Anar al contingut

Psirtsja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Psirtsja (; ; ) és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, part del districte de Gudauta, encara que d'iure pertany al municipi de Gudauta de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.[1]

Geografia

Psirtsja es troba a la vora del mar Negra i està situat a 18 km a l'est de Gudauta. Llimita en els terrenys montanyosos dels monts de Bzypi en el nort i el poble d'Anujva en el noroest; Novi Afon en l'oest; i Zemo Eshera, part del districte de Sujumi, en l'est.

Història

En la segona mitat del XIX, tots els habitants de Psirtsja, com a gran part dels habitants d'atres pobles a l'est del riu Bzipi, es varen vore obligats a emigrar al Imperi otomà durant el Muhayir o genocidi circasiano. Aixina el poble va permanéixer completament deserta durant varis anys.[2] No va ser fins a 1881 que les famílies armènies de la província de Sinope i la ciutat d'Ordu es varen mudar ací des de l'Imperi otomà. Açò va fer que Psirtsja es convertira en un poble purament armeni. No va ser fins a més vesprada, en el XX, que els grecs pónticos, russos i georgiàs es varen mudar ací. L'àrea de la ciutat moderna de Novi Afón solia ser part del poble de Psirtsja.

En l'época soviètica, es varen establir en el poble plantacions per a la producció de cítrics, tabac, dacsa i plantes de jardí. Ademés, la població es dedica a la cria de ganado i l'apicultura. baix l'URSS es va crear ací una escola primària armènia, un centre de salut i un centre turístic per a passar les vacacions dels ciutadans soviètics.

Durant la guerra d'Abjasia (1992-1993), la majoria dels georgiàs i grecs varen abandonar el poble i el nom de facto es va canviar a Psyrdzja. La població d'orige armeni encara predomina ací i moltes de les cases locals prop de la costa servixen com a hotels o apartaments per a turistes.

Referències

  1. ↑ Кварчия, В. Е. (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
  2. ↑ «ФОРМИРОВАНИЕ ЭТНИЧЕСКОЙ МОЗАИКИ АБХАЗИИ». Archivat des de l'original, el 2 de maig de 2008. Consultat el 1 de març de 2022.