Psilactis brevilingulata

Psilactis brevilingulata (Psilactis brevilingulata)

Psilactis brevilingulata, coneguda per varis noms locals com Cilantrillo i Ánica Morada, és una espècie de planta principalment de la regió neotropical que pertany a la vasta família de les asteráceas, compostes o girasols, la Asteraceae.

Descripció

A primera vista, Psilactis brevilingulata pot semblar-se a moltes atres espècies similars a les del gènero Aster de l'enorme família de les asteráceas. No obstant, estes característiques distintives ajuden a que siga una espècie singular i fàcil de reconéixer:

És una planta anual que alcança fins a 75 cm d'altura, en tallos i branques densament coberts de glándulas pedunculadas, a voltes mesclades en pèls o tricomas.

Els fulls de la base poden marchitarse abans de la floració. Les inferiors poden tindre pecíols en làmines dentadas o profundament lobuladas, mentres que les superiors poden carir de pecíols i ser prou estretes, sense lòbuls ni dents. Són més amples per damunt de la mitat i alcancen solament fins a 10 mm de llarc i 1,5 mm d'ample. Els fulls inferiors són considerablement més grans.

Els capítuls consten de fins a 40 flors liguladas en el marge, en coroles planes, molt curtes, semblades a pétals, de color blanc a púrpura, de fins a 4 mm de llarc. Estes irradian des del «ull», que consta de fins a 35 flors tubulosas en corolas grogues. No s'observen bràctees escamosas, o páleas, entre les bases de les flors.

Tant les flors liguladas com les flors tubulosas produïxen fruts en una sola llavor, tipo cipsela, coberts de pèls fins. Les cipselas de les flors liguladas no produïxen vilano, pero les cipselas de les flors tubulosas tenen vilanos que consistixen en fins a 50 cerdes blanques a de color marró clar i de llongituts desiguals. Cada cerda és coberta de menudes i rígides púas.

Distribució

Psilactis brevilingulata presenta una distribució disyunta. La seua població septentrional es troba en estos estats del suroest d'Estats Units: Arizona, Nou Mèxic i Texas. En Mèxic, es distribuïx per tot el territori, llevat en la Península de Baixa Califòrnia i els estats nort-occidentals adjacents, aixina com en la península de Yucatán. La seua població meridional es troba en Sudamérica, en Colòmbia i Perú.

Hàbitat

En EE. UU., Psilactis brevilingulata es troba en camps, vores de camins, riberes de rieres i en boscs d'encinos i boscs de pi en encino. En Mèxic es troba en pasturages, clars de bosc, camps, àrees cremades i, a voltes, com maleza en àrees alterades.

Taxonomia

En 1879, quan William Botting Hemsley va nomenar i va descriure formalment Psilactis brevilingulata, va senyalar que el seu espècimen tipo havia segut recolectat per Shaffner «prope Tacabayam», tal com es va expressar en llatí, que significa «prop de Tacubaya». Tacabayam és la forma declinada del topònim Tacubaya, apropiada per a respondre a la pregunta «d'on»; Tacubaya és ara un barri de la Ciutat de Mèxic. El coleccioniste Shaffner era Johann Wilhelm (Guillermo) Schaffner, qui va recolectar plantes en Mèxic durant els anys 1876-1879. Entre els herbarios que conserven les coleccions de Schaffner, la Institució Smithsonian, per eixemple, posseïx 889 eixemplars.

Etimologia

El nom del gènero Psilactis es basa en les paraules gregues psilos, que significa «nuet», i actis, que significa «raig», en alusió a esta característica de les espècies del gènero: els fruts de tipo cipsela de les flors liguladas no presenten vilanos en la seua part superior.

El nom de l'espècie brevilingulata és nou llatí derivat de brevi-, que significa «curt», i -ligulata, que significa «en forma de llengua», en referència a les coroles molt curtes de les flors liguladas.