Prova de Seliwanoff
La prova de Seliwanoff és una prova química que s'usa per a distinguir aldosas i cetosas. Els sucres són distinguits a través de la seua funció com cetona o aldehit. Si el sucre conté un grup cetona, és una cetosa, i si contenen un grup aldehit, és una aldosa. Esta prova està basada en el fet de que, en calfar-les, les cetosas són deshidratadas més ràpit que les aldosas.[1]
El reactiu consistix en resorcinol i àcit clorhídric concentrat:
- La hidrólisis àcida de polisacàrits i oligosacàrits dona sucres simples
- Llavors la cetosa deshidratada reacciona en el resorcinol per a produir un color roig. És possible que les aldosas reaccionen produint un lleu color rosa.
La fructosa dona positiva a esta prova. La sacarosa dona negativa a esta prova ya que la molècula, si be està constituïda per glucosa i fructosa, en l'unió alfa (1-2) s'anulen les propietats reductores de la glucosa i la fructosa, per lo que no dona positiva, la sacarosa dona positiva quan se li realisa una hidrólisis àcida, lo que la convertix en un sucre invertit o invertasa, a on es trenca l'enllaç alfa (1-2) i permet que la reacció en esta prova done positiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ doi:10.11648/j.mc.20180601.11.Consultat el 20 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba de Seliwanoff» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.