Purificació d'aigua contaminada

L'accés a l'aigua segura ha segut declarat un dret humà per les Nacions Unides. No obstant, el problema de la falta d'este vital element potable en les regions rurals llatinoamericanes no és desconegut i els pobladors d'eixes zones no tenen una atra solució que utilisar aigua de rius, vertents i pous que generalment conten en un elevat grau de contaminació. Açò produïx problemes socials, econòmics i de salut, tals com a malalties endèmiques fatals (hepatitis, còlera, parasitosis, etc.).

En els últims temps, s'ha tornat dramàtica en varis països l'incidència del hidroarsenicismo crònic regional endèmic (HACRE), una malaltia derivada de l'ingestió d'aigua en arsènic durant periodos prolongats, que pot terminar en lesions de la pell i en càncer.

Situació de Llatinoamèrica

El Fòrum mundial de l'aigua estima que es produïxen entre 80 mil i 100 mil morts per any en Llatinoamèrica a raïl del consum prolongat d'aigua en contaminació microbiana. És una de les causes més importants de diarrea. és molt perillós esta malaltia per a chiquet(a) de 10 mesos o 1-2-3 anys “En les poblacions més humils".

Situació d'Argentina

Archiu:Arsenico Argentina.jpg

Nivells aproximats d'arsènic en Argentina, segons el SPAR.

La regió Chaco-Pampeana és la zona de major índex de contaminació en arsènic d'Amèrica Llatina, açò es deu a que existix en certes zones d'esta regió napas freàtiques de les quals s'extrau "aigua de pou", un estrat de cendres volcàniques (degudes a antiquíssimes erupció en els Vages) que posseïxen arsènic, tal estrat se sol trobar entre el metro i mig de profunditat i els 21/2 metros. En alguns llocs de les províncies de Santiago del Estero, Còrdova, oest de la província de Buenos Aires i gran part de la província de La Pampa, aixina com en Bota i Jujuy poden trobar-se nivells d'arsènic de més d'1 mg/l. La FAO de la ONU recomana no superar els 0,05 mg/l, encara que este nivell varia moltíssim d'un lloc a un atre del món, en primer lloc perque en les zones tropicals es consumix més aigua, pero també per atres factors com l'alimentació i l'accés a atres tipos de beguda. En Argentina es considera que el màxim tolerable d'arsènic està entre 0,10 i 0,12 mg/l. Per baix d'estos nivells no s'ha registrat hidroarsenicismo i tampoc es detecten anomalies estadístiques en casos de càncer.

La doctora en química de la UBA i investigadora del CONICET en la Comissió Nacional d'Energia Atòmica (CNEA) Marta Litter encapçala un proyecte interdisciplinari per a revertir esta situació en tecnologia solar sumament accessible. El seu treball es basa en l'investigació, validació i aplicació de solucions tècniques i educatives per a proveir aigua potable a poblacions rurals aïllades, en recursos hídrics i econòmics escassos. L'estudi va ser realisat entre els anys 2002 i 2006 en conjunt en les universitats de països com Brasil, Chile, Perú, Mèxic i Trinitat i Tobago.

Els participants del proyecte, especialistes en tecnologies alvançades d'oxidació i métodos nous per al tractament d'aigües, varen desenrollar tecnologies simples, eficients, de baix cost i que foren socialment acceptables per a l'eliminació in situ de la contaminació microbiològica i química.

El proyecte es denomina OEA/AE/141, titulat “Tecnologies Econòmiques per a la desinfecció i descontaminación d'aigües en zones rurals d'Amèrica Llatina”, i els resultats, fins al moment, han segut realment sorprenents.

L'equip de la doctora Litter va estudiar tres tipos de contaminació de l'aigua: microbiana, química per composts orgànics (pesticidas, herbicidas, etc.) i per arsènic; i les possibilitats per a purificar-la.