Pseudobranchus striatus

sirena nana del nort (Pseudobranchus striatus)

La sirena nana del nort (Pseudobranchus striatus) és una espècie de salamandra sense pates atrasseres de la família Sirenidae. Es distribuïx pel surest dels Estats Units i és una de les dos espècies de sirenes nanes actualment reconegudes. Es reconeixen tres subespecies: P. s. striatus, P. s. lustricolus, i P. s. spheniscus.

Descripció

La sirena nana del nort és la sirena més chicoteta que es coneix, en només 10 a 25 cm (4,0 a 9,9 polzades). Com atres espècies, la sirena nana del nort és aquàtica i posseïx brànquies durant tota la seua vida. És un animal prim assemblant-se a una anguila; es reconeix per les ralles d'un color més clar en el seu costat que contrasten en la seua esquena marró o grisa clar. Este amfibi té un sol clavill branquial, una coa en aletes i tres dits en cada una de les dos pates davanteres. Són molt tímides i viuen entre les raïls dels jacints d'aigua i entre enrunes i pedres del fondo dels estanys. S'alimenten de chicotets invertebrats, i durant les sequies, s'enterren en el fanc del fondo de l'estany. Quan són manipulats o atrapats, són capaços d'emetre un sò.

Reproducció

Les sirenes nanes del nort es reproduïxen en primavera i es reunixen en gran número en l'estany o la massa d'aigua a on varen nàixer. Les sirenes mascle i femella no poden distinguir-se per observació externa. Les sirenes tenen fertilisació externa i posen un gran número d'ous envolts en una membrana. Els ous es posen individualment en les raïls de plantes aquàtiques, i les larves eclosionan al voltant d'un més despuix d'haver segut posats els ous.

Hàbitat i distribució

Esta sirena en particular tendix a habitar en zones poc profundes, pantans, i estanys plens de maleza en les planicies costeres de Carolina del Sur, Geòrgia i Florida.

Subespecies

• P. s. striatus és curta i fornida, en una àmplia ralla de color marró obscura en l'esquena i una prima ralla en la zona vertebral clara, i flanquejada per una àmplia ralla groga o blanca. Es troben des del sur de Carolina del Sur fins al noreste de Florida.

• P. s. spheniscus té un cap estret, un morro en forma de falca i dos franges marrons o grogues distintives a abdós costats. Es troba en llocs dispersos en el suroest de Geòrgia i en la mànec de Florida.

• P. s. lustricolus és gran i robusta, en el cap aplanada i el morro romo. Tres ralles estretes i clares dins de l'àmplia franja obscura recorren el llom, en dos ralles laterals (la superior de color marró anaranjado, l'inferior de color blanc plateado). Esta subespecie no ha segut vista des de 1951, quan va ser descrita originalment. Només es coneix en els comtats de Levy i Citrus, Florida.

Referències

• National Audubon Society Field Guide to Reptils and Amphibians pg. 272-273