Pumacayán
'___protected_title_0___' (del quechua ancashino: ___protected_title_1___= puma, felino americà; ___protected_title_2___ = cridar, invocar; 'lloc a on s'invoca al puma' o 'lloc a on es diu al puma')[1][2] és un lloc arqueològic ubicat a 3100 m s.n.m. dins de la ciutat de Huaraz en Perú.[3] També se li ha cridat '___protected_title_3___' o '___protected_title_4___'.[4] Es troba ubicat en la ciutat i província d'Huaraz, en la regió Áncash. Pumacayán és considerada l'huaca principal de Huaraz.[5][6]
Segons les investigacions les primeres ocupacions varen ocórrer entre 1500 i 100 a. C. Durant les excavacions es varen trobar vasijas, ossos i ferramentes de roca volcànica. Conta en un àrea intangible que comprén 1.74 ha i un perímetro de 576.40 metros llineals.[7] Va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació per mig de Resolució Directoral Nacional n. 294-INC-2003.[8]
En el 2016 es va retirar a vàries famílies que ocupaven el lloc arqueològic,[9] recuperant 400 m² de l'espai.[10] Eixe mateix any també es varen iniciar activitats de neteja[11] i es va organisar un festival en música i dansa.[12]
Ubicació
Es troba en el sector noreste de la ciutat de Huaraz, en la part alta del barri de Sant Francisco i prop de la plazuela de la Soletat.[13] Els llímits estan marcats de la següent manera: per sur és el jirón Sucre, per l'oest pel passage Sucre, pel nort pel jirón Ladislao Engrunse i per l'est la calle Juliol C. Tello.[13]
Història
No se sap exactament quan va escomençar l'ocupació humana damunt del morro. L'estudi del 2003 de l'arqueòlec César Serna Llepes va indicar que les ocupacions més primerenques trobades corresponen al periodo Formatiu: entre 1500 i 100 a. C.[14] Les evidències ceràmiques més primerenques són del periodo Chavín: s'han trobat peces relacionades en la fase Janabarriu (600 a 200 a. C.).[13]
Época inca
Entre 1470 i 1490, el señorío d'Huaylas, localisat en l'actual departament norteny de Áncash, confederado en els Conchucos, Piscopampas, Siguas i Huaris es va rendir a l'embat inca despuix de varis anys de alçament. Per l'afronta, el temple de Pumacayán va ser destruït i en calitat de vassallage, tots els curacas de les ètnia mencionades es varen vore obligats a enviar les seues filles en el inca per a que s'uniren a ell en calitat d'esposes secundàries.[15]
Época colonial
Existix evidència de l'us de les pedres de Pumacayán com a pedrera per a construir varis edificis de Huaraz. Existixen evidències que va anar aixina en la construcció de dos convents franciscanos, en 1689-1690 prop de Molinopampa i en 1693 en a on ara es troba el Colege Nacional de la Llibertat.[16] És en eixa época quan Francisco Beltrán descriu en 1689 sobre el rol com adoratorio del lloc:[17]
Etapa republicana
Després de l'independència del Perú en 1821, varen arribar molts exploradors europeus no espanyols, com l'italià Antonio Raimondi, el francés Charles Wiener i el suís Johann Jakob von Tschudi. Un d'ells, l'alemà Ernst Wilhelm Middendorf qui va visitar Huaraz en 1883, va descriure Pumacayán:
Vore també
Referències
- ↑ Regna Loli 2014: 502.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «An Analysis of the Isabelita Roc Engraving and Its Archaeological Context, Callejon de Huaylas, Peru».Andean Past.9(1)
- 10.ISSN 1055-8756.Consultat el 2025-08-06.
- ↑ Regna Loli 2014: 501.
- ↑ «Els Shaqshas (Shacshas) de Huaraz - Áncash (Resenya Històrica)». Consultat el 3 d'abril de 2017.
- ↑ Espinoza Soriano 2013: 184.
- ↑ «[1]». Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ «ser-desestajats ». Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ «[3]», Ministeri de Cultura del Perú. Consultat el 5 d'abril de 2017.
- ↑ «[4]», Chimbote en llínea. Consultat el 5 d'abril de 2017.
- ↑ «[5]», Huaraz en llínea. Consultat el 5 d'abril de 2017.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Wegner (2016): 21.
- ↑ Gamboa (2016): 24.
- ↑ Orsini, Carolina (2014). el_Per%C3%BA Arqueologia de Chacas · Comunitats, assentaments i paisage en una vall dels Andes centrals del Perú, Edizioni Pendragon, p. 43.
- ↑ Wegner (2016): 22.
- ↑ Regna Loli 2014: 507.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
- «The north highlands of Peru; excavations in the carreró de Huaylas and at Chavin de Huantar. Anthropological papers of the AMNH ; v. 39, pt. 1.».Consultat el 22 d'abril de 2019.
- (2013).«Ètnia Guaylla (ara Huaylas)».Investigacions Socials.Universitat Nacional Major de Sant Marcos.Llima:17(30)
- 179-190.ISSN 1818-4758.Consultat el 5 d'abril de 2017.
- (2016).«Pumacayan i Huaraz. El lloc arqueològic i la ciutat».El Llibre Blau.Killa Editorial.Huaraz:3(8)
- 24-32.Consultat el 16 de març de 2017.
- (2014).«Arqueologia Huaracina: El Adoratorio de Pumacayán».100 Anys de l'Arqueologia de la Serra de Áncash.Institut d'Estudis Huarinos.Huari:
- 501-508.Consultat el 16 de març de 2017.
- (2016).«Pumakayán en la nostra història i imaginació».El Llibre Blau.Killa Editorial.Huaraz:3(8)
- 21-23.Consultat el 16 de març de 2017.
- «Deidades panandinas del Perú antic en el Carreró de Huaylas Deus de Pumacayan».Universitat Ricardo Palma.Consultat el 24 de juliol de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pumacayán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.