Anar al contingut

QQ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Tencent QQ (o simplement QQ), és un creixent servici de software de mensageria instantànea i portal web desenrollat per l'empresa tecnològica chinenca Tencent. QQ oferix servicis que proporcionen jocs en llínea, música, compres, microblogging, películes i chat de veu. En març de 2023, hi havia 597 millons de contes QQ actives mensualment.[1]

Història

Tencent QQ va ser creat en China en febrer de 1999 i llançat baix el nom d'OICQ ("Open ICQ" en referència al servici de mensageria instantànea ICQ).[2] Despuix de l'amenaça de demandes pel desenrollador d'ICQ, AOL, el nom va ser canviat a "QQ"( Sent la "Q" un parònim de la paraula "cute" traduïda de l'anglés a "bonico"). El software va heretar funcions existents d'ICQ i característiques adicionals com skins de software, imàgens de persones i emoticonos QQ es va llançar per primera volta com un servici de comunicacions en temps real de "paginació en ret".[3]Més tart es varen afegir atres funcions, com a sales de chat, jocs, avatars personals (similars a "Meego" en MSN), almagasenament en llínea i servicis de cites per Internet.

El client oficial funciona en Microsoft Windows i es va llançar una versió pública beta per a Mac VOS X versió 10.4.9 o posterior.[3] Anteriorment, hi havia dos versions web, WebQQ (versió completa) i WebQQ Mini (versió Lite), que utilisaven Ajax.[4][5] No obstant, el desenroll, soport i disponibilitat de WebQQ Mini s'han interromput. El 31 de juliol de 2008, Tencent va llançar un client oficial per a Linux, pero no és compatible en la versió de Windows i no permet el chat de veu.[6]

El 3 de juliol de 2013 va trencar el récort mundial de persones conectades al mateix temps en mensageria instantànea en 210.212.085 d'usuaris conectats.[7]

En el 2018, QQ va llançar una nova funció anomenada "QQ Watch", una aplicació pensada per a pares que els permet monitorear l'ubicació dels seus fills, fer cridades d'emergència i restringir l'accés a certes aplicacions.[8]

En 2020, es va reportar que Tencent QQ tenia més de 700 millons d'usuaris actius en tot lo món, convertint-se en un dels programes de mensageria instantànea més populars del món. La gran cantitat d'usuaris actius ha possibilitat que la plataforma oferixca un sinfín de funcions per a mantindre als usuaris conectats.[8]

Membresías

En 2002, Tencent va posar fi al registre gratuït de membres, exigint a tots els nous membres el pagament d'una quota. En 2003, no obstant, esta decisió es va revertir per la pressió d'atres servicis de mensageria instantànea com Windows Live Messenger i Sina UC. En l'actualitat, Tencent oferix un pla d'afiliació premium, en el que els membres premium gogen de funcions com QQ mòvil, descàrregues de tons de cridada i enviament de SMS. Ademés, Tencent oferix també nivells de membresías en diferents servicis adicionals depenent del nivell. En l'actualitat, hi ha sèt plans diamant disponibles:

  • Rojo, que oferix un canvi de color en el nom d'usuari i atres habilitats superficials.
  • Groc, en este es pot obtindre almagasenament i decoració extra en el Qzone, un servici de blog.
  • Blau, proporciona habilitats especials en els jocs de QQ.
  • Púrpura, de la mateixa manera que el blau proporciona habilitats adicionals en jocs com QQSpeed, QQNana i QQTang
  • Rosat, ajuda adicional en el joc QQPet, en a on s'crío a una mascota.
  • Vert, que dona l'opció d'usar el servici QQMusic.
  • Negre, dona beneficis extres en el joc "Dungeon and Fighter", un videojoc beat 'em up multijugador per a PC.
  • VIP, dona l'oportunitat de llevar la publicitat en el programa de chat
  • SVIP, dona l'oportunitat de llevar la publicitat en el programa de chat i ademés d'açò oferix emoticonos debades, fondo de chat debades, còmics de QQ debades, etc.

Crítiques i controvèrsia

Disputa en Qihoo 360

En 2010, la companyia d'antivirus chinenca, Qihoo 360, va fer un anàlisis del protocol de QQ i va acusar a QQ d'escanejar els equips dels seus usuaris i carregar la seua informació als seus servidors sense el permís dels usuaris. Tencent va respondre cridant a Qihoo 360 un malware i va denegar l'accés a usuaris en Qihoo 360 instalat a alguns dels seus servicis. El Ministre d'Indústria i Informació chinenc els va acusar de "Competència impròpia" i els va ordenar que aplegaren a un acort.[9]

Espionage Governamental

Alguns observadors han criticat el compliment de QQ en la vigilància i censura d'Internet per part del govern chinenc.[10] Un informe de 2013 de Reporters sense Fronteres mencionava específicament que QQ permetia a les autoritats vigilar les conversacions en llínea en busca de paraules clau o frases i rastrejar als participants pel seu número d'usuari.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Tencent QQ _ AcademiaLab». acadèmia-lab. com. Consultat el 2024-02-10.
  2. ↑ «Language Log » A New Morpheme in Mandarin». web. archive. org (2012-03-19). Archivat des de l'original, el 19 de març de 2012. Consultat el 2024-02-10.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Understanding Chinese Web site names | Ryan McLaughlin». web. archive. org (2012-06-22). Archivat des de l'original, el 22 de juny de 2012. Consultat el 2024-02-10.
  4. ↑ «WebQQ – 网页直接聊QQ,QQ无所不在». web. archive. org (2010-02-10). Archivat des de l'original, el 10 de febrer de 2010. Consultat el 2024-02-10.
  5. ↑ «WebQQ Mini 登录». web. archive. org (2011-07-15). Archivat des de l'original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 2024-02-10.
  6. ↑ «QQ for Linux | im. qq. com». web. archive. org (2011-03-13). Archivat des de l'original, el 13 de març de 2011. Consultat el 2024-02-10.
  7. ↑ 18-9-2014, Tencent QQ takes Guinness World Record for most simultaneous online users, Shanghaiist
  8. ↑ 8,0 8,1 «Definició de Tencent QQ». Alegsa. com. ar (2023-06-11). Consultat el 2024-02-10.
  9. ↑ Hille, Kathrin. «Beijing probes Tencent and Qihoo 360», Financial Claves(Pequín), 21 de novembre de 2010. Consultat el 9 de giner de 2011.
  10. ↑ «Chinenca’s Censorship Machine Takes On the Internet - The New York Claves». web. archive. org (2019-02-22). Archivat des de l'original, el 22 de febrer de 2019. Consultat el 2024-02-10.
  11. ↑ «China - The Enemies of Internet». web. archive. org (2013-03-16). Archivat des de l'original, el 16 de març de 2013. Consultat el 2024-02-10.