Anar al contingut

Prova de resistència bancària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una prova de resistència bancària (bank stress test) representa una tècnica de simulació l'objectiu de la qual és determinar la capacitat d'estabilitat d'una entitat o del sistema bancari. Per a això, se someten tant les carteres d'actius com de passius de les entitats financeres a diferents situacions per a conéixer les seues possibles reaccions.[1]

Proves de resistència bancària de l'Unió Europea

[editar | editar còdic]

Les proves de resistència bancària (bank stress test) de l'Unió Europea s'ha portat a terme pel Comité de supervisors bancaris europeus cada any des de 2009. La segona instància es va realisar en juliol de 2010. La tercera es va portar a terme en els resultats publicats en juliol de 2011. El Consell de l'Unió Europea (en la seua configuració ECOFIN) va ordenar al Comité que els realisara, a raïl de la crisis financera mundial que va començar en 2007.

Un eixemple de proves de resistència bancària va ser encomanat pel govern d'Espanya en juny de 2012 a vàries empreses consultores, entre elles la nortamericana Oliver Wyman i la germana Roland Berger. Entre abdós segons els seus informes es va aplegar a la conclusió, analisant dos escenaris, un de normal i un atre advers que el sistema de la banca d'Espanya, podria necessitar entre 16.000 a 62.000 millons d'euros per a afrontar les possibles pèrdues producte de la crisis financera i hipotecària d'Espanya i Europa. [2]

Resultats de 2011

[editar | editar còdic]

Els resultats dels eixercicis de 2011 es varen publicar el 15 de juliol.[3] Huit dels 90 bancs no varen passar la prova - cinc en Espanya, dos en Grècia i un en Àustria.[4] Espanya també és un dels països líders en la llista de bancs aprovats (20), perque va posar en prova casi tot el seu sector financer (95 %, front a una mija d'al voltant del 60 % en atres països).[5]

La prova és controvertida, ya que Espanya i Alemània s'han queixat de les proves de resistència exclouen els recaptes dinàmics reconeguts pels reguladors locals.[6] De fet, un banc alemà, no va passar la prova pero es varen negar a publicar les seues senyes i per lo tant no està inclós en la llista oficial.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]