L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Publicacions nàutiques

En el vocabulari de la navegació es diu genèricament publicacions nàutiques a totes aquelles que un buc deu dur per ser indispensables o significativament útils per a la seguritat de la navegació.[1]

Usualment del concepte mencionat s'ometen les cartes nàutiques. En les alusions al material d'este tipo se sol fer referència a les cartes i publicacions nàutiques, mencionant-les separadament.

Encara que el terme és d'antiga data, l'Organisació Marítima Internacional (OMI) ho ha definit en el Conveni Internacional per a la Seguritat de la Vida Humana en la Mar (SOLES, Cap. V, 2-2 – “Definicions”):

"Carta nàutica o publicació nàutica és un mapa o llibre en fins específics, o una base de senyes especialment recopilada de la qual s'obté dit mapa o llibre, publicat oficialment per un Govern o baix la seua autoritat, un Servici Hidrogràfic autorisat o qualsevol atra institució estatal pertinent, i que està dissenyat per a satisfer els requeriments de la navegació marítima".

Esta noció és molt àrida i reglamentista. Es pot llavors, en principi, diferenciar clarament les publicacions nàutiques de les cartes nàutiques.

"(…) les cartes contenen només l'informació que, sent indispensable per a la seguritat de la navegació, pot ser consultada de colp i repent. Tota informació adicional no deu figurar en la carta i deu registrar-se en atres documents que han d'estudiar-se en el temps lliure o durant les hores de tranquilitat en el pont. La carta deu ser tan clara i llegible com siga possible. El número de publicacions nàutiques sol ser considerable".
W. Langeraar, Surveying and charting of the sigues, 1984[2]

encara que este concepte és encertat, es deurien incloure les publicacions la consulta de les quals és necessària en un moment precís, com les taules de navegació, les de càlcul astronòmic i les taules de marea.

L'espai que ocupen les publicacions nàutiques en el quarto de derrota d'un buc actualment és a voltes considerable.

Història

Un viage naturalment té lloc a lo llarc d'una llínea contínua, des del punt de partida fins a la meta eventual. Tals descripcions poden titular-se “geografia llineal”. Esta és ademés la forma en que la gent percep el seu entorn i s'orienta respecte de llocs alluntats. És aixina mateix la forma usual de compartir en els demés eixe tipo d'experiències, ya siga oralment o per escrit. El gènero rellevant de l'antiguetat és el periple.

La derrota de la navegació costera era l'eix de totes les informacions adicionals. La descripció d'itineraris en forma oral o pictòrica i després escrita va ser usada abans que les cartes de navegació i els mapes de rutes. Des d'eixe eix no només es realisaven les descripcions referents a la derrota, la costa i els seus accidents i els punts de referència, sino observacions sobre els ports, el seu abric i modalitat de càrrega, les seues reglamentacions, els factors meteorològics predominants, les marees, etc.[3] El primer tipo de publicació nàutica, derivada de l'estil periple va ser el “rumb”. Tota esta informació (i un gran corpus concorde a la complexitat actual de l'activitat marítima) es troba actualment distribuïda en numeroses “publicacions nàutiques”.

Tipos de publicacions

El SOLES, en la seua definició diu: per a satisfer els requeriments de la navegació marítima. Això es deu a que les regles d'IMO no s'estenen a les aigües jurisdiccionals i interiors. Pero els bucs que realisen un tràfic habitual solen proveir-se de publicacions locals. Per un atre costat els diversos països exigixen als bucs de la seua bandera posseir certes publicacions, algunes en general i atres vinculades a la seua derrota habitual. Aixina, el SOLES fa una menció imprecisa de les publicacions que deu dur un buc[4] [5][6]

Això es deu a varis motius:

  1. Tot marí sap que per a una travessia determinada li són indispensables certes publicacions. (Açò s'exceptua en general en el cas del practicaje)
  2. Hi ha moltes “publicacions nàutiques” que no es llimiten al concepte de la navegació pròpiament dita, pero estan estretament vinculades a la seguritat de la mateixa.
  3. Existix un gran número de bucs especialisats en cert tipo d'operacions o tràfic. D'acort en això és menester que disponguen algunes publicacions particulars.

Per això, les publicacions nàutiques podrien tipificar-se aixina:

  • Descriptives:
Rumbs.
Llista de fars i senyals.
Avisos als navegants.
Catàlecs de cartes.
Taula de corrents.
Cartes de corrents de marea.
Radioayudas a la navegació.
Planificació de rutes interoceánicas.[7]
Llista de ports del món.[8]
  • De càlcul
Almanac nàutic.
Taules per a càlcul astronòmic.
Taules de Navegació.
Taules de marees.
  • Reglamentacions internacionals
Reglament Internacional per a Previndre Abordages (RIPA) (RIPA).
SOLES.
MARPOL.
STCW (Conveni Internacional sobre Normes de Formació, Titulació i Guàrdia).
IAMSAR (Manual Internacional dels Servicis Aeronàutics i Marítims d Busca i Salvament).
IGS-ISM (Còdic Internacional de Gestió de la Seguritat [1] archivat en Wayback Machine.).
Còdic IMDG (Còdic Marítim Internacional de Mercaderies Perilloses).
Diverses publicacions de la OMI
  • Reglamentacions nacionals
RIPA per a aigües interiors.
Regulacions de VTS.
Esquemes de separació de tràfic.
[enllaç trencat].
  • Instruccions d'operació i manteniment dels equips d'ajuda a la navegació existents a bordo.
  • Manuals i obres vinculades als procediments i tècniques de la navegació i operació dels bucs.
Hi ha numerosíssimes obres d'este tipo, algunes d'elles clàssiques. Moltes estan editades per llibreries especialisades;[9][10] unes atres pels propis Servicis d'Hidrografia dels diversos països. Per eixemple el American Practical Navigator i el Radar Navigation and Maneuvering Board Manual.
  • Manuals i compilació de regles exigides per la companyia.[11]

Referències

  1. ↑ Seguritat de la navegació: El concepte no inclou només la seguritat del propi buc. Supon el de les vides humanes com aixina també els bens que s'arrisquen en el viage, açò és, principalment: el buc, la càrrega i el noli. Pero la noció comprén aixina mateix, com es menciona en tot text o llegislació de dret marítim: els atres bucs i les obres d'art. La denominació de "obres d'art" en el vocabulari nàutic, supon totes aquelles construccions o artefactes fets per l'home, que poden vore's amenaçats per un buc en navegació (molls, boyas i balizas, vivendes, etc.). Fonamentalment, dins del criteri, entra el de la protecció del mig ambient que en les últimes décades ha tingut preeminència per acaecimientos (colisions, varaduras, naufragis) que varen produir verdaders desastres ecològics.
  2. ↑ W. Langeraar, Surveying and charting of the sigues, ISBN 978-0444422781, Elsevier Science Ltd, (1 Jan 1984), P. 563
  3. ↑ Yuval Shaḥar, Josephus Geographicus: the classical context of geography in Josephus, 2007, Purdue University, IBM 978-3161482564, pp. 39-48
  4. ↑ OMI SOLES V/19 2.1 Tots els barcos independentment del seu tamany deuran dur: 2.1.4 cartes i publicacions nàutiques per a planificar i presentar visualment la derrota del barco per al viage previst, i traçar la derrota i verificar la situació durant el viage.
  5. ↑ OMI SOLES V/27 Les cartes i publicacions nàutiques, com rumbs, llibres de fars, avisos als navegants, taules de marees i demés publicacions nàutiques necessàries per a la travessia prevista, deuran ser les adequades i estar actualisades.
  6. ↑ OMI SOLES V/34 Abans d'iniciar navegació, el capità deu assegurar-se que la travessia que s'intenta ha segut planejada usant les cartes i les publicacions nàutiques apropiades per a l'àrea considerada, tenint en conte les directrius i recomanacions desenrollades per l'Organisació.
  7. ↑ Admiralty Ocean Passages for the World
  8. ↑ Lloyds List Ports of the World
  9. ↑ «Brown, Són & Ferguson's, Ltd.». Archivat des d'el original, el 9 de març de 2010. Consultat el 9 de febrer de 2010.
  10. ↑ Reed's Nautical Almanac
  11. ↑ OMI SOLES I/1.2 Companyia significa l'amo del buc o qualsevol atra organisació o individu tal com l'armador o el charteador a caixco nuet que ha assumit la responsabilitat per l'operació del buc per part de l'amo i que prenent tal responsabilitat ha acordat tindre al seu càrrec tots els deures i responsabilitats impostes pel Còdic Internacional de Gestió de la Seguritat.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Publicacions_nàutiques&oldid=1056215»