Anar al contingut

Psilocybe aztecorum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Psilocybe aztecorum (Psilocybe aztecorum)


Psilocybe aztecorum és una espècie de fonc de psilocibina en la família Hymenogastraceae.[1]

Conegut només en Mèxic Central, el fonc creix sobre restants de fusta en descomposició i es troba en àrees montanyoses en altures d'entre 3200 a 4000 m (10500 a 13000 piés), típicament en prats o boscs herbosos i oberts associats al Pi de Hartweg (Pinus hartwegii) Els bolets tenen píleos de convexos a acampanados en d'1,5 a 2 cm (0,6 a 0,8 polzades) de diàmetros, sobre un prim peu cilíndric fins a 7,5 Cm (3 polzades) de llarc. El color del capell canvia en les variacions en l'hidratació, variant des de marró castanyer obscur fins a groc palla o blanquecino quan està sec. La base del peu està densament coberta per blancs i conspicuos rizomorfos, una característica poc comuna entre les espècies de Psilocybe.

L'espècie va ser reportada per primera volta pel micólogo francés Roger Heim en 1956 com una varietat de Psilocybe mexicana ans que la descriguera oficialment baix el seu nom actual un any més tart.[1] Cridada aixina per la seua associació en el poble nahua també cridat asteca, Psilocybe aztecorum pot haver segut una de les espècies de foncs sagrats o teonanácatl (una paraula nahua que es traduïx variadamente com "fonc sagrat" o "carn dels deus"), que figura en els còdexs del croniste espanyol de el XVI Bernardino de Sahagún. Els bolets encara són usades pels indis nahua per a cerimònies espirituals en la regió de Popocatépetl, encara que el seu us tradicional està decaent. La varietat P. aztecorum var. bonetti té espores més chicotetes que la varietat principal i es troba en elevació més baixes en el pi Moctezuma (Pinus moctezumae) i l'avet sagrat (Abies religiosa). P. aztecorum pot distinguir-se d'espècies moderadament similars tals com a P. baeocystis i P. quebecensis per la seua distribució i per diferències en la morfologia d'estructures microscòpiques com els cistidios.

Taxonomia i nomenclatura

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser mencionada per primera volta pel micólogo francés Roger Heim en 1956 sobre la base de material recopilat pel etnomicólogo nortamericà R. Gordon Wasson en Pas de Cortés, en les ales de la montanya Popocatépetl en Mèxic. Heim originalment va nomenar a l'espècie com una varietat de Psilocybe mexicana; llimitat al material de foncs secs per a anàlisis, solament va descriure les espores, que va explicar eren "relativament més llargues i més estretes que les de Psilocybe mexicana".[2] Un any més tart, Heim va canviar el nom del fonc a Psilocybe aztecorum i ho va descriure oficialment, ademés de varis atres tàxons mexicans de Psilocybe.[3] Alguns d'estos foncs, inclós el P. aztecorum, varen ser ilustrats en el popular semanari nortamericà Life ("Seeking the Magic Mushroom"), en el que Wasson va relatar les visions psicodèliques que va experimentar durant els rituals adivinatorios de la gent de Mazatec, introduint aixina els foncs psilocibios a la cultura popular occidental.[4]


En 1978, el micólogo mexicà i especialiste en Psilocybe Gastón Guzmán va esmenar la descripció de P. aztecorum per a incloure la variació de color del capell resultant de la seua naturalea fortament higrófana, la forma micenoide, els rizoides en la base del talle, l'hàbitat lignico i el tamany de les espores: totes les característiques que va pensar que estaven confoses o no estaven lo suficientment detallades en la descripció original de Heim. En la mateixa publicació, Guzmán també va caracterisar la varietat P. aztecorum var. bonetii, que es distinguix de la varietat principal per les seues espores més menudes. Originalment havia descrit esta variant com una espècie separada, Psilocybe bonetii, en 1970.[5] Ademés, Guzmán va publicar posteriorment Psilocybe natarajanii, originalment descrit per ell per Tamil Nadu en el sur de l'Índia,[6] com un sinònim de P. aztecorum var. bonetii;[7] esta suposta sinonímia, no obstant, no es confirma ni en MycoBank ni en Index Fungorum.[8][9] Guzmán va cridar a la varietat principal P. aztecorum var. aztecorum; per esta raó, l'autoritat de l'espècie a sovint se cita com "P. aztecorum var. aztecorum R. Heim enunciat. Guzmán".[10]

Psilocybe aztecorum és l'espècie tipo de la secció de Guzmán Aztecorum, un grup de foncs Psilocybe blavencs (és dir, que contenen psilocibina) que es caracterisen per tindre una capa fortament higrófana que se seca fins a marró; espores que apareixen asimètriques quan es veuen en vista lateral; i pleurocystidia que, quan estan presents, són hialinas (translúcidas). Atres espècies classificades en la secció Aztecorum són P. baeocystis i P. quebecensis.


L'epítet específic aztecorum es referix als indis asteques del centre de Mèxic, els qui varen usar este fonc en cerimònies tradicionals molt abans de que els espanyols vingueren a Amèrica. La varietat P. aztecorum var. bonneti du el nom del Dr. Federico Bonet (fallit en 1980), professor emèrit de l'Escola Nacional de Ciències Biològiques, qui va assistir a Guzmán en els seus estudis de doctorat. Els noms populars de P. aztecorum són chiquets o niñitos (chiquets o chiquets menuts), o en la llengua náhuatl apipiltzin que significa chiquets de l'aigua ("chiquets de l'aigua"), aludint al seu hàbitat a lo llarc dels barrancs.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Ficha de Psilocybe aztecorum».
  2. «Sur els Thalassinidés recueillis parell li "Blake" dans la mer dones Antilles et li golfe du Mexique».Comptes rendus hebdomadaires dones séances de l'Académie dones sciences..141
    802–806.ISSN 0001-4036.doi:10.5962/bhl.part.28552.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  3. «Notes descriptives sur els Agarics de France».Bulletin mensuel de la Société linnéenne de Lió.28(4)
    120–127.ISSN 0366-1326.doi:10.3406/linly.1959.8056.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  4. «Mushroom Magic».Scientific American.310(2)
    20–20.ISSN 0036-8733.doi:10.1038/scientificamerican0214-20.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  5. Cruz-Castellanos, Maritza; Sánchez-Mendoza, {{{nom2}}}; Dávila-Ortiz, {{{nom3}}}; Jiménez-Martínez, {{{nom4}}} (24 de febrer de 2017). [1], OmniaScience, pp. 247–284. ISBN 9788494560347.
  6. «The Genus Clavariadelphus in North America, Bibliotheca Mycologica Band 138».Mycologia.83(5)
    687.ISSN 0027-5514.doi:10.2307/3760235.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  7. «I Decapodi Giapponesi del Museu vaig donar Milano. VI. Catometopa i Paguridea».Atti della Società italiana vaig donar scienze naturali i del Museu civico vaig donar storia naturale vaig donar Milano..57
    90–115.ISSN 0037-8844.doi:10.5962/bhl.part.17607.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  8. «A new species of Psilocybe of section Zapotecorum from New Zealand».Mycological Research.95(4)
    507–508.ISSN 0953-7562.doi:10.1016/s0953-7562(09)80856-3.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  9. «Distribution of the Hallucinogenic Mushroom Psilocybe antioquensis Guzmán et al. (Agaricomycetideae) in Colòmbia, Mexico, and Cambodia».International Journal of Medicinal Mushrooms.8(1)
    85–89.ISSN 1521-9437.doi:10.1615/intjmedmushr.v8.i1.110.Consultat el 17 de novembre de 2018.
  10. «Ca Mushrooms Help Save The World?».EXPLORE.2(2)
    152–161.ISSN 1550-8307.doi:10.1016/j.explore.2005.12.011.Consultat el 17 de novembre de 2018.