Punter làser

Archiu:Laser Pointers.jpg

Punter làser

Archiu:Laser Pointer.jpg

Punter làser (color: roig, vert, morat)

Un punter làser està dissenyat per a resaltar una miqueta d'interés proyectant un chicotet punt lluent de llum de colors sobre el mateix. La majoria de punters làser tenen una potència tan baixa que el fes proyectat presenta un risc mínim per als ulls en cas d'exposició accidental inclús si és de 10mw. El raig làser no és visible directament, sino com a resultat de la llum dispersada per les partícules de pols a lo llarc de la trayectòria del fes. L'ample del fes en les típiques busques de mija i baixa potència fa que siga invisible en un ambient raonablement net, mostra un punt de llum en incidir en una superfície opaca. Alguns punters làser són a penes visibles a través de la dispersió de Rayleigh, vist des del costat moderat a condicions de poca llum.

Antecedents

Abans de l'invenció del làser, va existir un aparat la finalitat del qual era similar a la de les actuals busques. Este aparat, conegut com a punter proyectable va ser dissenyat i creat per l'espanyol Leonardo Torres Quevedo. Per a això va dissenyar un sistema articulat que permetia desplaçar, a voluntat del ponent, un punt o punts al costat de la placa de proyecció, lo que permetia senyalar les zones d'interés en la transparència. Torres Quevedo va expressar aixina la necessitat d'este invent:

«Ben conegudes són les dificultats en les que entropeça un professor per a ilustrar el seu discurs, valent-se de proyeccions lluminoses. Necessita colocar-se front a la pantalla cuidant de no ocultar la figura proyectada per a cridar l'atenció dels seus alumnes sobre els detalls que més els interessen i ensenyar-li'ls en una busca».

Tipos de punter làser

Els primers punters làser varen ser els d'heli-neó (He-Ne), làsers de gas i la seua radiació làser generat era de 634 nanómetros (nm), per lo general destinades a produir un raig làser en una potència d'eixida que no supera 1 milivatio (mW). Els punters làser menys costosos utilisen un diodo de làser roig profunt, prop de 670/650 nanómetros (nm) de llongitut d'ona. Una miqueta més cars utilisen un diodo roig-taronja de 635 nm, fent-los més fàcilment visibles que els seus homòlecs de 670 nm, per la major sensibilitat de l'ull humà a 635 nm. Atres colors també són possibles, en el làser vert de 532 nm sent l'alternativa més comuna. En els últims anys, els punters làser color groc-taronja, en 593,5 nm, han segut posats a disposició. En setembre de 2005, la computadora de mà punters làser blau a 473 nm, també s'han fet disponibles. Molt recentment, el làser blu-ray/violet a 405 nm també s'han fet disponibles.

La lluentor aparent en un lloc d'un raig làser no solament depén de la potència òptica del làser i la reflectividad de la superfície, sino també sobre la resposta cromàtica de l'ull humà. Per la mateixa potència òptica, el làser vert sembla més lluent que atres colors perque l'ull humà és més sensible a baixos nivells de llum en la regió verda de l'espectre (llongitut d'ona de 520 a 571 nm). Disminuïx la sensibilitat per a llongituts d'ona més roges o blaves. Encara que el làser de pigment vert sempre ha segut considerat poc amolador per al sistema ocular que el d'atres pigments làsers.

La potència d'eixida d'un punter làser es medix generalment en milivatios (mW). En els EE.UU., els làsers es classifiquen pel American National Standards Institute i per la Food and Drug Administration (FDA). Punters làser visibles (400-700 nm) que operen a menys d'1 mW de potència són classe 2 o II i punters làser visibles de funcionament en 1-5 mW de potència són classe 3R o IIIa. Classe de làser 3B/IIIb (en funcionament entre 5-500 mW) i classe 4/IV làser (que funcionen per damunt de 500 mW) no poden ser llegalment promoguts com a punters làser.

Vore també

• Busca
• Làser