Prova de perles
La prova de perles és un ensaig tradicional del anàlisis inorgànic qualitatiu per a provar la presència de certs metals. La més antiga és la prova de perles de bórax o la prova d'ampolla. Va ser introduït per Jacob Berzelius en 1812.[1] Des de llavors es varen utilisar atres sals com fundentes, com el carbonat de sodi o el fluorur de sodi.
Perla de bórax
[editar | editar còdic]Es fa un chicotet llaç o anell en l'extrem d'un aram de platí o nicromo i es calfa en una mistera Bunsen fins que estiga al roig viu. Immediatament se sumergix l'extrem en el llaç, en bórax en pols, i es manté en la part més calenta de la flama, a on es dilata a mida que pert la seua aigua de cristalisació i després es contrau, formant una perla de vidre transparent i incolora (una mescla de metaborato de sodi i anhídrit bórico).
La perla es deixa gelar, s'humix i se sumergix en la mostra que es va a analisar de manera que solament una chicoteta cantitat de la substància s'adherixca a la perla. Si s'usa massa substància, la perla es tornarà obscura i opaca impedint el correcte anàlisis de color. A continuació, la perla i la substància adherida es calfen en la part inferior de la flama reductora, es deixen gelar i s'observa el color. Finalment es calfa en la part superior, oxidant, de la flama, es deixa gelar i s'observa novament el color. Despuix de la prova, la perla es retira calfant-la fins al punt de fusió i sumergint-la en un recipient en aigua.
Les perles de colors característics es produïxen en sals de coure, ferro, cromo, manganeso, cobalt i níquel.[2]
Taula de reaccions obtingudes en bórax[3]
| Metal | Crida oxidant | Flama reductora | ||
|---|---|---|---|---|
| Calent | Fret | Calent | Fret | |
| Alumini | Incoloro | Incoloro | Incoloro | Incoloro |
| Antimoni | Groc pàlit | Incoloro o blanc | Groc pàlit | Incoloro |
| Bari | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro | Incoloro o opac |
| Bismut | Groc pàlit | Incoloro o blanc | Gris | Gris |
| Cadmi | Groc pàlit | Incoloro o blanc | Groc pàlit | Incoloro |
| Calcio | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro | Incoloro o opac |
| Ceri | Groc | Groc pàlit | Incoloro | Incoloro |
| Coure | Vert | Blau cel | Incoloro a vert fi | Rojo opac, òxit |
| Ferro | Groc intens | Groc | Verda botella | Verda botella, opac |
| Manganeso | Violeta | Violeta rojós | Incoloro | Incoloro |
| Cobalt | Blau profunt | Blau profunt | Blau | Blau |
| Níquel | Violeta | Marró rojós | Gris opac | Gris opac |
| Argent | Incoloro | Incoloro | Gris opac | Gris opac |
| Vanadi | Groc | Vert groguenc | Vert brut | Vert fi |
| Urani | Groc intens | Groc | Vert pàlit | Vert pàlit a incoloro |
| Cromo | Groc | Vert groguenc | Vert | Vert |
| Platí | Incoloro | Incoloro | Gris opac | Gris opac |
| Or | Groc-marró | Groc-marró | Gris, opac | Gris opac |
| Estany | Incoloro | Incoloro o blanc | Incoloro opac | Incoloro opac |
| Titani | Groc pàlit | Incoloro o blanc | Grisáceo | Violeta-marró |
| Tungsteno | Groc pàlit | Incoloro o blanc | Groc | Marró groguenc |
| Magnesi | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro | Incoloro o opac |
| Molibdeno | Groc pàlit | Incoloro o blanc | Marró | Marró |
| Estronci | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro | Incoloro o opac |
| Tori | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro | Incoloro o opac |
| Itri | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro | Incoloro o opac |
| Neodimi | Rosa pàlit | Rosa pàlit | Rosa pàlit | Rosa pàlit |
| Silici | Incoloro | Incoloro | Incoloro | Incoloro |
| Germani | Incoloro | Incoloro | Incoloro o opac | Incoloro o opac |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Materials Handbook: A Concise Desktop Reference, François Cardarelli
- ↑ (1985) CRC Handbook of Chemistry and Physics, CRC Press. ISBN 0-8493-0466-0.
- ↑ http://webmineral.com/help/boraxbead.shtml
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba de perlas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.