Psicologia de la conservació
Psicologia de conservació és l'estudi científic de les relacions recíproques entre els humàs i el restant de la naturalea, en una atenció especial en la conservació ambiental.
Més que una àrea d'especialitat dins de la psicologia és un camp nou per a científics, investigadors i practicants de totes disciplines per a millorar i entendre al planeta i establir qué fer per a preservar-la. Esta ret busca entendre per qué els humans danyen o ajuden a l'entorn i qué es pot fer per a canviar eixe comportament.
La psicologia de la conservació es referix a qualsevol camp de la psicologia que té el coneiximent sobre l'entorn i els efectes de l'humans en el món natural.[1] Els sicòlecs de la conservació utilisen les seues capacitats en la psicologia "vert" i en fer una societat ecològicament sostenibles.[2] El camp de la psicologia de la conservació està orientada cap a la sustentabilidad de l'ambient, i inclou preocupacions com la conservació de recursos, conservació d'ecosistemes i calitat de vida per als humans i unes atres espècies.[3][1]
Un problema freqüent és l'incomprensió entre la psicologia de la conservació i el camp de la psicologia ambiental, sent esta l'estudi de les transaccions entre individus i l'entorn físic, incloent la forma en que les persones canvien tant els entorns construïts com a naturals i cóm estos els canvien.
La psicologia ambiental inicia a finals de la década de 1960 (el primer programa formal en este nom es va establir en City University de Nova York en 1968) i és el terme més utilisat en tot lo món.[4] Dita definició inclou les transaccions humanes en l'entorn natural com el construït i és repres/représ des de l'inici, açò s'evidencia en les següents cites de tres llibres en 1974: "La psicologia ambiental és l'estudi de l'interrelació entre el comportament i l'entorn construït i natural"[5] i "... l'ambient natural s'estudia com una àrea problemàtica, sobre la degradació ambiental i com un ambient per a certes necessitats sicològiques i recreatives"[6] i en el tercer llibre es va incloure un capítul del llibre titulat ambient i comportament natural.[7]
Esta té dos objectius: estudiar la raó per la qual les persones tenen comportaments que ajuden o danyen els ambients naturals i promoure conductes que les protegixen[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Human Ecology Review.Consultat el 15/Dic/2017.
- ↑ Population and Environmental Psychology Bulletin.Consultat el 15/Dic/2017.
- ↑ , Vol. 5(1)
- 102.doi:10.1111/j.1530-2415.2005.00057.x.Consultat el 4 de març de 2020.
- ↑ (2007) Environmental Psychology: Principles and Practice, 4th edició, Optimal Books.
- ↑ (1974) Environmental Psychology, 1st edició, Saunders, p. 6.
- ↑ nvironmental Psychology: An Introduction., Holt, Rinehart & Winston, p. 6.
- ↑ (1974) Environmental Psychology, Brooks/Cole.
- ↑ Analyses of Social Issues and Public Policy.doi:10.1111/j.1530-2415.2005.00057.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Psicología de la conservación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.