Pseudoyersinia paui

Pseudoyersinia paui (Bolívar 1898) és una espècie de mantis de la família Mantidae. És la mantis de distribució més restringida de la península ibèrica. És endèmica del maestrazgo, entre Castelló i Terol, encara que també es creu que pot estar present en Almeria.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una mantis de chicotet tamany. És molt similar al gènero Ameles, pero en uns òrguens de vol més menuts en abdós sexes, sent de 5,5 - 6,5 mm en els machos. El seu cos és prim d'uns 21 - 23 mm en els machos. Posseïxen un esclerito frontal transverso, normalment bicarenado, i en una vora superior romo. Els seus ulls són redonejats, marrons o verts, més o menys cònics i abdós sexes presenten ocelos menuts. Els machos posseïxen antenes una miqueta ciliadas. El seu pronotum és curt i prim, de 5 - 5,2 mm en els machos, en una dilatació supracoxal débilmente pronunciada i una llínea mija obscura. La metazona és una miqueta més llarga que la prozona, en una dilatació més o menys marcada, estretit per davant i per darrere. Les ales davanteres són curtes, per lo general solament una miqueta més llargues que el pronotum. Són hialinas en el macho, mentres que curtes i opaques en la femella, encara que pot presentar en abdós casos una zona de color marró rojós opac en la zona del costat. Les ales atrasseres, és canvi, són hialinas en una marca gran de negra a violácea en l'àrea anal. El fèmur frontal posseïx la morfologia típica dels mantoideos, en una aparència més o menys dilatada. El recalat de la garra posseïx 4 espines discoidales i 4 espines eternes. Pates atrasseres són ciliadas en el mascle i sense pèls en les femelles. Els metatarsos atrassers són més curts que el restant d'articulacions juntes. Abdomen és prim i posseïxen una placa supranal gran.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]La seua ecologia és molt similar a la de Ameles, pero l'absència d'ales totalment desenrollades en abdós sexes llimita la movilitat i el comportament en estes mantis, que se centren a viure en el sol.[2] Normalment li la troba depredando en llocs secs, ricament estructurats com a ales espesses, o terres en guaret.[3]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]La distribució del gènero Pseudoyersinia està fragmentada, posseïx una difusió mediterràneu occidental-macaronésica, sent els seus elements molt localisats i ben representat en les Illes Canàries. Per lo general les espècies es presenten com a rares o endèmiques, especialment en les Illes Canàries.[4] P. paui es considera un endemisme ibèric. La seua àrea de distribució està delimitada per Castelló i Terol, encara que també li l'ha pogut observar en atres parts de la Península, com Almeria, ampliant enormement la seua àrea de distribució.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Graellsia, Volum 50.
- ↑ 2,0 2,1 «Pseudoyersinia paui» (en és). Mantodea. Consultat el 2 de decembre de 2019.
- ↑ «European locusts and their ecology: Pseudoyersinia paui». www.pyrgus.de. Consultat el 2 de decembre de 2019.
- ↑ de Jong, I.S.D.M. (ed.): Fauna Europaea version 2.6.2 Pseudoyersinia paui
- ↑ Biodiversitat News, No1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pseudoyersinia paui.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudoyersinia paui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.