, pl. 379, 380. 1924.[3]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

canbyi: epítet otorgat en honor del botànic nortamericà William Marriott Canby.

Sinonímia
  • Quercus alamarensis C.H.Mull.
  • Quercus graciliformis C.H.Mull.
  • Quercus graciliformis var. parvilobata C.H.Mull.
  • Quercus graciliformis f. parvilobata (C.H.Mull.) C.H.Mull.
  • Quercus graciliramis C.H.Mull.
  • Quercus karwinskii Trel.[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]