Pungsu
Es coneix com pungsu o geomancia coreana (풍수 en Hangul, 風水 en Hanja) al conjunt de creències d'inspiració taoísta que en Corea servixen per a orientar la construcció, localisació, distribució, proporció i característiques que han de tindre els pobles, ciutats, tombes, fortalees i, en general, qualsevol tipo de construcció de Coreja. Va aplegar a Corea provinent de China, a on es coneix com Feng Shui.


El pungsu, la traducció lliteral del qual significa “vent i aigua”, part de la creència de que la terra és la mare de totes les coses i desprén més o menys energia depenent de cada lloc i la seua orientació. Esta energia afecta a totes les persones, animals i demés coses. D'acort en la mateixa teoria, la terra té caràcter femení i el cel té caràcter masculí. De les relacions entre el cel i la terra es llibera energia que afecta a totes les coses. L'anàlisis i el tractament d'esta energia a l'hora d'alçar construccions de tot tipo i les característiques que estes han de tindre constituïx el principal objecte del pungsu. Si s'edifica desatenent els principis del pungsu, s'atrauran als mals esperits i ocorreran desgràcies en eixa localisació. Pel contrari, si es tria un lloc propici, s'obtindrà bona sòrt i es mantindran a ralla les calamitats i als mals esperits. Els llocs que són favorables segons el pungsu es coneixen com myeongdang.
El pungsu va aplegar a Corea a través de les creències taoístas de China, pero es desconeix en quin moment exacte. Se sap que alguns estudiosos coreans del Periodo dels Tres Regnes de Corea (finalisat en 668) i de Cadira Unificada (668-935) varen estudiar el Taoisme chinenc, a on el Feng Shui és molt important, pero no hi ha indicis sòlits de que s'aplicara. La primera referència al pungsu prové del monge Doseon Guksa (826-898), que va viure a finals de la Dinastia Cadira (57 a. C.- 668) i a principis de la Dinastia Koryo (918-1392). Este home va afegir elements budistes al pungsu, contribuint aixina a la seua popularisació, donada la gran importància del Budisme en la societat coreana d'eixe moment. A partir de llavors, l'us del pungsu a l'hora de construir es va tornar molt comuna.


Un eixemple ho constituïx l'elecció de Hanyang (Seül hui en dia) en 1392 com a nova capital per a Dinastia Joseon (1392-1910), que acabava de començar en eixe mateix any. Es diu que el nou rei Taejo de Joseon (1335-1408) va discutir durant molt temps en geománticos l'emplaçament de la nova capital. Es va decidir triar Hanyang per la seua situació rodejada per montanyes i travessada pel Riu Han i la riera Cheonggyecheon.
Per una atra part, la majoria de les Tombes reals de la dinastia Joseon estan localisades en Seül de forma estratègica seguint fidelment els principis del pungsu.
Els pobles Patrimoni de l'Humanitat de Yangdong i Hahoe es varen construir durant la Dinastia Joseon seguint les idees del pungsu.
Un atre eixemple molt representatiu ho constituïx la fortalea de Hwaseong en Suwon, construïda entre 1794 i 1796 pel rei Jeongjo de Joseon. L'elecció del lloc obedix als principis de la geomancia coreana o pungsu.
Despuix de l'envolament econòmic que Corea del Sur va experimentar en els anys 60, els principis del pungsu varen deixar d'usar-se en la mateixa intensitat que en el passat. No obstant, encara en els 80, els còdics de construcció de Seül i atres ciutats coreanes, s'inspiraven en part en els principis del pungsu.
L'importància del pungsu es troba en l'enorme influència que va tindre sobre l'arquitectura coreana, tant civil, com a funerària i militar a lo llarc de centenars d'anys de història del país.
Referències
Boyé Lafayette de Ment, THE KOREAN MIND, UNDERSTANDING CONTEMPORARY KOREAN CULTURE (TUTTLE)
Acadèmia d'Estudis Coreans, EXPLORANDO LA HISTORIA DE COREA A TRAVÉS DE SUS PATRIMONIOS DE LA HUMANIDAD (2012)
http://www.san-shin.net/Pungsu-jiri.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pungsu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.