Anar al contingut

Python brongersmai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
#pitó de sanc (Python brongersmai)


La #pitó de sanc, #pitó roja de coa curta o #pitó de coa curta de Brongersma (Python brongersmai), és un reptil escamoso de l'suborden Serpentes. És una espècie no venenosa nativa de Sumatra, la península malaya i demés illes adjacents. És un representant del grup de Python curtus, format per esta espècie junt a Python breitensteini, recentment reconegudes com a espècies plenes. Una característica representativa de l'espècie és que té la capacitat de girar els seus ulls independentment (semblat a com ho fan els camalleons), gràcies a açò poden mirar als seus assuts sense necessitat de girar el cap.[1]

Comportament

[editar | editar còdic]

P. brongersmai té hàbits principalment crepusculares. Com el restant de #pitó, en carir de verí, són constrictoras, és dir que la #pitó mata al seu assut per sofocació, anulant l'entrada d'oxigen de la seua víctima. Cada volta que l'assut exhala, la serp l'apreta més, i no deixa de fer-ho fins que nota que el cor de la seua víctima deixa de clapir.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La #pitó de coa curta de Brongersma es troba en Tailàndia, Malàsia occidental, Sumatra (a l'est de la cordillera de Barisan) i en gran part de les illes del estret de Malaca:

Freqüenten hàbitats humits cóm pantans o boscs tropicals, encara que principalment estos primers.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La seua nom específic és en honor al herpetólogo holandés Leo Daniël Brongersma.[2]

Els eixemplars recent naixcuts medixen entre 25 i 43 cm (incloent la coa). Una volta són adults s'observa un llauger diformismo sexual, les femelles són d'un tamany major, entre 120 i 180 cm, mentres que els machos únicament entre 91 i 152 cm. El major tamany registrat va ser un eixemplar de 240 cm. Per la seua estructura és una serp que sol presentar una gran massa en comparació a una llongitut menuda.

Esperanza de vida

[editar | editar còdic]

En condicions òptimes i en captivitat esta espècie té una esperança de vida d'uns 20 anys.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Les P. brongersmai són ovípares. Despuix del apareament les femelles depositen uns 30 ous, els quals incubará rodejant-los en el seu cos fins que estos eclosionen.

Pigmentació

[editar | editar còdic]

La coloració de P. brongersmai varia des d'un roig lluent fins a rojos obscurs i opacs, passant per diferents taronges i fins a poblacions marrons i grogues. Ademés posseïxen taques i ralles groguenques esteses per tot el cos i en els flancs taques negres (com es pot vore en la fotografia a l'esquerra). La pancha d'estes #pitó és blanc, a sovint en menudes taques negres. El cap té un to més grisáceo que el restant del cos i sempre en una ralla blanca baix del globo ocular, dita ralla es prolonga fins a donar el regrés i tornar a l'ull.

Encara que inicialment coneguda com una espècie agressiva i impredictible, cada volta s'està tornant més popular per a críes en captivitat. Els primers #espècimen en captiveri eren adults capturats en Malàsia. Els eixemplars provinents de Malàsia eren més agressius que els de Sumatra, d'on descendixen la majoria d'individus captius actualment. Les #pitó criades en captiveri són més apacibles, açò, junt en un linaje de serps de colors més vius, ajuda a aumentar la popularitat de l'espècie en la críes en captiveri. La #pitó de coa curta de Brongersma forma part del comerç internacional de cuiro.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

En un principi l'espècie va ser descoberta en 1938 per Olive Griffith Stull, pero li la va catalogar com Python curtus brongersmai, una subespecie de Python curtus[4].El tàxon no s'ha considerat cóm espècie fins a l'any 2000, per Olivier Sylvain Gérard Pauwels[3][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. . Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2020. Consultat el 5 d'abril de 2020.
  2. Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Python brongersmai, p. 39).
  3. 3,0 3,1 (2001).Biological Journal of the Linnean Society.73(1)
    113.doi:10.1111/j.1095-8312.2001.tb01350.x.
  4. Stull OG (1938). "Three New Subspecies of the Family Boidae". Occ. Pap. Boston Soc. Nat. Hist. 8: 297-300. (Python curtus brongersmai, new species, pp. 297-298).
  5. Plantilla:NRDB species

Llectures

[editar | editar còdic]
  • Barker, Dave; Barker, Tracy (novembre de 2007). "Blood Pythons". Reptils Magazine. Bowtie.
  • McDiarmid RW, Campbell JA, Touré TA (1999).Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, Districte de Columbia: Herpetologists' Lliga. 511 pp.  ISBN 1-893777-00-6 (série).  ISBN 1-893777-01-4 (volum).
  • Pauwels OSG, Laohawat O-Un, David P, Bour R, Dangsee P, Puangjit C, Chimsunchart C (2000). "Herpetological investigations in Phang-Nga Province, southern Peninsular Thailand, with a list of reptile species and notes on their biology". Dumerilia 4 (2): 123-154. (Python brongersmai, p. 138).
  • Richard Shine, Ambariyanto, Harlow PS, Mumpuni (1999). "Ecological attributes of two commercially harvested Python species in Northern Sumatra". J. Herpetol. 33 (2): 249-257. (Python brongersmai, new combination).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]