Anar al contingut

Prostitució en Burkina Faso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La prostitució en Burkina Faso no està tipificada com a delicte en les lleis del país africà,[1] pero el proxenetisme és illegal.[2] La societat burkinesa solament accepta les relacions sexuals dins del matrimoni.[3] En 2009, Voice of America va informar de que el número de prostitutes en Burkina Faso havia aumentat com a conseqüència de la pobrea del país.[4] L'aument de la prostitució ha fet témer un aument del número de burkineses infectats per el VIH i el sida. ONUSIDA va calcular en més de 31 000 les prostitutes en el país.[5]

En 1990, el govern de Burkina Faso va ratificar la Convenció de l'ONU sobre els Drets del Chiquet i existixen lleis contra l'explotació sexual comercial de menors. El govern ha pres mides per a garantisar la seguritat dels chiquets front a l'abús i l'explotació sexual, pero seguix sent una pràctica habitual.[2] Els chiquets de famílies pobres recorren a la prostitució per a cobrir les seues necessitats diàries i, en ocasions, per a ajudar als seus necessitats pares. Els chiquets víctimes de la tracta, principalment nigerians, també eren objecte d'abusos sexuals i prostitució forçada.[2]

En la capital, Uagadugú, la principal zona de prostitució es troba en el barri de Dapoya.[6]

Encara que l'homosexualitat és illegal en el país, existix prostitució masculina, sobretot en les zones turístiques.[7]

Prevalença de el VIH

De la mateixa manera que atres països de l'Àfrica subsahariana, la prevalença de l'infecció per VIH/sida és relativament alta, encara que està disminuint.[8] En 1999, la prevalença en adults era del 6,4 %,[9] i en 2016 havia descendit al 0,8 %.[10] Les professionals del sexe són un grup d'alt risc. La seua prevalença també ha mostrat una baixada, d'un 53 % en 1998,[11] al 16,2 % en 2016.[10]

Tràfic sexual

Burkina Faso és país d'orige, trànsit i destí de dònes i chiquets víctimes del tràfic sexual. Les chiquetes són explotades en el tràfic sexual, mentres als chiquets se'ls trasllada a Costa d'Ivori, Mali i Níger per a eixercir la prostitució. En menor mida, els traficants recluten a dònes per a ocupacions aparentment llegítimes en Líban, Qatar, Aràbia Saudita i varis països europeus i posteriorment les someten a prostitució forçada. Dònes d'atres països d'Àfrica Occidental són reclutades fraudulentament per a treballar en Burkina Faso i posteriorment someses a prostitució forçada. Chiquetes nigerianes són explotades en el tràfic sexual en Burkina Faso. Traficants nepalés han somés a dònes tibetanes al tràfic sexual en Burkina Faso.[12]

La llei contra la tracta de 2008 penalisa totes les formes de tracta i prescriu penes de cinc a dèu anys de presó, que són suficientment estrictes i concordes en les penes prescrites per a atres delictes greus, com la violació. La Llei nº 11-2014/AN tipifica com a delicte la "prostitució infantil" i la venda de chiquets, inclosa la venda de chiquets per a delictes no considerats tracta en el Protocol TIP de l'ONU de 2000.[12]

L'Oficina de Vigilància i Lluita contra la Tracta de Persones del Departament d'Estat dels Estats Units va classificar en 2023 a Burkina Faso com a país de "nivell 2".[13]

Referències

  1. «The Llegal Status of Prostitution by Country». ChartsBin. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  2. 2,0 2,1 2,2 «2009 Human Rights Report: Burkina Faso». Departament d'Estat d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2010. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  3. «Burkina Faso». Child-hood. com. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2011. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  4. «Burkina Faso Residents Lament Rise in Prostitution». Voice of America. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  5. «Sex workers: Population size estimate - Number, 2016». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2019. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  6. «Exposé en Anglais sur la prostitution au Burkina Faso by Kader Coa». Mon Expose. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2019. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  7. «Li Burkina Faso en ligne». Planete-Burkina. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  8. «Burkina Faso - HIV/AIDS - Issue overview». UNICEF. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2018. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  9. «Burkina Faso - HIV/AIDS - adult prevalence rate - Historical Data Graphs per Year». Index Mundi. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  10. 10,0 10,1 «Burkina Faso 2017 Country factsheet». UNAIDS. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  11. Lankoandé, S.; Meda, N.; Sangaré, L.; Compaoré, I. P.; Catraye, J.; Sanou, P. T.; van Dyck, I.; Cartoux, M.; Sankara, O.; Curtis, V.; Soudré, R. B. (1998). "Prevalence and risk of HIV infection among female sex workers in Burkina Faso", en International Journal of STD & AIDS, 9 (3): pp. 146–150.
  12. 12,0 12,1 «2017 Trafficking in Persons Report: Burkina Faso». Departament d'Estat d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2017. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  13. «2023 Trafficking in Persons Report: Burkina Faso». Departament d'Estat d'Estats Units. Consultat el 7 de febrer de 2024.