Anar al contingut

Psilocybe pelliculosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Psilocybe pelliculosa 122504.jpg
Psilocybe pelliculosa (Psilocybe pelliculosa)


Psilocybe pelliculosa és una espècie de fongo de la família Hymenogastraceae.[1]

Els cossos fructífers, o bolets, tenen un capuchón cònic de color marró de fins a 2 cm de diàmetro sobre un talle prim de fins a 8 cm de llongitut. Té un vel parcial blanc que no deixa un anell en el talle. El micólogo nortamericà Alexander H. Smith va descriure l'espècie per primera volta en 1937 com a membre del gènero conegut actualment com Psathyrella; va ser transferida a Psilocybe per Rolf Singer en 1958.

Psilocybe pelliculosa es troba en la regió del noroest del Pacífic d'Estats Units i Canadà, a on creix en el sol en grups o arracades a lo llarc de senderes o camins forestals en boscs de coníferes. També s'ha registrat una única recolecció en Finlàndia, i també en Noruega. Els bolets contenen els composts psicodèlics psilocibina i baeocistina, encara que en concentracions relativament baixes. Vàries espècies de fongos d'aspecte similar a P. pelliculosa poden distinguir-se per sotils diferències en la forma del cos fructífer, o per les seues característiques microscòpiques


Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita científicament per primera volta per Alexander H. Smith en 1937 en el nom de Psathyra pelliculosa,[2] basant-se en els eixemplars que va arreplegar en Washington i Oregó. L'espècimen tipo va ser arreplegat prop del llac Tahkenitch, Oregó, en novembre de 1935.[3] En una publicació de 1941, Smith va revisar la seua opinió i va considerar que l'espècie era la mateixa que Hypholoma silvatica (posteriorment Psilocybe silvatica), ya que pensava que les llaugeres diferències entre abdós no tenien importància taxonómica. Despuix de revaluar estes dos espècies, ademés d'unes atres estretament relacionades, Rolf Singer i Smith varen restablir posteriorment el tàxon i ho varen transferir a Psilocybe en 1958.[4] Gastón Guzmán, autoritat en Psilocybe, va classificar l'espècie en la secció Semilanceatae, una agrupació d'espècies relacionades que es caracterisen per tindre espores aproximadament #elipsoide, generalment de parets grosses, i per carir de pleurocistidios.[5]

L'epítet específic pelliculosa deriva del llatí pellicula, que significa "película",[6] i es referix a la película gelatinosa del capell.[7] El bolet es coneix comunament com "Psilocybe conífera"[8] o "Psilocybe estriada".[9]

Descripció

[editar | editar còdic]

El capell de P. pelliculosa té inicialment una forma cònica aguda, i s'expandix llaugerament en el temps fins a aplegar a tindre una forma de campana àmplia, pero mai s'expandix fins a aplegar a ser completament pla.cita requerida

El marge del capell es pressiona inicialment contra el talle, i durant un breu periodo de temps és apendiculado (té fragments de vel parcials penjant del marge).cita requerida

¿ Els capuchones dels #espècimen madurs són plans, pegajosos i tenen estrías radials translúcidas que alcancen dimensions de 0,8 a 2 cm (3⁄8 a 3⁄4 pulg.) de diàmetro.cita requerida

El color oscila entre l'àmbar i el isabela (groc-marró obscur) quan el bolet està humit, i canvia a rosa-marfil quan està seca. La vora del capell pot tindre una tenyida grisa verdoso. La cutícula del capell és una fina coberta gelatinosa que pot desprendre's.cita requerida

Les laminillas tenen una fixació adnata al capell, són d'estretes a moderadament amples, molt espayades i acaben separant-se del talle. Les laminillas jóvens són de color marró canella, en vores més clares, pero s'enfosquixen en la madurea perque es cobrixen en les espores obscures. cita requerida

El talle medix de 6 a 8 cm de llarc per 1,5 a 2 mm de gruixa i té un esgambi aproximadament igual en tota la seua extensió, llevat en la base, que està llaugerament eixamplada. La regió inferior del talle és de color pardo i té "pèls" sedosos apretats contra el talle; la regió superior és grisácea i pruinosa (llaugerament espolvoreada en grànuls blancs pulverulentos).cita requerida

La polpa es torna llaugerament azulada o verdosa en els llocs a on s'ha produït la lesió. L'aplicació d'una gota de solució diluïda d'hidròxit de potassi sobre el capell o la polpa provocarà un canvi de color de pàlit a groguenc obscur a marró rojós; una gota sobre el talle produïx un canvi de color menys intens o cap.cita requerida

La chafada de les espores és de color marró violáceo.[10]

Al microscopi, les espores tenen un aspecte marró púrpura apagat. Són de forma elipsoide a alguna cosa ovalada i, segons la descripció original de Singer, medixen 8-10 per 4-5 μm.cita requerida

Un estudi posterior de #espècimen arreplegats en la Columbia Britànica, Canadà, va informar en canvi d'un ranc de tamany d'espores major, de 10-13 per 6-7 μm. Les espores tenen un poro germinal apical.cita requerida

Els basidios (cèlules portadores d'espores) tenen quatre espores, són hialinos (translúcidos) i medixen 22-35 per 7-10 μm.cita requerida

Hi ha abundants cistidios que formen una banda estèril en les vores de les brànquies (queilocistidios); estos cistidios són plans, inflados i fusoides-ventricos (engrandits en el centre i esmolats cap a abdós extrems) en una punta esmolada, i medixen 25-30 per 6-9 μm. La cutícula del capell (un ixocutis) està formada per una capa d'hifes hialinas aproximadament horisontals, gelatinizadas i ondulades, de 0,8-5,5 μm de diàmetro.cita requerida

Espècies similars

[editar | editar còdic]

L'estatura general dels cossos frutales de P. pelliculosa és generalment similar a la de Mycena, Galerina o Hypholoma.[11]

Smith va observar una semblança superficial en Psathyrella fagicola, basat en les similituts en la naturalea de la cutícula del capell, la coloració i la base del talle coberta de fibres sedosas. Psilocybe pelliculosa pot distinguir-se de Psathyra fagicola per la presència d'un vel parcial, brànquies fermes i cossos fructífers més menuts. P. pelliculosa es confon a sovint en la molt estesa P. semilanceata, pero esta última pot distinguir-se per les seues espores més grans i un capuchón cònic i papiloso. Una atra espècie similar és Psilocybe silvatica, i es necessita un microscopi per a distinguir en seguritat entre les dos espècies.[12] P. silvatica, que es troba des de Nova York fins a Míchigan i al nort de Canadà, té espores més llargues. P. pelliculosa té una semblança general en Hypholoma dispersum,[13] una espècie que es troba en el nort de Norteamérica i Europa.[14]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Els cossos fructífers de P. pelliculosa creixen en grups o arracades sobre verdet, restants forestals i humus en els boscs de coníferes. El fongo preferix fructificar en zones pertorbades, com a senderes i camins forestals abandonats;[15] no és habitual trobar-ho en praderies. Es coneix en la regió del noroest del Pacífic de Norteamérica, a on s'ha arreplegat en Califòrnia, Idaho, Oregó i Washington,[16] i està àmpliament distribuït en la Columbia Britànica (Canadà). També es troba en el nort d'Europa, en una única recolecció en Finlàndia. El fongo sol fructificar a lo llarc de les senderes forestals i dels camins madereros abandonats a on creixen alisos i avets. Els cossos fructífers tendixen a aparéixer a finals de l'estiu o principis de l'hivern, despuix d'un temps fresc i humit.[17]

Psicoactividad

[editar | editar còdic]

Psilocybe pelliculosa conté els composts psicoactivos psilocibina i baeocistina, i s'utilisa com a droga recreativa. En térmens de potència psicoactiva, Stamets considera l'espècie "relativament dèbil". S'ha informat de que els nivells de psilocibina oscilen entre 1,2 i 1,7 miligrams per gram de bolet sec,[18] mentres que la baeocistina es va medir en un 0,04%.[19] Segons alguns informes de la década de 1960, el fongo no produïx psilocibina quan es cultiven els cossos frutales en el laboratori.[20][21]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Index Fungorum - Psilocybe pelliculosa (A.H. Sm.) Singer & A.H. Sm., Mycologia 50(2): 280 (1958)». www.indexfungorum.org. Consultat el 2022-04-19.
  2. Kits van Waveren, I. (1985). [1], Rijksherbarium. OCLC 12677187. ISBN 90-71236-01-3.
  3. «"New and unusual agarics from the western United States"».
  4. «Mycological Investigations on Teonanacatl, the Mexican Hallucinogenic Mushroom. Part II. A Taxonomic Monograph of Psilocybe, Section Caerulescentes».Mycologia.50(2)
    262.doi:10.2307/3756197.Consultat el 2022-04-20.
  5. Guzmán (1983), p. 342.
  6. Brodsky, David (2008-12-01). [2] (en en), University of Texas Press. ISBN 978-0-292-79475-7.
  7. Guzmán (1983), p. 357–9.
  8. National Audubon Society (1981). [3], A Chanticleer Press ed edició. OCLC 8059978. ISBN 0-394-51992-2.
  9. Miller, Hope (1980). [4], 1st ed edició, Dutton. OCLC 5946503. ISBN 0-525-93136-8.
  10. Trudell, Steve; Ammirati, Joe (2009-09-01). [5] (en en), Timber Press. ISBN 978-1-60469-141-2.
  11. Trudell, Steve; Ammirati, Joe (2009-09-01). [6] (en en), Timber Press. ISBN 978-1-60469-141-2.
  12. «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2012. Consultat el 2022-04-22.
  13. Stamets, Paul (1996). [7] (en en), Tingues Speed Press. ISBN 978-0-89815-839-7.
  14. Phillips, Roger (2005). [8], Firefly Books. OCLC 60318881. ISBN 1-55407-115-1.
  15. Stamets (1996), p. 2.
  16. «Psychotropic mycoflora of Washington, Idaho, Oregon, Califòrnia and British Columbia».Mycologia.68(6)
    1267–1272.ISSN 0027-5514.Consultat el 2022-04-22.
  17. Smith, Alexander H. (1975). [9], University of Michigan Press. OCLC 1472459. ISBN 0-472-85599-9.
  18. «Psilocybin and psilocin levels in twenty species from seven genera of wild mushrooms in the Pacific Northwest, O.S.A».Journal of Ethnopharmacology.5(3)
    271–285.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/0378-8741(82)90013-7.Consultat el 2022-04-22.
  19. Repke CAP, Leslie DT, Guzmán G (1977). "Psilocybe, Conocybe and Panaeolus". Lloydia. 40: 566–78.
  20. Catalfomo P, Tyler VEU (1964). "The production of psilocybin in submerged culture by Psilocybe cubensis". Lloydia. 27 (1): 52–63.
  21. «Interrelationship of phosphate nutrition, nitrogen metabolism, and accumulation of key secondary metabolites in saprophytic cultures of Psilocybe cubensis, Psilocybe cyanescens, and Panaeolus campanulatus».Journal of Pharmaceutical Sciences.57(10)
    1661–1667.ISSN 0022-3549.doi:10.1002/jps.2600571006.Consultat el 2022-04-22.